El error del pavo inglés
Antonio José Osuna Mascaró
Universidad de Granada. Granada, 2012. 269 pàgines.
Què és la vida? Qui sóc jo i què és la consciència? És la moral un assumpte exclusivament humà? Existeix el lliure albir? És simular distint a ser? És el sucre energètic perquè és dolç, o és dolç perquè ens aporta molta energia? El llibre El error del pavo inglés té moltes virtuts, però la més reeixida és, sens dubte, plantejar-se les preguntes adients. La ciència, al capdavall, tracta de l’encert en qüestionar-se el món que ens envolta i A. J. Osuna, biòleg de formació, investigador en paleontologia i evolució, i també divulgador científic, mira allò que el circumda –fins i tot les seues mascotes– amb l’esperit d’un vertader científic. De la mà d’un titot enamorat d’un sortidor de gasolinera –una posada en escena genial i que t’atrapa des del primer moment–, Osuna fa un recorregut per com l’evolució ens ha modelat als humans, organismes conscients i autoconscients, fent parades clau: els qualia, l’altruisme, el llenguatge, la moral. «Res no té sentit si no és a la llum de l’evolució», va dir Dobzhansky, i al llarg del llibre se’ns farà palès l’encert de la cita. Aporta l’autor, en aquest apassionant recorregut, nombroses referències: ajuntar en una mateixa pàgina, en la qual es parla del sentit de la vida, la Guia de l’autoestopista galàctic de D. Adams, la sèrie de dibuixos Family Guy, els Monty Python i Maquiavel és quelcom que no és a l’abast de tothom, especialment si la mescla funcio-na. El llibre està farcit també de conceptes trencadors (com el zombie filosòfic), preguntes que la ciència-ficció s’ha fet des de fa dècades, detalls de curiosíssims experiments i un sentit de l’humor que fa la lectura fluida i molt entretinguda. Potser –tot cal dir-ho– el text guanyaria amb frases més curtes, i més punts en comptes de comes: conceptes complexos demanen, sovint, frases breus. Al final, l’autor acaba presentant al lector la tesi difícilment rebutjable que som animals, i que les diferències, quan existeixen (i és que són molt menys habituals que no ens pensem), són de grau: una conclusió, si més no, torbadora, i un bon cop de puny al nostre antropocentrisme.
I és que potser, al cap i a la fi, i com si es tractés d’una il·lusió òptica de les que apareixen al llibre, fer-se aquestes preguntes és justament allò que ens fa humans. O qui sap si tenia raó Vázquez Montalbán, i és la gastronomia allò que verament ens diferencia dels animals…
El error del pavo inglés, doncs, no és un llibre més sobre evolució, sinó una alenada d’aire fresc en un camp massa sovint dominat per textos acadèmics o hiperespecialitzats, i que utilitza –amb èxit– multitud de recursos per a atrapar el lector i presentar-li un món fascinant, el de la nostra substància com a humans a la llum de l’evolució. Després de llegir-lo, ho contemplareu tot –molt especialment els animals– d’una forma ben distinta. Serà, no ho dubteu, la millor prova que la lectura haurà pagat la pena.
