Home Actualitat Els perquès de Mètode Per què l'alfàbega espanta els mosquits?

ELS_PERQUES_LOGOS

Envia la teua pregunta acompanyada d'una fotografia a:

metode@metode.cat

Les preguntes publicades rebran de regal la monografia Científics lletraferits.

Bàner
Bàner

Per què l'alfàbega espanta els mosquits?

DANIEL CLIMENT respon:

Anomenem genèricament «mosquits» els dípters menuts –menors que una mosca– les femelles dels quals xuplen la sang. La picada dels mosquits (Culex, Anopheles, Aedes, etc.) no tan sols és molesta o dolorosa, sinó que en molts casos és una de les causes de transmissió de malalties d’enorme importància epidemiològica.

Contra la creença popular que són els llums els que atrauen els mosquits i els orienten cap als potencials donants de sang, el fet cert és que aquest insectes fan servir coordinadament uns altres sentits, els sensors tèrmics i químics, per a localitzar l’objectiu. Així, mentre que els tarsos del tercer parell de potes capten les diferències de temperatura entre la presa i l’entorn, les antenes detecten el vapor d’aigua i el diòxid de carboni que exhalem en respirar i per la pell, i algunes substàncies que s’emeten directament des de la dermis o pels bacteris que hi viuen, com l’àcid làctic present a la suor.

Per a evitar la picada dels mosquits es pot optar per diferents estratègies: exterminar-los (com fan els insecticides), establir barreres físiques (com les mosquiteres) o repel·lir-los mitjançant substàncies químiques de determinades plantes o amb productes sintètics.

En general, els repel·lents solen afectar els sensors de l’insecte, els fan perdre la capacitat de detecció i això els impel·leix a allunyar-se'n per poder recuperar-la. Entre la llista dels compostos volàtils naturals que s’han reconegut com a repel·lents figuren les piretrines, el metil-nonil-cetona, el geraniol, l’estragol, el citronel·lal, el limonè i el transnerolidol.

Algunes de les plantes considerades tradicionalment com a repel·lents ho són perquè sintetitzen almenys alguna d’eixes substàncies. Doncs bé, l’alfàbega Ocimum basilicum conté no un, sinó quatre dels volàtils repel·lents de mosquits, els darrers de la llista anterior. El més abundant és l’estragol (1-al·lil-4-metoxibenzè), també conegut com a estragó, metilcavicol o al·lilanisol.

Altrament, l’estragol és un dels responsables de l’aroma típica que emet l’alfàbega quan se'n freguen seues fulles. Anualment es produeixen tones i tones d’oli d’alfàbega per destil·lació al vapor.

Així, doncs, podem optar per adquirir oli d’alfàbega per mantindre a ratlla, ben lluny, els mosquits que vulguen entrar-hi a xuplar-nos la sang o, com ja ens havia transmès la saviesa popular, tindre a l’habitació, a l’ampit de les finestres o a la terrassa, mates d’alfàbega.

Això no tan sols espantarà els mosquits sinó que, a canvi d’unes carícies, la planta ens perfumarà l’ambient amb una fragància tan excelsa que ha fet que siga considerada la reina (basileus) de les herbes aromàtiques, com així la va batejar Linné en donar-li justament el nom d’Ocimum basilicum.

Daniel Climent. Catedràtic de Secundària de Ciències de la Natura. IES Badia del Baver (Alacant).
© Mètode 2015.

Foto: Daniel Climent.