«Las neuronas espejo», de Giacomo Rizzolatti i Corrado Sinigaglia

136-57

Las neuronas espejo. Los mecanismos de la empatía emocional. Giacomo Rizzolatti i Corrado Sinigaglia. Paidós. Barcelona, 2006. 214 pàgines.

Fa ara vint anys, la editorial Paidós va començar la col·lecció «Transiciones». Superant uns tímids inicis (en la primera dècada tan sols van publicar una desena de títols), aquesta col·lecció ha anant guanyant força i qualitat amb els anys. Avui, amb 70 llibres publicats (quatre en els cinc primers mesos de 2008), ha arribat a convertir-se en una de les més extenses i variades col·leccions de llibres de divulgació en temes de psicologia i sociologia. Ha traduït al castellà llibres d’alguns dels més importants escriptors d’assaig científic de l’esfera internacional (R. Lewontin, F. de Waal, S. Pinker, M.S. Gazzaniga o D. C. Dennett, entre altres). Las neuronas espejo i El mono ena­morado, dos llibres d’aquesta col­lecció de caràcter molt diferent, són bons exemples de la varietat de temes i tractaments que podem trobar-hi.

Las neuronas espejo és una exposició dels resultats d’una recerca relativament recent i innovadora, que ha dut al descobriment de neurones que s’activen tant quan realitzem una acció com quan veiem un altre fent una acció pareguda, d’on deriva el nom que han rebut: neurones espill. El neuròleg cognitiu V. S. Ramachandran ha afirmat que aquest descobriment «serà per a la psicologia el que el DNA va ser per a la biologia». Els autors del llibre són el director del grup d’investigació que va fer el descobriment, G. Rizzolatti, catedràtic de fisiologia humana de la Universitat de Parma, i el filòsof de la ciència C. Sinigaglia, de la Universitat de Milà. El llibre és una bona revisió de les investigacions realitzades fins el 2005 i de les implicacions que té per a la psicologia i la ciència cognitiva. L’edició original del llibre es va publicar en italià el 2006 i és molt d’agrair que en menys d’un any s’haja publicat la versió en castellà. Probablement en aquesta rapidesa té molt a veure el fet que la traducció l’haja finançat el Segretariato Europeo per le Pubblicazioni Scientifiche, una associació no governamental dedicada a finançar la traducció de llibres científics de l’italià a altres llengües europees (una iniciativa a imitar). El llibre està adreçat principalment a un lector amb coneixements bàsics en neurociència, que no es perda amb les nombroses abreviatures de les diferents àrees cerebrals. Els primers tres capítols del llibre tracten l’organització detallada i les connexions de les àrees motores del cervell de les mones i dels humans, i els patrons d’activitat de les neurones d’aquestes àrees en diferents situacions. El quart capítol descriu la resposta que caracteritza les neurones espill. Aquesta primera part del llibre és la més «dura» per al lector no expert en neurobiologia, qui haurà d’esforçar-se per seguir les explicacions, encara que els esquemes i dibuixos que l’acom­panyen fan la tasca més fàcil. En canvi, els tres últims capítols són més atractius per al públic general i també més especulatius; parlen de les neurones espill en el cervell humà i de les implicacions en les emocions, l’aprenentatge per imitació, l’empatia o l’origen del llenguatge. És una llàstima que les nombroses imatges del llibre, moltes amb profusió de colors, no s’hagen reproduït amb la qualitat que sens dubte mereixien i que no s’haja fet una revisió acurada dels rètols que les acompanyen per evitar alguns errors notoris. Tot i aquests defectes, Las neuronas espejo és un llibre imprescindible per als interessats en el funcionament del cervell, la teoria
de la ment o les bases neurals de l’empatia.

136b-57

El mono enamorado y otros ensayos sobre nuestra vida animal. Robert M. Sapolsky. Paidós. Barcelona, 2007. 192 pàgines.

El mono enamorado és una recopilació de diferents assajos publicats per l’autor en diverses revistes de divulgació científica. És un llibre molt diferent de l’anterior i tracta de manera informal, però rigorosa, diferents aportacions científiques a la comprensió del comportament humà, en definitiva de «qui som». El llibre està organitzat en tres parts, la primera tracta aspectes genètics, la segona anatòmics i la tercera socials, però cada capítol és independent de la resta i poden llegir-se en l’ordre que al lector li plaga. Robert M. Sapolsky és un neuroendocrinòleg, catedràtic de biologia i neurologia a la Universitat de Stanford, amb una carrera científica excel·lent i a més és un magnífic assagista. Aconsegueix parlar dels temes més complicats amb un llenguatge directe, clar, senzill, i molt, molt divertit. En el llibre, l’autor ens parla del debat entre naturalesa i criança comentant un número de la revista People sobre les 50 persones més belles del món, o de l’anatomia del mal humor descrivint una acalorada discussió de parella; parla, entre altres temes, dels efectes de l’estrès en el cervell, de l’enamorament, de la sexualitat, de la «guerra genètica» entre homes i dones durant la concepció i l’embaràs, del «màrqueting» dels estudis genètics, del tractament que donem als infants, de la manipulació social, la coo­peració i el càstig, i sempre sense perdre la perspectiva darwiniana. En definitiva, pels temes que tracta i sobretot per com els tracta, el llibre és molt recomanable per a qualsevol que vulga passar una bona estona aprenent sobre el nostre comportament com a espècie. Caldrà seguir amb molt d’interès les noves propostes que publique Paidós en aquesta col·lecció.

© Mètode 2011 - 57. Radiacions - Primavera 2008

Professora agregada Serra Húnter del Departament de Medicina Experimental de la Universitat de Lleida. Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social. Universitat de Lleida.