Josep Tabernero: «El càncer l’estem combatent i els resultats són clars»

Cap del departament d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i director del VHIO

9-88
Jordi Play

«La gran notícia és que s’està avançant per controlar el càncer des de fronts molt diversos», ens explica Josep Tabernero (Barcelona, 1967). A més d’investigador, el doctor Tabernero dirigeix l’Institut d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron (VHIO)  i és el cap de departament d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari en aquest hospital. Ha estat escollit recentment per ser el proper president de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica per al període 2018-2019. Tabernero té un currículum ampli, inesgotable.

Sobre el càncer, el doctor Tabernero vol transmetre un missatge alhora realista i esperançador. El càncer sempre ens acompanyarà, diu, però –tal com ens aclareix a l’entrevista–, estem combatent-lo des de camps diferents. Amb el seu equip ha investigat, per exemple, el paper del sistema immunològic quan detecta cèl·lules tumorals amb la finalitat de desenvolupar nous fàrmacs. «El càncer es caracteritza per ser una proliferació anòmala de cèl·lules pròpies de l’organisme», ens explica. «Cèl·lules que inicialment són normals, però que per uns canvis estructurals a causa d’alteracions progressives –normalment no és una sola alteració– canvien la seva codificació interna i es repliquen sense parar, inicialment de manera local; després poden fer metàstasi.» Quan percep l’anomalia, el sistema immunològic tracta de curar-la; si fracassa, el càncer s’estén. «Els fàrmacs –diu Tabernero– poden potenciar l’efecte immune del mateix organisme.» A més de desenvolupar nous tractaments, també treballa en nous mètodes de detecció, com és el cas de la biòpsia líquida basada en l’anàlisi de la sang.

El doctor Tabernero va completar el seu període de formació en hospitals com l’MD Anderson Cancer Center de la Universitat de Texas (Houston, EUA), una referència mundial en la recerca sobre el càncer. Format com a gestor en els millors centres de negocis, com ESADE, desenvolupa la seva tasca a la Vall d’Hebron des del 1997, un període en el qual aquesta institució ha esdevingut un dels centres més importants de l’Estat en la lluita contra el càncer. El seu despatx es troba en un edifici nou travessat per un laberint de passadissos; una mena de búnquer, sense concessions al disseny ni res que distregui del seu únic objectiu.

El cos mateix és qui primer reacciona davant del càncer.
En l’organisme hi ha sistemes d’alerta i reparació que s’activen quan les cèl·lules comencen a replicar-se sense parar. En primer lloc, quan l’organisme detecta que una cèl·lula es torna aberrant pot intentar reparar-la. Si no ho aconsegueix, pot fer que la cèl·lula entri en apoptosi i mori. El segon mecanisme de defensa és el sistema immunològic, que pot reconèixer que aquestes cèl·lules malignes són diferents a les cèl·lules normals. Les cèl·lules immunes –especialment els limfòcits T– poden tractar d’eliminar aquestes cèl·lules. Quan tot això fracassa és quan el càncer progressa i pot créixer localment i fer metàstasi.

Què és el que permet que apareguin nous tractaments?
Sobretot el coneixement de les propietats del càncer, de la seva biologia molecular i de totes les propietats que fan que el càncer avanci. Coneixent les particularitats de cada tumor podem fer una medicina de precisió, una medicina molt més personalitzada. Aquests coneixements fan possible que cada vegada siguem més capaços d’identificar diferents subtipus de tumor. Ja no parlem de càncer de mama o de colon, sinó que n’especifiquem el subtipus. Això ho aconseguim estudiant molt bé les característiques moleculars i alteracions genètiques que té el tumor de cada malalt. Aquesta precisió també ens ajuda a decidir quin és el millor tractament. L’estudi detallat de les alteracions de tumors sobre els quals encara no hem desenvolupat tractaments justament ens pot ajudar a desenvolupar-los.

És a dir, abans es tenia un únic tractament i s’anava a cegues; en l’actualitat, en canvi, es pot ser més precís. 
Exacte.

