#Biotec, la necessària comunicació de la biotecnologia
El número 97 de la revista 'Mètode' està coordinat per Lluís Montoliu
El nou monogràfic de Mètode, #Biotec, posa de manifest la importància de la comunicació i la divulgació en el camp de la biotecnologia. «Els grans avanços i la rapidesa amb què s’implanten noves tecnologies d’edició genètica desperten enormes expectatives però també generen inquietuds», argumenta Lluís Montoliu, coordinador del número, investigador del CSIC del Departament de Biologia Molecular i Cel·lular del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Rares (CIBERER-ISCIII). «La bona comunicació de l’aplicació de la biotecnologia en els diversos àmbits–mèdic, agrícola, industrial– ha d’anar acompanyada d’un diàleg constant entre els científics i la societat».
El número de primavera del 2018 reuneix les signatures de Mª Ángela Bernardo-Álvarez, Emma Martínez, Ángel Carracedo, Lourdes Prieto, Dominique Brossard, Vicent Salvador i Boye Llorens Peters, i ha estat il·lustrat per Jorge Carla. L’artista madrileny treballa des del dadaisme i el primitivisme per a realitzar obres en les quals el color i les formes tenen una gran força expressiva, i en aquest cas ha buscat una possible relació entre els seus treballs, abstractes, colorits i rics en matisos, i alguns articles del número, tot i que sense cap representació fidedigna de la realitat, encara que algunes figures assumeixen la forma de doble hèlix.
El número 97 de Mètode obre amb la tribuna de Carlos Hermenegildo, Vicerector d’Investigació de la Universitat de València, que situa no només la investigació de qualitat sinó també la seua pertinent difusió i divulgació com a base de la societat del coneixement. Hi trobem dues entrevistes d’interés: una realitzada per Susanna Ligero i Lucía Sapiña a Ada Yonath, Premi Nobel de Química de 2009, i l’altra, a càrrec de Lucía Sapiña, a Francisco Mojica, microbiòleg i professor de la Universitat d’Alacant, descobridor del sistema d’edició genètica CRISPR. Igualment interessant resulta l’article de Jesús Navarro que recorda la figura de Richard Feynman cent anys després del seu naixement.
Al llarg d’aquest número s’hi troba també un article sobre la gestió de la biodiversitat, de Juan Jiménez Pérez, i un altre sobre feminisme i ciència, d’Andreu Ballús i Marta Roqueta. Cap al final de la revista trobarem, com és habitual, les ressenyes i les seccions dels nostres col·laboradors i col·laboradores. Finalment, podem llegir «Vida quotidiana atrapada en ambre», l’última columna escrita per Jorge Wagensberg per a Mètode, que publiquem a títol pòstum.
