Professora agregada del Departament de Biologia, Sanitat i Ambient. Secció de Microbiologia, Facultat de Farmàcia i Ciències de la Alimentació de la Universitat de Barcelona.
Tota la nostra vida, i la mort, està acompanyada de microbis. De tota la nostra existència, només els primers nou mesos (dins l'úter), o això és el que es pensava, estem aïllats del contacte o la interacció amb els microorganismes.
La pèrdua d’espècies d’un ecosistema determinat pot tenir greus conseqüències en la distribució i incidència de les infeccions, fins i tot en aquelles que afecten els humans.
Si estudiéssim els miracles més a fons, ens adonaríem que molts d'ells tenen alguna explicació racional; però, si no en trobem una, això no prova que una mà divina estigui pel mig.
La principal causa de l'augment de brots i de transmissió del xarampió i altres malalties víriques a Europa ha estat conseqüència del rebuig a la vacunació.
L’aigua del llac Vostok ha estat aïllada de l’atmosfera durant més de 15 milions d’anys. Quins microbis poden viure en un llac que està a tal profunditat que no li arriba la llum?
La mida d’un micoplasma és al cos humà, com el nostre cos a la grandària del planeta. El cos humà per als nostres bacteris és la seva biosfera, que ofereix una enorme diversitat d’hàbitats.
L'univers és ple de núvols de gas, pols i matèria orgànica. Els radiotelescopis han detectat la presència d'aigua i gran varietat de molècules orgàniques, peces essencials per al meccano de la vida.