Diferents figures que il·lustraven l’obra de Berbardino Montañana de Monserrate i mostren els músculs, les arteries i els òrgans dels

La suposada capacitat del dimoni d’adquirir corporalitat o influir en els processos corporals de les persones provocava durant l’Edat Mitjana territoris de confluència i debat entre els teòlegs experts en demonologia i els metges.

Immunòleg d’origen jueu nascut a la localitat polonesa de Lemberg (actualment Ucraïna), Ludwik Fleck (1896-1961) va treballar al Departament de Medicina Interna de l’Hospital General de Lemberg (1923 i 1935) i va ser nomenat director del Laboratori Bacteriològic.

La medicina experimental i la investigació de laboratori van aportar una nova eina al programa d’intervenció sanitària que als inicis del segle xx buscava explorar la salut i planificar estratègies de salut pública. Els instituts nacionals d’higiene coordinaren en molts països europeus campanyes dirigides als grups socials que mostraven indicadors de salut més desfavorables.

Les depuracions acadèmiques portades a terme a Alemanya des de l’ascens d’Adolf Hitler al poder van provocar a Gran Bretanya iniciatives d’ajuda als represaliats. El 1933 es va crear un Academic Freedom Fund i un Academic Assistance Council destinat a ajudar els refugiats.

[caption id="attachment_2528" align="alignleft" width="250"] Ambroise Paré, un dels autors renaixentistes més significatius de tractats sobre monstres humans.[/caption] Els anatomistes del Renaixement intentaren conèixer la perfecció

El canvi d'orientació que va conduir l'assistència sanitària cap a paràmetres cada vegada més tecnològics es va iniciar amb la introducció dels raigs X durant la darrera dècada del segle xix i es va reforçar d'immediat amb la invenció de l'electrocardiògraf (ECG).

L'«edat d'argent de la ciència a Espanya» va ser una etapa molt positiva per a la ciència al país a inicis del s. XX; Cajal en va ser una figura clau.

Hildegard von Bingen va saber assumir el paper de visionària per guanyar-se la tolerància d’una societat en la qual les dones estaven condemnades a l’analfabetisme i la humiliació, i va aconseguir així escriure sobre ciències de la naturalesa i sobre medicina, art que probablement també va practicar. La seva obra representa una síntesi original d’idees procedents de la tradició oriental, hel·lènica i judeocristiana.

Coloquios dos simples, del portuguès García de Orta, amb el títol d’Aromatum et simplicium aliquot medicamentorum apud indos nascentium historia (Antwerpen, 1567). L’obra d’Orta era la millor descripció de les Índies Orientals i Clusius hi va afegir el 1582 unes Aliquot notae in Garciae aromatum historiam (Antwerpen, 1582) amb noves observacions de l’expedició de Francis Drake pel Pacífic.