Superherois en bata

harmonia-flaming-lips-1
Foto: Wikimedia Commons
Les actuacions de The Flaming Lips es caracteritzen per la seua espectacularitat. El grup juga en els seus directes amb la iconografia de l’exploració espacial i amb altres motius científics. A la imatge, una nau espacial aterra a l’escenari.

La imatge del científic amb bata blanca ha arrelat amb força al nostre imaginari col·lectiu com tants altres estereotips que ens arriben a través del cinema comercial. Per si de cas, una obvietat: fora del fantasiós món de Hollywood, la majoria de científics no porten bata –per què ho hauria de fer un matemàtic o un astrònom?–. Per tant, es tracta d’una idea que no s’ajusta a la realitat. Un tòpic que enllaça amb un altre pensament recurrent: la concepció del científic com un ésser que se situa en un pla diferent –si no superior– al de la resta d’humans, amb uns coneixements que els seus congèneres mai no podran assolir i amb el propòsit clar de salvar el món –o destruir-lo, segons s’ajuste més a cada narració–. The Flaming Lips, l’estrambòtic grup d’Oklahoma, es decanten per la primera opció i atorguen a la ciència una missió salvadora en la cançó Race for the Prize, inclosa dins els seu novè àlbum The Soft Bulletin (Warner Bros., 1999). En aquest cas, són dos científics els que sota una forta pressió s’enfronten a grans perills «pel bé de tota la humanitat». Una mena de superherois que –ens hi podríem jugar el coll– segur que porten la bata blanca fins i tot per anar a comprar el pa.

Race for the Prize presenta una ciència idealitzada, guiada per l’esperança i la bondat i, per tant, asèptica, neutral i desinteressada. Els seus dos protagonistes («només són humans, tenen dona i fills») es deixen portar per una actitud entregada i una dedicació absoluta, destinats a forjar el futur per damunt de la seua voluntat. Una visió, més que tòpica, utòpica, que cal agafar amb pinces i sense massa seriositat si es té en compte l’esbojarrada trajectòria de la banda. El tema va tindre un ressò notable en el seu moment i per això el grup La Costa Brava va decidir adaptar-lo al castellà dins el seu disc Déjese querer por una loca (Grabaciones en el Mar, 2003) sota el títol Dos científicos (Carrera por el premio). L’adaptació manté el to èpic de l’original, però aporta un matís amarg: la tasca titànica dels dos científics no els serà reconeguda en vida («Arribaran al punt més alt només si estan morts, lluny»). Una observació que, tristament, s’ajusta més a la realitat i que ens fa pensar en altres superherois que, amb bata o sense, treballen per assolir un futur millor mentre la ciència oficial moltes vegades avança en altres direccions.

 

 

 

«En Race for the Prize, són dos científics els que sota una forta pressió s’enfronten a grans perills “pel bé de tota la humanitat”»

harmonia-flaming-lips-2Foto: Christmas on Mars
Lluny de fugir de la imatge de marcians, The Flaming Lips la potencien. A la imatge apareixen disfressats d’extraterrestres per a la pel·lícula Christmas on Mars, codirigida pel vocalista del grup Wayne Coyne.

«The Flaming Lips combinen experiències lisèrgiques amb la fantasia de treballar a la NASA, probablement la institució científica amb més presència a la música pop»

La metafísica de l’espai exterior

Si girem la truita i cerquem els tòpics que s’utilitzen més freqüentment quan es parla de The Flaming Lips, veurem que són un d’aquells grups que, per inclassificables, són qualificats sovint de marcians. Lluny de fugir d’aquesta imatge, els d’Oklahoma l’han potenciada (fins i tot es van disfressar d’extraterrestres per protagonitzar la pel·lícula Christmas on Mars –Wayne Coyne, 2008–). En una de les seues últimes aventures espacials, dins el disc de col·laboracions The Flaming Lips and Heady Friends (Warner Bros., 2012), es van aliar amb Lightning Bolt per presentar la cançó I’m working at NASA on acid, que s’acompanyava d’un desconcertant vídeo. Aquest tema combina experiències lisèrgiques amb la fantasia de treballar a la NASA, probablement la institució científica amb més presència a la música pop. De nou podem observar la concepció d’una ciència omnipotent («Estic treballant ací i quan prema el botó equivocat ells desapareixeran»), però en aquesta ocasió la lletra pren una deriva més existencialista i el protagonista es pregunta des del seu lloc de treball a l’agència espacial quin és el sentit de tot plegat. L’ús metafòric del llenguatge astronòmic per a abordar qüestions metafísiques és un dels recursos més habituals en la música popular contemporània. Ja ho va deixar dit el cèlebre divulgador Carl Sagan: «l’estudi de l’univers és un viatge per a autodescobrir-nos». Encara que la visió del món de The Flaming Lips està més a prop de la fantasia que de la realitat.

Per escoltar:
La Costa Brava, 2003. Déjese querer por una loca. Grabaciones en el Mar. Saragossa.
The Flaming Lips, 1999. The Soft Bulletin. Warner Bros. Burbank.
The Flaming Lips, 2012. The Flaming Lips and Heady Friends. Warner Bros. Burbank.

Per veure:
Coyne, W.; Beesley, B. i G. Salisbury (directors), 2008. Christmas on Mars. Warner Independent Pictures. EUA.

Felip Pineda. Redactor de la revista Mètode, Universitat de València.
© Mètode 2013.

 

«L’ús metafòric del llenguatge astronòmic per a abordar qüestions metafísiques és un dels recursos més habituals en la música popular contemporània»

© Mètode 2013

Periodista. Revista Mètode, Universitat de València.