El càncer sovint s’associa amb la forma de vida i amb hàbits perjudicials.
La causa principal del càncer és l’envelliment. I a partir d’aquí podem trobar altres causes, com els mals hàbits, una alimentació errònia, intoxicar-se amb determinats productes o el contagi d’un virus. Però la causa més important és l’envelliment i això no ho podem canviar. Els tumors sempre són genètics –genètics, però, no vol dir que tots siguin hereditaris– i amb l’edat, els gens s’alteren. Els canvis genètics amb l’edat hi són, i l’únic que podem fer és no afegir altres causes: no afegir tabac –fumar causa el 35 % dels tumors– ni tòxics, fer una dieta sana, no afegir virus (i administrar vacunes en els casos en què això sigui possible). És a dir, es pot treballar amb les causes externes, però no amb les causes internes, amb l’envelliment.

I quins altres avenços s’estan produint en aquesta lluita? 
Afortunadament avui dia coneixem els mecanismes intrínsecs del càncer i de la seva progressió. A més de conèixer millor les propietats que caracteritzen la cèl·lula maligna per poder créixer, proliferar i disseminar-se, també coneixem cada vegada més la importància que té l’estroma –tot l’espai fibrós i vascular que hi ha al voltant del tumor– i la importància de la resposta immune contra el càncer. Gràcies a aquests coneixements estem aconseguint noves maneres de tractar el càncer. Actualment no només utilitzem medicaments que van directament a paralitzar o eliminar la cèl·lula maligna, sinó que també utilitzem medicaments que són capaços de potenciar l’efecte immune del propi organisme. Afortunadament, això és un gran avantatge que no teníem fa deu anys, i ens dóna l’esperança d’aconseguir que més malalts es curin, o bé que la malaltia passi a ser crònica.

Però no tot és tractament. També hi ha avenços importants en la prevenció, en l’screening [quan es comprova si una persona té càncer encara que no tingui símptomes], en el diagnòstic precoç, en els tractaments importants pels tumors com la cirurgia o la radioteràpia. La gran notícia és que en moltes àrees s’està treballant per controlar el càncer i això ens dóna una esperança molt bona que sigui una malaltia que en els propers anys tinguem molt més controlada.

4-88
Jordi Play

«Coneixent les particularitats de cada tumor podem fer una medicina de precisió, una medicina molt més personalitzada»

6-88Jordi Play «La causa més important del càncer és l’envelliment i això no ho podem canviar»

En l’actualitat estan en procés de desenvolupar un fàrmac, anomenat Sym004, que potencia justament la resposta immune.
És un tractament que s’aplica en malalts en què han fracassat altres tractaments i que tenen la mateixa diana, l’EGFR [epidermal growth factor receptor, “receptor del factor de creixement epidèrmic”]. Per tant, és important, és un nou avenç. De moment el que tenim són estudis preliminars, i estem en procés d’investigació. S’està desenvolupant un estudi fase 3 per comprovar si el valor que aporta es confirma en un gran nombre de malalts i que això permeti traslladar-ho a la pràctica clínica. [El fàrmac Sym004 s’ha dissenyat per al tractament del càncer colorectal. Fonamentalment està compost per dos anticossos que actuen contra la proteïna EGFR, un tipus de receptor al qual les cèl·lules cancerígenes són addictes. Aquest medicament forma part d’un assaig internacional liderat pel Vall d’Hebron].

Recentment vostè i el seu equip han desenvolupat una tècnica que permet fer biòpsies líquides [una biòpsia és l’examen al microscopi d’un teixit o d’un líquid orgànic]. 
Si podem dir que una biòpsia tumoral és com tenir una foto de qualitat de la malaltia, en el cas de la biòpsia líquida seria l’equivalent a tenir un vídeo. És a dir, només cal extreure una mostra de sang per poder seguir i monitoritzar les alteracions del tumor, com va canviant amb el temps i quina és la reacció dels tractaments que anem aplicant. La sang és com les escombraries de l’organisme, com les clavegueres. Això vol dir que en la sang queda l’empremta de la presència de qualsevol tumor que hi hagi en l’organisme. La biòpsia líquida ens permet tenir una informació més dinàmica i evolutiva que no la que proporciona la biòpsia sòlida.

