El sector agrari valencià es mobilitza per la seua situació crítica i al centre de tots els problemes es troba la incapacitat dels llauradors de traslladar els increments de costos que sofreixen als seus productes, que sempre van a la baixa.
Les plantes curatives, condimentàries i silvestres augmenten la diversitat i ens ajuden en la gestió de la sanitat i fertilitat de l’hort. Les qualitats curatives i la seua acció estimulant en l’organisme han fet que molta gent les use com una forma d’ajudar la seua salut, i fugir un poc de l’excés de medicaments a què estem acostumats.
Llevar la brossa és una faena que no s’acaba mai. De totes les activitats en el nostre hort, la faena més costosa és eliminar les herbes espontànies que naixen entre les verdures.
El dietari del terratinent Joan Peris Perdiguer entre els anys 1679 i 1698 ens permet conèixer com era l'agricultura a l'horta medieval. És un exemple de l’economia circular de l’època, on tot s’aprofitava.
Regar és una tècnica i un art. La tècnica ens permet aportar aigua a voluntat en funció de la quantitat disponible i la qualitat; l’art consisteix a saber utilitzar l’aigua per aconseguir els nostres objectius de producció.
Al nostre hort ens alliberem de la necessitat de viure de les collites i podem pensar sols en la satisfacció personal. Així i tot, no ens alliberem d’un gran condicionant: el clima local i la variabilitat de l’oratge que tant determina el nostre èxit.
El flamenc és un cultiu multiús que s’aprofita com a vegetal de consum humà, farratge animal i millorant del sòl, com a planta de jardí o inclús d'ús medicinal.
De la recollida silvestre s’ha passat a la seua domesticació i cultiu. Però per a tindre espàrrecs al nostre hort, primer hem de conèixer aquesta curiosa planta.
Com en els bons temps de les antigues relacions agràries, la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana ofereix un tracte als llauradors interessats a conservar la diversitat al camp: llavors hortícoles de sempre a canvi d’informació.