L'ambientòleg Andreu Escrivà reflexiona sobre les protestes climàtiques als museus i l'oportunitat que ofereixen per a animar el debat sobre la lluita contra el canvi climàtic.
La ciència necessita aliar-se amb l’art perquè el llenguatge artístic, calidoscòpic i infinit, és capaç d’arribar allà on mai ho farà una gràfica de l’IPCC, una lectura d’un satèl·lit de la NASA o un informe tècnic del CSIC.
En una nova entrada de «Diccionaris futurs», l'ambientòleg Andreu Escrivà critica l'ajornament de l'entrada en vigor de la norma Euro 7, que regula el nivell d’emissions de turismes i vehicles pesants.
En les últimes décades, diversos estudis han definit els límits de la Terra i l'estabilitat planetària. L'última revisió al respecte afegeix a noció de justícia social a l'hora de considerar aquests límits.
Segons l'autor, la possibilitat de dibuixar un futur millor ha quedat substituïda per la negació de l'avenir, on el temps que vindrà és ara l’abocador del present, i allà només hi ha deixalles, misèria i patiment. Qui hi vol anar?
La cultura científica és necessària per fer a front a l'emergència climàtica, així com elevar el nivell de comprensió de la ciència per part de la societat.