Cançons en codi binari

hidrogenesse-1© Hidrogenesse
Fragment de la portada d’Un dígito binario dudoso, l’últim disc del duet barceloní Hidrogenesse, dedicat al matemàtic anglès Alan Turing.

En el món de la música, com en molts altres terrenys, hi ha un tema que ho inunda tot: l’amor. Les aventures i desventures amatòries són protagonistes de milions de cançons, com una constant universal. No és d’estranyar, és un assumpte que ens toca a tots de prop. Però existeixen altres funcions i usos de la música que són interessants d’explorar. La reivindicació política, per exemple, ocupa un altre lloc important en la producció musical, especialment en els moments de gran agitació social com l’actual. En canvi, són escassos els cants a la ciència. Una llàstima, donat el potencial divulgatiu que té la música i la idoneïtat de la cançó com a vehicle per a transmetre alguns plantejaments científics. La conjunció encertada entre música i ciència té com a resultat una doble experiència plaent: permet gaudir d’una cançó i, al mateix temps, aprendre’n alguna cosa. Una bona manera de trencar amb l’hegemonia de la música introspectiva. Alguna cosa així deurien pensar Hidrogenesse a l’hora de crear Un dígito binario dudoso. Recital para Alan Turing (Austrohúngaro, 2012). Un disc que, sense abandonar grans temes com l’amor o la política -conté una clara denúncia a la societat homòfoba que va condemnar Turing- es presenta com un homenatge al filòsof i matemàtic, pare de la computació moderna.

«Una part molt important de la nostra relació amb Turing va ser descobrir que la cultura científica pot ser tan rellevant a nivell emocional i creatiu com la cultura artística», deia el duet barceloní format per Genís Segarra i Carlos Ballesteros en una entrevista publicada en el número 308 de Rockdelux, on afirmen també que van gravar aquest disc «per a explicar que la ciència és bella, trista, divertida». Sorprèn que aquesta iniciativa sorgisca d’un grup com Hidrogenesse, que practica un pop electrònic amb lletres hedonistes. La idea naix a partir d’un encàrrec del Centre d’Arts de Sevilla que els proposava fer una cançó sobre Turing per a una exposició, un projecte que va ser cancel·lat quan el govern de la capital andalusa va canviar de mans. Però Hidrogenesse van quedar tan fascinats amb la història del matemàtic que no van voler deixar passar l’oportunitat de fer-li un homenatge en forma de disc. I no és per a menys: la tràgica biografia d’Alan Turing conté elements que encaixen bé amb l’imaginari del duet, com l’obsessió per les màquines o l’homosexualitat.

Amb un decidit caràcter divulgatiu, el grup va obrir un espai a la seua pàgina web per posar en context les cançons del disc i explicar-ne alguns aspectes musicals. Un digito binario dudoso s’enceta amb El beso, un tema que juga amb la fascinació de Turing per la Blancaneu de Disney (el matemàtic va acabar amb la seua vida mossegant una poma enverinada amb cianur). La segueix Christopher, dedicada a Christopher Morcom, l’únic amic de Turing en l’adolescència i el seu primer amor, la mort prematura del qual el va fer interessar-se per la intel·ligència artificial. Als anys trenta, Turing començaria a plantejar la possibilitat d’una «màquina universal» que assentaria les bases de la computació que ara coneixem. Quan treballava a la Universitat de Manchester va dissenyar un programa informàtic capaç de generar cartes d’amor. Love letters, la tercera cançó del disc, pren alguns fragments d’aquestes cartes traduïts al castellà i cantats sobre una seductora base electrònica. La segueix Captcha cha-cha, un divertit tema que fa referència al «joc d’imitació» proposat per Turing per veure si era possible distingir un humà d’una màquina a través d’una sèrie de preguntes i que donaria lloc als famosos CAPTCHA (Completely Automated Public Turing test to tell Computers and Humans Apart) que apareixen cada vegada que volem deixar un comentari o descarregar-nos un arxiu d’Internet.

