Fernando Ballesteros, investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, busca, juntament amb el seu equip, senyals d'exollunes, és a dir, llunes al voltant d'exoplanetes a través del telescopi espacial Kepler.

Jeroni Munyós, astrònom valencià del segle XVI, va fer importants observacions de la supernova que va explotar el 1572, d’eclipsis, estels… així com cartografies d’enorme precisió de tot el nostre territori.

No és el mateix descobrir un objecte que es dirigisca a la Terra a evitar-lo. Per això és vital la detecció primerenca de l’objecte. Tot i que l'autor considera que podem comptar amb una defensa espacial efectiva davant de l'èxit de la missió DART.

La cursa per ser els primers a descobrir alguna de les exollunes està en el punt àlgid i potser el descobriment està molta la vora.

Fer una missió tripulada a Proxima Centauri és, per ara, una tasca que comporta diversos problemes i reptes que encara no podem resoldre.

Una fractal és una estructura matemàtica que prové d’una equació molt senzilla, però que compta amb un component que la complica un poc, generant estructures «autosemblants»

A abril de 2021, el dron Ingenuity va volar per l'atmosfera de Mart. La seua finalitat era demostrar la viabilitat de realitzar vols en la tènue atmosfera marciana.

A finals de 2020 es va fer una possible detecció d’un senyal artificial procedent de Proxima Centauri. Lamentablement, no hi havia indicis d’estructura o modulació en el senyal, ni més informació.

Fernando Ballesteros opina sobre la troballa de fosfina a Venus i les hipòtesis sobre els possibles indicis de vida en altres planetes.

Pot un organisme extraterrestre produir una pandèmia catastròfica al nostre planeta? Aquestes preguntes sorgeixen cada vegada que plantegem portar a la Terra mostres d’altres mons del Sistema Solar, i més encara en un context com el de l'actual COVID-19.