Jordi Agustí

Professor d’Investigació ICREA en l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Espanya). Com a paleontòleg, la seua activitat investigadora s’ha centrat en l’evolució de les comunitats de mamífers fòssils en els últims deu milions d’anys; ha publicat més de dos-cents articles d’aquesta especialitat, la major part en revistes científiques d’àmbit internacional. Ha dirigit diversos projectes d’investigació a nivell europeu, així com campanyes paleontològiques a Líbia i a Geòrgia. En aquest últim país forma part de l’equip internacional del jaciment de Dmanisi. Entre les seues obres es compten La evolución y sus metáforas (Tusquets, 1994), Mammoths, sabertooths, and hominids (Columbia University Press, 2002), Fósiles, genes y teorías (Tusquets, 2003), La gran migración (Crítica, 2011), Los primeros pobladores de Europa (RBA, 2012), Alicia en el país de la evolución (Crítica, 2013) i La sonrisa de Leonardo (RBA, 2015).

portada

Les proves paleoantropològiques trobades en el jaciment del plistocè primerenc de Dmanisi (Geòrgia) han revelat que els primers hominins que van eixir d’Àfrica eren més arcaics que les poblacions africanes i asiàtiques coetànies Homo erectus.

0
antropòleg Brian Villmoare mandíbula

En aquest treball es passa revista a les principals qüestions que afecten l’evolució del gènere Homo, com és el cas del seu origen, el problema de la variabilitat en Homo erectus i l’impacte de la paleogenòmica.
0

Malgrat el desconcert que puga causar el bombardeig quasi continu de notícies sobre la troballa d’un nou fòssil que revoluciona tot el que sabíem fins ara de l’evolució humana, en l’actualitat, a començament del segle XXI, hi ha un ampli consens sobre certs moments clau en la nostra evolució.
0