Ull mirant fixament

El contacte visual pot utilitzar-se per a establir i reforçar vincles afectius i, de fet, és present des del naixement, però, depenent del context sociocultural, mirar directament als ulls d’una altra persona pot resultar molt intimidant.
0
pardal a un cementeri

Sembla que el temor a la mort no és únic a la nostra espècie. Les respostes d'alguns animals davant la mort podrien estar associades a emocions semblants a les que ens envaeixen quan soterrem els nostres.
0

L'ésser humà té certs biaixos, com el biaix del supervivent. Alguns d'aquests biaixos semblens ser adaptatius, i altres, limitacions de la nostra capacitat d'assimilar informació.

0

Quan conversem, caminem junts o simplement seiem al costat d’una altra persona, les nostres postures i els nostres moviments es coordinen

0

La vida evoluciona com sistema caòtic determinista: es regeix per principis deterministes però moltes petites variacions donen lloc a resultats molt dispars
0

Els comportaments típics davant una malaltia no són únics dels humans, s'han trobat en pràcticament tots els animals estudiats.
0

Les històries, en simular accions, persones i escenaris reals, exploten l’obsessió del cervell per vincular causes amb efectes. Estudis recents suggereixen que les narracions poden haver tingut beneficis evolutius.
0

Les coloracions animals, i els patrons que generen, proporcionen alguns dels millors exemples d’evolució per selecció natural (tant ecològica com sexual). Un dels aspectes més estudiats ha estat el camuflatge.

0
illustr virus sexe

Adoptar una mirada evolutiva ajuda a explicar per què homes i dones reaccionen de manera diferent davant de determinades malalties infeccioses i a entendre (i combatre) les estratègies dels virus en la seua incessant carrera evolutiva per infectar-nos i propagar-se entre nosaltres.
0
polp intel·ligència a pes

Entendre què ens diferencia de la resta d’animals és una antiga obsessió de l’ésser humà. Un dels atributs als quals amb freqüència acudim per a justificar la nostra suposada superioritat és la intel·ligència. Però, com comparar la intel·ligència d’espècies tan diferents com la d’un humà, un polp o un dofí?
0

Les cures biparentals s’observen en menys del 10 % de les espècies de mamífers i solen anar associades a relacions monògames o cries que naixen molt immadures i dependents.
0

Les cures maternals inclouen tot tipus de comportaments protectors, incloses formes molt variades d’alimentar la descendència.
0

Perquè el cervell funcione correctament és essencial que el nombre de neurones siga l’adequat: ni més ni menys.
0

Us presente l’(hipotètic) senyor Smith: un ciutadà i pare exemplar de caràcter afable i tranquil, a més d’un reputat metge i un membre estimat en la seua comunitat.
0

La biologia ha servit i encara serveix per a justificar pràctiques discriminatòries contra grups de persones, però la realitat és més complexa del que la lògica dualista humana està disposada a acceptar.
0
cooperació

Des de la cèl·lula més senzilla als homínids que es van aixecar a dues potes a la sabana africana del pliocè, la història de la vida en aquest planeta es basa en la cooperació.
0

L’evolució podria afavorir l’existència d’una llarga vida postmenopàusica en les femelles de determinades espècies, com la humana.
0
nassos

L’olfacte és el menys estudiat de tots els sentits i estem encara lluny de conèixer les implicacions funcionals d’aquesta enorme variabilitat genètica, però podem afirmar que no hi ha dos nassos iguals.

0

Vivim en una era de contradiccions. L’era en la qual podríem aterrar a Mart o dominar el nostre ADN, és també l’era de Trump, del negacionisme al canvi climàtic, o de la inversió de milions d’euros en pseudociències.

0

La psicologia evolucionista ja fa dècades que ens ajuda a desentranyar alguns dels ingredients secrets del ‘sex appeal’ humà.
0

L’estrés va ser qui va permetre als nostres avantpassats mantenir un estat d’alarma enfront dels seus predadors i la resta de perills naturals, un aspecte clau en la supervivència de l’espècie.
0

A més de resultar vital per a la nostra salut intestinal, la microbiota intestinal sembla capaç de comunicar-se amb el nostre cervell.
0

El procés de percepció és un procés creatiu que involucra gran part del nostre cervell i, a més, s'aprèn. Contínuament rebem informació del medi extern i intern (el nostre propi cos), informació que el nostre cervell interpreta en centèsimes de segon i li dóna sentit.
0
OJO1

 Mètode «La selecció natural

0
1 2