Des de mitjan segle passat assistim a una mena de buidatge progressiu en la memòria col·lectiva d’allò que anomenem etnobotànica infantil: les relacions amb les plantes pròpies de la infància i adolescència i que no es tornen a tindre quan ens fem adults.
Si a la galanesa de Strelitzia sumem l’enigma morfològic dels òrgans florals i les referències implícites en el seu nom –un dels pocs epònims botànics femenins–, tindrem un bon ventall de motius perquè ens fascine la propera vegada que la trobem en qualsevol parterre.
Anàlisi d’un text literari-sagrat, el llibre de Job, des d’una òptica botànica. Ciència, literatura i hermenèutica interpenetrades per mostrar que poden ser compatibles.
L'abandonament del món rural i el trencament de la transmissió oral intergeneracional han creat una separació amb aquell món, tant física com emotiva i afectiva.