El retorn del rellotger cec

06-87-caps
Miguel Lorenzo

The Blind Watchmaker (“El rellotger cec”) (1986) és el tercer llibre de divulgació científica de l’etòleg i biòleg evolucionista britànic Richard Dawkins. Encara que ja hi havia diverses edicions en castellà, ara Tusquets reedita el llibre, quasi trenta anys després de publicar-lo i coincidint a més amb la publicació del segon volum de les memòries de Dawkins, Brief candle in the dark: My life in science (Ecco, 2015).

El rellotger del títol del llibre de Dawkins és una clara al·lusió a un famós passatge de la Teologia natural del reverend William Paley (segle xviii). En aquest passatge Paley oferia la reflexió següent: si caminant per un erm topetem amb una pedra possiblement no ens plantejarem res d’especial sobre el seu origen; és possible que la pedra haja estat allí sempre. Però si en compte d’una pedra ens trobàrem un rellotge, qualsevol explicació del seu origen necessàriament hauria d’incorporar un element essencial: el rellotger que el va construir. Igualment, l’extraordinària complexitat dels éssers vius demostraria que la seua existència és deguda a l’acció d’un creador, d’alguna entitat sobrenatural que –com el rellotger amb els rellotges– els va dissenyar i els va construir. A pesar de la seua simplicitat quasi pueril, aquesta analogia va constituir durant uns quants segles la principal línia argumental d’aquells que defensen que la complexitat i el disseny aparentment deliberat de plantes i animals constituirien la prova definitiva i irrefutable de l’existència de Déu.

Dawkins, però, explica que l’existència i el disseny dels éssers vius no responen a processos sobrenaturals sinó a l’acció de la selecció natural, el procés que va descobrir Charles Darwin. La selecció natural és un procés automàtic, sense propòsit i incapaç d’anticipar les seues pròpies conseqüències. És un procés que no té visió de futur i, per tant, si ocupa el lloc del rellotger en la naturalesa, necessàriament ha de ser el d’un rellotger cec. En resoldre aquesta aparent paradoxa –l’aparença de disseny deliberat en els éssers vius– Darwin expeditivament va eliminar Déu de l’equació. Abans de Darwin no era possible ser un ateu intel·lectualment complet. Darwin, ens recorda Dawkins, ens va proporcionar una alternativa elegant i convincent al «Déu ho va crear» amb què alguns resolen els seus dubtes existencials.

Si el dolent d’aquesta història és el rellotger imaginari del reverend Paley, l’heroi, sense cap dubte, és la selecció natural. Possiblement el motiu pel qual molta gent no entén l’evolució és per la dimensió temporal en què aquesta actua. Com a éssers humans estem acostumats a pensar en períodes de temps de dècades o de segles. No obstant això, el temps disponible per a l’evolució per selecció natural es mesura en milers de milions d’anys. Les transformacions evolutives no es produeixen d’una sola vegada, d’un salt, sinó per acumulació gradual de petits canvis, sovint quasi insignificants; és a dir, per selecció acumulativa. En una escala temporal a mesura de l’home els canvis a què podria donar lloc la selecció acumulativa serien, en el millor dels casos, discrets. En una escala de temps geològic, però, la selecció acumulativa ha donat lloc a l’exquisida diversitat biològica que pobla el nostre planeta.

The Blind Watchmaker continua oferint, a pesar de la seua edat, arguments perfectament vàlids i explicacions sorprenentment eloqüents. Els llibres de Dawkins no sols contenen divulgació científica de primer nivell sinó que a més estan fantàsticament ben escrits. Els seus arguments són impecables, encara que sovint inquietants per les seues implicacions, però l’embolcall en què Dawkins els presenta els fa encara més atractius. The Blind Watchmaker va rebre premis de la Royal Society of Literature i Los Angeles Times pels seus mèrits literaris, un fet inusual tractant-se d’un text de divulgació científica. En comú amb altres grans divulgadors Dawkins destaca pel brillant ús que fa de les metàfores. En The Blind Watchmaker abunden les que tenen a veure amb la llavors incipient revolució digital. Dawkins utilitza conceptes informàtics per explicar el funcionament del codi genètic i fins i tot du a terme simulacions amb un primitiu ordinador (64 K de memòria!) per a generar «biomorfs», criatures virtuals que il·lustren aspectes importants del procés evolutiu.