A més, no es poden fer biòpsies sòlides contínuament. Es tracta d’un procés que té el seu risc. I en els casos en què s’ha produït metàstasi en l’organisme, una biòpsia sòlida només ens donarà informació dels òrgans d’on procedeixin els teixits, no de la resta del cos on s’ha pogut estendre el càncer. En canvi, la sang banya tot l’organisme i això permet traçar un mapa molt més complet de la situació del tumor en l’organisme.

La tècnica de la biòpsia líquida es pensa aplicar en els casos de càncer colorectal. Amb l’anàlisi de sang es podran estudiar altres tipus de càncer?
També estem estudiant d’aplicar aquesta tècnica al càncer de pulmó i al de mama. És un sistema amb el qual podem detectar el càncer i veure les alteracions que es produeixen en el temps.

Quin creu que és l’èxit més important de la seva carrera?
Ens diferenciem d’altres grups de recerca sobretot pel tipus d’estudis que duem a terme. Tenen un component de coneixement bàsic de la malaltia gràcies al fet que apliquem estudis farmacocinètics i farmacodinàmics. Aquests estudis ens donen una gran informació per des­envolupar, de la millor manera possible, els medicaments en els malalts. És un model desenvolupat al Vall d’Hebron i és un motiu d’orgull. [L’estudi farmacodinàmic estudia els efectes dels fàrmacs en l’organisme –com afecta, per exemple, la seva concentració–; l’estudi farmacocinètic, en canvi, estudia com afecta en el mateix fàrmac el seu pas per l’organisme].

Al Vall d’Hebron dirigeix el Servei d’Oncologia i també l’Institut d’Investigació Oncològica. Sembla que hi ha un vincle ferm entre recerca i aplicació.
La nostra especialitat està en evolució constant. Això fa que hi hagi una gran implicació entre la recerca clínica i el tractament convencional. Els llocs punters en càncer són també aquells que tenen la màxima recerca associada.

7-88
Jordi Play

«Si podem dir que una biòpsia tumoral és com tenir una foto de qualitat de la malaltia,
en el cas de la biòpsia líquida seria l’equivalent a tenir un vídeo»

8-88Jordi Play «Encara que cada vegada hi hagi més càncer, cada vegada es viu més. La taxa de supervivència augmenta perquè la malaltia es coneix millor»

Recentment ha estat escollit per ser el proper president de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica. 
Aquesta institució és la societat que engloba els oncòlegs mèdics europeus, i també de fora d’Europa. És una societat internacional ja que el 40 % dels seus membres es troben fora d’Europa. És la societat més important.

Quina és la funció d’aquesta institució?
Com totes les societats mèdiques, el seu propòsit és promoure el màxim possible l’àrea de l’oncologia mèdica. És una àrea relativament jove si es compara amb d’altres, com la de cardiologia. L’objectiu és procurar que tingui el seu paper en la societat. Com totes les societats mèdiques, també promovem que el tractament oncològic que reben els malalts sigui el millor possible en els diferents països.

En l’àmbit sanitari, la Unió Europea exerceix una funció de mínims. Això vol dir que cada país compta amb les seves institucions mèdiques. Això ens obliga a interaccionar amb els organismes reguladors de cada país i amb totes les autoritats.
També promovem activitats CME [continual medical education, un programa de formació continuada dirigida als metges oncòlegs] per mantenir tots els membres de la societat al dia. És un camp on els coneixements estan en canvi constant, ja sigui en el terreny de la biologia molecular o bé de l’oncologia mèdica. Per aquest motiu organitzem congressos –un cop l’any–, simposis, tot i que cada cop més la formació continuada es fa via internet. Aquest mitjà cada vegada és més important perquè és la manera més ràpida de posar-se al dia en qualsevol avenç.

