Vicent J. Martínez
Catedràtic d'Astronomia i Astrofísica. Observatori Astronòmic de la Universitat de València.
Grandàries dels estels

El lema olímpic en llatí que dóna títol a aquest article, i que podem traduir com «més ràpid, més alt, més fort», ens recorda l'interès que desperta el fet de batre un rècord, ja siga en els esports o en els descobriments científics.
0
Els pilars de la creació

«El Hubble ens ha desvelat importants secrets que s’ocultaven en l’univers. Moltes de les imatges astronòmiques que el telescopi ha captat s’han convertit ja

0

En l’antiga Grècia, Empèdocles va afirmar que tot es componia de només quatre elements: aigua, foc, terra i aire. Va ser, sens dubte, el primer intent de descriure el contingut del nostre univers. Més de cent anys després, Aristòtil hi va afegir un cinquè element: l’èter o quinta essència, que formava els estels, mentre que els altres quatre eren els constituents de les substàncies terrestres.
0
«En torno a Albert Einstein: su ciencia y su tiempo», de José Adolfo de Azcárraga

[caption id="attachment_3317" align="alignleft" width="200"] En torno a Albert Einstein: su ciencia y su tiempo. José Adolfo de Azcárraga. Publicacions de la Universitat de València,

0
«Albert Einstein. El seu segle i la seua ciència», de José Adolfo de Azcárraga

[caption id="attachment_3316" align="alignleft" width="200"] Albert Einstein. El seu segle i la seua ciència. José Adolfo de Azcárraga. Publicacions de la Universitat de València, «Monografies

0
Venus i la Lluna des de l'Observatori de Paranal (Xile)

Galileu, el 1609, va reproduir el prototip de telescopi de Hans Lipperhey i el primer que observà va ser la Lluna. Va poder comprovar que no era una esfera perfecta i sense irregularitats, tot al contrari, la superfície era coberta per muntanyes, cràters i tot d’accidents geogràfics.
0
116-65

Imatge extreta de la Galeria Fotogràfica Documental de l’Observatori de Calar Alto (CAHA-RECTA-DSA). Vicent Peris

0

Entrevista amb la professora D'astronomia de la Universitat de Califòrnia on fa una reflexió sobre el paper de les dones en ciència.
0

Quan mirem el cel nocturn i els astres que poblen la volta celeste, ens preguntem sovint a quina distància es troben. Entendre les escales còsmiques no és fàcil, ja que les grandàries dels estels i les galàxies, així com les distàncies que ens en separen són tan enormes que la nostra experiència quotidiana no és de gran ajuda per a fer-nos una idea de la immensitat de l’univers.
0

La descomposició de la llum del sol en travessar un prisma transparent en els colors de l'arc de Sant Martí és un fet conegut des de l'antiguitat. Isaac Newton, aproximadament el 1665, va ser el primer a demostrar que els mateixos colors podien ser reagrupats de nou, utilitzant un segon prisma, per a reproduir la llum blanca.
0