Paraula de ciència: La retòrica de la comunicació científica
El número 86 de Mètode se centra en el discurs científic i els recursos retòrics que s’hi empren
«La ciència necessita ser comunicada i en aquesta comunicació, el què i el com van ineludiblement de la mà. La retòrica és fonamental tant en la pròpia concepció científica com en la divulgació que se’n faça.» Així comença l’editorial del darrer número de la revista Mètode, «Paraula de ciència». Aquest monogràfic ha estat coordinat per Vicent Salvador, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat Jaume I. «El llenguatge de la ciència, enlluernat llargament per la formalització lògica, descobreix entre altres realitats pragmàtiques el poder de la metàfora o el valor de la imprecisió conceptual com a eina de descobertes del pensament», afirma.
En el monogràfic han col·laborat Sebastià Serrano (Universitat de Barcelona), que ens acosta a les paradoxes; Leah Ceccarelli (Universitat de Washington), que explica com es transmet la identitat del científic a través de les pel·lícules de zombis; Dominique Maingueneau (Universitat París-Sorbona), que se centra en la llengua triada per a la comunicació internacional del coneixement; Celeste Condit (Universitat de Geòrgia), amb l’anàlisi dels discursos de l’OMS durant la recent epidèmia d’ebola; Tomás Albadalejo (Universitat Autònoma de Madrid), que analitza els elements del discurs en un text de Santiago Ramón y Cajal; i, finalment, Evelyn Fox Keller (Institut Tecnològic de Massachusetts) aborda la complexitat de definir conceptes en revisió contínua, com passa en la genètica. Completa el monogràfic l’entrevista al lingüista americà George Lakoff. El número compta també amb la col·laboració de l’artista Pere Salinas, que a través de la sèrie «Retòrica del blau» ens endinsa en la conversa que s’estableix, tant en l’art com en la ciència, entre emoció i racionalitat.
El número 86 de Mètode ofereix també les entrevistes a Caterina Biscari, directora del sincrotró ALBA, i a Daniel C. Dennett, codirector del Centre d’Estudis Cognitius de la Universitat de Tufts (EUA). Hi trobareu, a més, l’article «Reivindicació de l’etnobotànica», de Joan Vallès i Teresa Garnatje, i «Cultius transgènics 2.0», de Maria Josep Picó.
