Des del principi dels temps, els humans hem cercat l’elixir de l’eterna joventut, ser jove o semblar-ho ha estat un valor al llarg de la història de la humanitat. Encara avui, i a pesar del desenvolupament de la ciència, la recerca continua i els resultats són infructuosos. Acceptar que l’elixir no existeix és més difícil per a unes cultures que per a altres, i en les societats occidentals, en què envellir sol ser causa de marginació, es manté vigent l’opinió de Quevedo: “Tots desitgem arribar a vells però ningú reconeix que hi ha arribat.” L’envelliment és un procés natural i progressiu que afecta de manera desigual les distintes espècies animals i que s’inicia quan acaba el procés del desenvolupament i s’arriba a la maduresa. No s’ha de confondre envelliment amb vellesa, el primer és un procés que comença relativament prompte; la vellesa, una etapa de la vida a què alguns arriben. Des del punt de vista biològic cada vegada coneixem millor els mecanismes implicats en l’envelliment i s’apunten procediments per a retardar-lo relacionats més amb els hàbits de vida que amb l’existència de pocions màgiques. Però des d’una perspectiva poblacional, l’envelliment d’un sector cada vegada més ampli de la població està donant lloc a situacions que ens resulten desconegudes i per a les quals la societat no està preparada. L’envelliment com a procés ens afecta o ens afectarà a tots i des del punt de vista de la ciència són moltes les disciplines implicades en el seu estudi i en la recerca de solucions als nous reptes que sorgeixen. Aquest monogràfic pretén donar una visió, necessàriament parcial, de l’amplitud i complexitat del tema.
Monogràfic coordinat per Francisco J. Morales-Olivas i Ester Desfilis
