Genes de colores conta i documenta una història, la del coneixement de les bases genètiques dels colors en els animals.
Partint de les bases evolutives de la cooperació, en aquest monogràfic ens endinsem en les estructures socials humanes, des de les més simples fins a la complexitat de les societats modernes.
Mercè Durfort va ser una professora i investigadora de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Durfort deixa una petjada intel·lectual indeleble.
La investigació bioquímica a la Universitat de València va intentar iniciar-se l'any 1921 sense èxit. En els últims 50 anys aquests anhels han estat satisfets.
Els importants estudis en la teoria col·loidal del químic Rocasolano recorden que la ciència durant el franquisme no era patrimoni del progressisme laïcista.
És una obra sobre astrobiologia d’un rigor afable: la ciència està entreteixida amb referències culturals contínues, amb connexions històriques i artístiques, o amb la ciència-ficció.
El rol de víctima atribuït dins de la llegenda de la doble hèlix no hauria d’eclipsar les brillants aportacions de Rosalind Franklin, sovint menystingudes en les narracions esquemàtiques de la seua trajectòria científica.
El concepte d’estandardització està vinculat amb la revolució industrial i la producció massiva de béns en cadenes de muntatge. La pregunta que tractarem de respondre en aquest document és fins a quin punt es poden aconseguir estàndards i implementar un procés d’estandardització en l’àmbit biològic.
En l’àmbit de la biotecnologia i la biologia sintètica –que pretén un enfocament de l’enginyeria aplicat als éssers vius–, tot i que l’extensió dels estàndards és desitjable, encara està per demostrar que es puguen generalitzar.
Ens cal repensar molts aspectes de la nostra vida quotidiana, de les nostres escales de valors, de les nostres pràctiques econòmiques i culturals, en fi, de la nostra coexistència amb la resta de la natura i, especialment, del nostre respecte pels animals no humans.
