Per què hi ha tanta discrepància amb les dades sobre la COVID-19?
En general hi ha moltes fonts d’error en les dades sobre la COVID-19. Coses que poden dur a una mala interpretació i d’altra banda a discrepàncies. En primer lloc, hem de considerar que la pandèmia ens va agafar en un moment en el qual no totes les comunitats estaven al mateix nivell respecte a la possibilitat de recollir dades o a la possibilitat de comunicació entre els hospitals i entre els centres de salut. Hi havia diferents nivells d’implementació dels serveis de vigilància. En aquesta situació no tothom té la mateixa capacitat d’introduir les dades alhora. Hem arribat a veure casos en els quals en una comunitat podia haver-hi un nombre negatiu de morts, perquè d’una setmana a la següent s’havien actualitzat les dades o s’havien tornat a guardar bé. Fins i tot hi ha hagut augments molt grans en un dia, però perquè realment no eren d’aquest dia, sinó que venien dels dies anteriors i no s’havien recollit.
D’altra banda, la definició de les variables ha fet que de vegades les dades sobre la COVID-19 que tenia una comunitat no eren les mateixes que després l’Estat reportava en el seu informe final. Per exemple, Catalunya podia reportar una sèrie de casos de morts, en els quals contemplava també els casos sospitosos d’haver mort per coronavirus, mentre que després el Ministeri només comptabilitzava els casos confirmats, però no els sospitosos. Això ha provocat que les dades que algunes vegades tenien les comunitats foren diferents de les que es veien reflectides després en les dades del Ministeri.
Respon Anabel Forte. Professora d’Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València.
«Els Perquès de Mètode» és un consultori de ciència on lectors i lectores envien la seua pregunta o dubte científic i una persona experta els respon. Podeu enviar les vostres preguntes a través d’aquest formulari. Entre tots aquells que publiquem sortejarem un lot de publicacions de Mètode al final de cada trimestre.