També promovem el diàleg entre les entitats reguladores de cada país i la indústria per aconseguir que els millors tractaments estiguin disponibles en tots els països. Aquest objectiu és cada vegada més complex, però és un objectiu pel qual la societat ha apostat. El que volem és que els ciutadans tinguin els millors tractaments.

En els tractaments per combatre el càncer ens podem trobar amb medicaments molt cars que a vegades allarguen la vida del malalt, però molt pocs mesos. Com es decideix si s’apliquen o no aquestes medicines? És una decisió política o mèdica?
Ha de ser una decisió social. Els recursos no són il·limitats. Per aquest motiu tota decisió que es prengui ha de ser una decisió política, però també tècnica, ja que els medicaments s’han de pagar pel valor que donen. I en això hi ha molt de recorregut. D’una banda hi ha els preus que les agències donen als medicaments, i d’una altra banda, els medicaments s’han de pagar pel valor que donen. En tot cas, aquesta és una discussió necessària, i hi ha prou joc perquè totes les parts s’impliquin a buscar solucions. És una discussió que, a més, s’ha de fer amb talent. Cal tenir present el valor que aporta cada medicament; no s’ha de donar a tots els medicaments el mateix valor, sinó que el valor ha d’estar determinat per l’avenç que representa cada medicament en cada àrea terapèutica.

També s’ha de mirar la situació del país: cada país no pot pagar el mateix, i això està en funció del seu PIB. És un dels temes que en l’associació europea estem promovent. I en la indústria hi ha interès a parlar-ne.

El periodisme dóna molta importància als avenços sobre el càncer. Quins errors creu que es produeixen quan es fa divulgació sobre aquest tema?
La qüestió és posar els avenços en el seu context. Aquestes notícies no només les llegeixen científics, sinó també malalts. Per això convé que la informació es doni en el context de la realitat del tractament. Sobretot per no donar falses esperances, o esperances massa anticipades. Hi ha avenços que trigaran a traslladar-se a la pràctica clínica i això s’ha de deixar clar. Els malalts viuen en una situació d’angoixa i hi ha anuncis que no són gens convenients. Tècnicament la informació acostuma a ser correcta, però sobretot cal vigilar les perspectives que desperta qualsevol novetat.

En els propers anys es podrà arribar a curar el càncer?
Es podran curar alguns tipus de càncer, i d’altres seran crònics. La població envelleix i això augmenta la possibilitat de desenvolupar un tumor. El càncer, per tant, continuarà amb nosaltres. Però en alguns casos el podem prevenir, o bé el podrem diagnosticar precoçment. Un millor diagnòstic vol dir que coneixem millor les alteracions que produeix cada tumor. Per això l’enfocament és múltiple.

Fer prevenció de les causes del càncer també és important. Els avenços, com dic, s’han de dur a terme en múltiples nivells. Dir que el càncer desapareixerà en vint anys és molt agosarat. Però sí que es pot dir que el coneixerem millor i alguns tipus desapareixeran. D’altres no desapareixeran perquè no sabrem tractar les causes que els provoquen, però sabrem com dia­g­nosticar-los i tractar-los millor.

Té alguna cosa més a afegir? 
Vull aprofitar per donar un missatge d’esperança. Encara que cada vegada hi hagi més càncer, cada vegada es viu més. La taxa de supervivència augmenta perquè la malaltia es coneix millor. El càncer l’estem combatent i els resultats són clars.

Roger Corcho. Periodista, Barcelona.
© Mètode 2016.

Aquest article apareixerà publicat en el número 88 de Mètode.

«Convé que la informació sobre avenços es doni en el context de la realitat del tractament, per no donar falses esperances o esperances massa anticipades»

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

«Els llocs punters en el tractament de càncer són també aquells que tenen la màxima recerca associada»

 

© Mètode 2016
Periodista, Barcelona.