Daniel Climent Giner
Catedràtic de secundària de Ciències de la Natura. IES Badia del Baver (Alacant).
El caqui amb música de fons

El caqui és una mena de tomaca dolça que els japonesos cultivaven des de mitjan segle VII i devia formar part de la vegetació natural, com figura al poemari Makura no sõshi.
0
Etnobotànica infantil mengívola

L'abandonament del món rural i el trencament de la transmissió oral intergeneracional han creat una separació amb aquell món, tant física com emotiva i afectiva.
0
Codonyat Membrillo

El biòleg Daniel Climent ens fa una aproximació des de l'etnobotànica a una fruita característica de la tardor, el codony. Coneguda com "la poma d'or", aquesta fruita és protagonista a la gastronomia, a la mitologia i fins i tot a obres pictòriques, especialment bodegons.
0

És comú que els pessebres nadalencs incloguen representacions de la figuera de pala, però es tracta d'un anacronisme. Ens ho explica Daniel Climent.
0
Cuina de supervivència

La recol·lecció de fulles, flors, rizomes, fruits de les plantes i els bolets silvestres per cuinar plats tradicionals està caient en desús en alguns llocs d’Alacant, encara que en altres zones, principalment rurals, aquestes receptes tradicionals continuen vives. Estudis etnobotànics realitzats en aquesta província de la Comunitat Valenciana mostren més de 110 espècies silvestres utilitzades com a aliment.

0
Joan Pellicer

L'etnobotànica es basteix amb gent capaç d'entendre els múltiples llenguatges en què s'expressa la natura. Joan Pellicer era una d'aquestes persones.

0

El visitant de la romana Piazza Navona té ocasió d’admirar un conjunt urbanístic, arquitectònic i escultòric de primera categoria. Una de les obres més

0

A les vores de torrents i rierols, a les fronteres fresques i assolellades dels boscos, o als límits dels camps de cultiu, dominen les bardisses espinoses. Unes eficaces dissuasores pel pas dels humans i els herbívors domesticats, que no poden travessar-les impunement sense deixar-s’hi bocins de roba o de pell.
0
nespra

Els nostres avantpassats donaven el nom de nespra o nespla, nyespra o nyespla a un fruit de tast aspre, color sèpia fosc i tardoral (Mespilus germanica), que en menys d’un segle ha desaparegut de la major part dels mercats.
0
48-55

© V. Rodríguez   La tensió s’incrementava per moments i, malgrat que es tractava del fill del Déu-pare,

0