Poemes i fractals per trencar la barrera entre les dues cultures

El passat divendres 23 d’octubre es va celebrar a la llibreria 3i4 de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània la presentació del llibre Cosmos d’aram. Poemes fractals. L’acte, presentat pel biòleg evolucionista Juli Peretó, va comptar amb la presència dels autors, Balma i Antoni Albalat, i de l’editor del llibre, David Vidal. Peretó va començar la presentació destacant l’originalitat d’aquest llibre que mescla «tant l’art plàstic com l’art poètic» i va llegir un parell de poemes que van donar pas a la intervenció dels autors.

«Juli Peretó va començar la presentació destacant l’originalitat d’aquest llibre que mescla “tant l’art plàstic com l’art poètic”»

El primer va ser Antoni Albalat, reconegut poeta i periodista castellonenc que actualment treballa a la Universitat Jaume I de Castelló. L’autor va comentar la necessitat de fer «nova poesia» més enllà dels versos postestellesians i els cants a la pàtria dins de la literatura en valencià. «Jo volia ser biòleg, però vaig tindre professors molt dolents. Va ser aleshores que vaig trobar en els llibres d’insectes un tema per fer poesia».

 

Antoni Albalat explicà que el primer contacte que va tindre amb les imatges fractals va ser a Mallorca quan, mentre passejava, es va trobar una exposició de Joan Fontcuberta, que havia aconseguit fer quadres emprant els colors que gastava Dalí i els havia donat formes mitjançant un programa matemàtic. «Vaig començar a emprar aquests programes i a fer imatges, i aleshores va sorgir la idea d’ajuntar-los amb poesia. Balma havia guanyat un parell de premis de literatura, i era una forma d’incentivar-la perquè continués escrivint».

Antoni Albalat va comentar la necessitat de fer “nova poesia” més enllà dels versos postestellesians i els cants a la pàtria dins de la literatura en valencià»

Balma Albalat actualment és alumna del grau de Ciències del Mar de la Universitat d’Alacant. Cosmos d’aram és l’opera prima d’aquesta jove autora. Defineix l’experiència com un repte que li oferia l’oportunitat de trencar la barrera entre la ciència i la literatura. «Estava clavant-me en terra de ningú, un món innovador que trenca la barrera del món de la ciència i les lletres», va explicar. L’autora recalcà la importància d’entendre l’obra com un tot, en lloc de voler entendre cadascuna de les paraules, d’alta tecnicitat, que composen els poemes: «Els poemes no tenen títol i això ajuda a que formen part d’aquest tot». «Passa igual amb els fractals», afegia Antoni Albalat, «en realitat no trobem poemes fractals, sinó que trobem poemes i fractals, els quals fan un conjunt part del tot». «Les representacions fractals han deixat de ser un model i passen a formar part de fer art. Convertir eines científiques en poesia, donant-li cos, gastar-les per fer figures menys frívoles», concloïa Balma, que tancava la presentació entre aplaudiments abans de les preguntes de públic assistent.

David Vidal, a qui vam preguntar després de la presentació, afirmava que «la poesia fractal està infravalorada. És una aportació extraordinària que no està prou publicada, només al llibre Love is d’Antoni».

«Balma Albalat defineix l’experiència com un repte que li oferia l’oportunitat de trencar la barrera entre la ciència i la literatura»

Sobre Cosmos d’aram va explicar que «els fractals calia publicar-los a tot color junt amb els poemes. És aquesta unió el que fa un conjunt inèdit fins el moment». D’aquesta manera ens deixava, com als assistents a la vetllada cientificoliterària, amb les ganes de descobrir els secrets que amaguen aquests poemes fractals, meitat ciència, meitat poesia, que relaten en conjunt una realitat que recorda a la frase de Richard Dawkins que encapçala el llibre: «La ciència és la poesia de la realitat».