The Blind Watchmaker té a més una relació directa amb la imatge més recent de Dawkins com a defensor de la ciència i la racionalitat enfront del dogmatisme i l’absurd de les doctrines basades en la religió o en altres creences infundades. A diferència d’altres que adopten una posició més conciliadora, Dawkins sempre ha defensat que ciència i religió són incompatibles. El també biòleg evolucionista S. J. Gould opinava que ambdós camps poden coexistir perquè ocupen territoris distints –una idea a la qual es referia mitjançant l’acrònim NOMA (non-overlapping magisteria). Per a Dawkins, però, ciència i religió aspiren a contestar algunes de les mateixes preguntes: l’origen de l’univers, per què estem ací, el significat de la vida. Però mentre que les respostes que proporciona la ciència són fascinants i basades en la raó i en l’evidència, les que ofereix la religió són absurdes, es basen en l’autoritat i, pitjor encara, són errònies. Per a Dawkins, la ciència –la poesia de la raó– és un dels èxits més sorprenents de l’evolució. Hauríem de meravellar-nos de la manera com el cervell humà –un òrgan complex que va evolucionar bàsicament per a permetre la supervivència i reproducció dels nostres parents del paleolític– ha donat lloc a una creació tan prodigiosa.

La percepció pública de la ciència ha canviat molt en les últimes dècades i Richard Dawkins és un dels personatges que més ha contribuït a aquest canvi. És autor d’una dotzena de llibres (entre els quals s’inclouen The Selfish Gene i The God Delusion) i d’un nombre semblant de documentals. Ha impartit centenars de conferències i ha participat en incomptables programes de ràdio i de televisió. Ha rebut premis i guardons, així com títols honorífics d’unes quantes universitats, inclosa la de València, que recorda amb especial afecte perquè en aquella ocasió especial li van regalar «un barret que semblava un llum amb flocs» (el birret acadèmic). Un asteroide i un gènere de peixos porten el seu nom. Ha creat la Fundació Richard Dawkins per a la Raó i la Ciència, que té com a missió «prestar suport a l’educació científica, el pensament crític i l’entesa del món natural basat en l’evidència». Recentment s’ha embarcat en una croada internacional en defensa de la ciència, la raó i el secularisme juntament amb el físic i cosmòleg Lawrence Krauss. Però sobretot Dawkins és excepcional per un motiu: és un dels pocs científics de la seua generació que ha canviat la manera com pensem sobre el món natural, el significat de la vida i nosaltres mateixos.

Enrique Font. Professor de Zoologia i investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva
(Uni­ver­sitat de València).
© Mètode 87, Tardor 2015.

 

05-87-rellotgerEl relojero ciego
Por qué la evolución de la vida no necesita de ningún creador
Richard Dawkins
Traducció de Manuel Arroyo Fernández. Tusquets Editores. Barcelona, 2015. 
352 pàgines.

 

 

 

«Els llibres de Richard Dawkins no sols contenen divulgació científica de primer nivell sinó que a més estan fantàsticament ben escrits»

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

«La percepció pública
de la ciència ha canviat molt en les últimes dècades i Richard Dawkins és un dels personatges que més ha contribuït
a aquest canvi»

El retorn del rellotger cec
El retorno del relojero ciego

© Mètode 2015 - 87. L'origen de la vida - Tardor 2015

Laboratori d’Etologia, Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. Universitat de València (Espanya).

RELATED ARTICLES
Filter by
Post Page
Notícies Natural-ment
Sort by