 

 

«Són escassos els cants a la ciència. Una llàstima, donat el potencial divulgatiu que té la música i la idoneïtat de la cançó com a vehicle per a transmetre alguns plantejaments científics»

hidrogenesse-2© Hidrogenesse
Imatge extreta del videoclip de Christopher un tema basat en les «teen tragedy songs» que lamentaven la mort d’un adolescent i que es van popularitzar en els anys cinquanta i seixanta.
 

 

 

«La tràgica biografia d’Alan Turing conté elements que encaixen bé amb l’imaginari del duet, com l’obsessió per les màquines o l’homosexualitat»

La segona meitat del disc comença amb Dígito binario dudoso, una representació de l’angoixa que portaria Turing al suïcidi. S’obri així un espai per als aspectes més amargs de la seua biografia que continua amb una denuncia al maltracte que el govern anglès va donar a Turing i que pren forma en la cançó Enigma. La tasca del matemàtic havia estat clau per desxifrar els missatges que enviaven els nazis amb les màquines Enigma durant la Segona Guerra Mundial. Però quan la seua homosexualitat es va fer pública, el govern li va retirar tots els honors i el va condemnar a un tractament hormonal de castració química que acabaria enfonsant la seua vida. Un mystique determinado, un tema recuperat de l’EP Eres PC, eres Mac (Austrohúngaro, 2001), conté un text generat per un traductor automàtic a partir d’unes declaracions de Morrissey sobre Manchester, on Turing va passar part de la seua vida. El traductor dota d’un nou significat les paraules del cantant de The Smiths i això encaixa amb una idea que Turing expressava sovint: encara que les màquines estiguen programades pels humans, són capaces de sorprendre’ns. El disc tanca amb Historia del mundo contada por las máquinas, un bell repàs pels últims segles amb certa càrrega moral que explica grans esdeveniments com la revolució industrial, les grans guerres o la globalització des del punt de vista d’aquests aparells.

La proposta d’Hidrogenesse no és l’únic apropament musical a la figura d’Alan Turing que existeix, però sí el més complet i sentit. Amb una acollida immillorable entre la crítica musical -el disc ha aparegut en els primer llocs en les llistes dels millors de 2012 en la majoria de mitjans especialitzats estatals- han aconseguit apropar la història de Turing a un públic que potser no la coneixia. Divulgar-la, en definitiva. I, potser sense voler-ho, ens han donat una lliçó: és necessària la música introspectiva, aquella que parla dels sentiments i experiències propis de l’autor,  però de vegades l’artista ha de fer l’esforç d’alçar els ulls i observar que hi ha tot un món per explicar. Perquè, d’acord, l’amor, en totes les seues formes, és un assumpte que articula les nostres vides i experimentem dia a dia. Però és que no ho són també la política i, per descomptat, la ciència?

 

 

«És necessària la música introspectiva, aquella que parla dels sentiments i experiències propis de l’autor, però de vegades l’artista ha de fer l’esforç d’alçar els ulls i observar que hi ha tot un món per explicar»

Per escoltar:
Un digito binario dudoso (Austrohúngaro, 2012), d’Hidrogenesse (disponible a YouTube)

Per llegir:
Turing And The Universal Machine. The Making Of The Modern Computer (Ikon Books Ldt, 2001), de Jon Agar.
Alan Turing. El hombre que sabía demasiado (Antoni Bosch, 2008), de David Leavitt.
Alan M. Turing (Cambridge University Press, 2012), de Sara Turing.
«L’enigma de la ment», de Pedro Ruiz-Castell, al nº 75 de Mètode.

Per veure:
Breaking The Code (Herbert Wise, 1996).
Codebreaker (Clare Beavan i Nic Stacey, 2011).

Felip Pineda. Llicenciat en Periodisme per la Universitat de València.
© Mètode 2013.

   
© Mètode 2013

Periodista. Revista Mètode, Universitat de València.