Hores d'espart, el grapat d'ametles desat en silenci damunt la taula, el vi aspre, corda d'espart o cabàs de palma treballat amb els dits, lleugers, al racó. D'aquell
«Les paraules de la seda» es tracta del llibre de dos filòlegs que s'han apropat a un àmbit de coneixement caracteritzat per ser territori de cruïlla, on la filologia conflueix, si més no, amb l’etnologia i la història.
Què feien els nostres avantpassats per mantindre frescs els aliments? Tot açò ens ha dut una herència que cal mantindre.
