Ludwik Rajchman va nàixer a Varsòvia en una família jueva de científics i artistes, quan Polònia es repartia entre l’Imperi austrohongarès, Prússia i Rússia. Son pare va fundar i dirigir l’Orquestra Filharmònica de Varsòvia, i sa mare participava en el moviment feminista internacional. Després de graduar-se en medicina a Cracòvia, es va especialitzar en microbiologia a l’Institut Pasteur (París) al laboratori d’Ilya Metchnikof. Entre 1910 i 1913 es traslladà al King’s College (Londres) com a professor de bacteriologia. Amb l’inici de la Gran Guerra fou cap del Laboratori Central de la Disenteria (Londres), encarregat dels estudis epidemiològics sobre la «grip espanyola» i la poliomielitis. El 1918 va tornar a Varsòvia per fundar l’Institut Nacional d’Higiene i l’Escola Nacional de Sanitat (1923) finançats per la Fundació Rockefeller.
Rajchman va ser gran impulsor de la sanitat internacional com a director de l’Organització d’Higiene de la Societat de Nacions (OHSN). Quan una immensa pandèmia de tifus assolava els territoris fronterers entre Polònia i Rússia el 1921, conscient que el problema era internacional, va impulsar un congrés i una comissió internacional d’epidèmies que va frenar l’amenaça d’extensió a tot Europa superant tensions diplomàtiques. Lluny de limitar les activitats de l’OHSN al control de malalties contagioses, va establir un ambiciós programa de sanitat internacional finançat per la Fundació Rockefeller per formar experts en salut pública, crear un Servei d’Epidemiologia Internacional i un Centre Mundial de Documentació en Salut Pública, estandarditzar productes biològics (vacunes, sèrums, nutrients, medicines…), a més d’atendre consultes de països de tot el món i impulsar programes de prevenció del paludisme, la malnutrició, el consum d’opi o la mortalitat infantil. La seua implicació personal el va fer desplaçar-se durant dos anys a la Xina com a assessor del govern de Chiang Kai-shek en assumptes sanitaris i impulsar un consell consultiu internacional.
A causa de les condicions polítiques tan conflictives –Rajchman era jueu–, l’avanç del feixisme el 1939 el va forçar a abandonar la Societat de Nacions, però el seu activisme va continuar i només marxar va organitzar –amb el suport de J. Nehru– una conferència internacional per la pau. Entre 1939 i 1941 va ser nomenat delegat per a assumptes humanitaris del govern polonès a l’exili. Assessor també del Banc de la Xina el 1942, el 1943 va participar en la creació de l’UNRRA (United Nations Relief and Rehabilitation Administration) per prestar ajuda als països devastats per la guerra. Quan el 1946 l’UNRRA va ser liquidat, amb el suport de l’expresident Hoover, Rajchman va impulsar un fons especial per a ajudar la infància: UNICEF, del qual va ser primer president.
«L’avanç del feixisme el 1939 el va forçar a abandonar la Societat de Nacions, però el seu activisme va continuar i va organitzar una conferència internacional per la pau»
Amb la radicalització de la Guerra Freda la posició de Rajchman es va complicar. En el bloc de l’est era sospitós de ser un agent pro nord-americà i li varen confiscar el passaport diplomàtic polonès; als Estats Units, els maccarthistes l’acusaren de ser un espia comunista. El 1957 es va veure obligat a abandonar el país. Mai més va tornar als EUA, es va instal·lar definitivament a França. A París va fundar amb Roger Debré el Centre Internacional de la Infància (ICC), destinat a proporcionar formació en pediatria social a treballadors de salut pública en països en desenvolupament o devastats per la guerra. Va ser vicepresident del Tribunal Penal Internacional i comanador de la Legió d’Honor. Va morir el 1965 a Chenu (Sarthe, França) i els oradors del seu funeral foren Jean Monnet i Roger Debré. Mig segle després de la seua mort, l’activisme incansable de Ludwik Rajchman per la salut mundial mereix un reconeixement que mai no ha rebut.
