S'atribueix a Darwin l'opinió que les llàgrimes només serveixen per a lubricar l'ull, però avui s'accepta que tenen també una  funció social.

L’escleròtica, coneguda pel seu color com «la part blanca de l'ull», és una membrana opaca, resistent i fibrosa que recobreix part del globus ocular donant-li forma i protegint el seu interior. La professora Begoña Domenech Amigot ens explica quina és la seua funció.

Segons l'astrofísic i divulgador Javier Armentia, realment no hi ha superllunes. Tal com explica, el terme no és astronòmic, sinó d'astrologia popular. Ho conta a 'Els perquès de Mètode'.

Vicent J. Martínez, catedràtic d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, ens respon aquesta pregunta protagonitzada per les cares de la Lluna.

Ens ho explica Inmaculada Pascual Villalobos, que, a més, ens descobreix el fenomen conegut com a «fata morgana».

El rubor és una característica específicament humana, ja que no es dóna en els nostres parents més propers, com el ximpanzé, el goril·la o l'orangutan.

Caldrà vigilar la presència d'un excés de sonoritat o inclús la disminució o absència de sorolls abdominals. Ho explica Joan Lloret, pediatra i col·laborador científic a l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència de la Universitat de València.

Ens ho explica María Soledad Prats Moya, del Departament de Química Analítica, Nutrició i Bromatologia de la Universitat d’Alacant.

La pregunta no ha de ser si la tomaca és o no una fruita, sinó si és o no un fruit, que és el veritable concepte científic. Ens ho explica Josep Roselló.

Quan parlem d’espècies sense dimorfisme sexual, caldria completar la frase amb un apunt: especies sense dimorfisme sexual que nosaltres puguem detectar.

L'oli de palma és un oli vegetal compost per greixos saturats, que incrementen el colesterol i el risc cardiovascular. Però el problema d'aquest oli no radica només en la seua composició nutricional.

Les plantes poden reproduir fallides en el creixement d’algunes cèl·lules, que provoquen la formació de masses cel·lulars que es podrien considerar càncers. No obstant això, hi ha diferències amb el càncer més conegut, l’animal.

La majoria de plantes del gènere Tillandsia poden viure damunt d’altres, sense necessitat de tocar el terra.

Entre 10 i 30 hores després de la ingestió del metanol apareixen els símptomes causats pels nivells tòxics d’àcid fòrmic i formiats: visió borrosa, pèrdua total de visió, acidosi, i si la dosi és prou elevada, mort per fallada respiratòria.

I per què cou la picada? I per què transmeten tantes malalties aquests insectes? Carles Martín Cantarino ens respon tots aquests 'perquès'.

La saviesa popular ha transmés l'ús de l'alfàbega com a repel·lent de mosquits per evitar la seua picada. Per què aquesta planta espanta aquests insectes?

És ben probable, per la voluntat de procurar-se descendència comuna, que Ferran el Catòlic prenguera vigoritzants durant el matrimoni amb Germana de Foix.

«Com tot el que envolta els llops, l'udol sempre ha estat font de tota sèrie de mites i llegendes». Vicente Palacios respon aquest Perquè.

Jordi de Manuel respon aquest nou «Perquè».

Pregunta enviada per FRANCESC AGUILAR I DOMENJÓ (Grau de Castelló). MANEL PERUCHO respon: Les darreres observacions de radiació de fons de microones i supernoves tipus Ia cosmològiques indiquen que l'Univers té geometria

I per què el Mediterrani està més alt a l'hivern que a l'estiu? Pregunta enviada per FRANCESC AGUILAR I DOMENJÓ (Grau de Castelló). JOSEP L. PELEGRÍ respon: Les dues preguntes del nostre

Pregunta enviada per ONOFRE GISBERT (Vistabella del Maestrat). PAU CARAZO respon: Com vam explicar en una resposta anterior sobre per què els homes tenen més pèl que les dones, els nostres ancestres

Pregunta enviada per JORGE GIL FERNÁNDEZ (València). FERNANDO SAPIÑA respon: A YouTube es troben molts vídeos que mostren a càmera lenta diversos fenòmens: com una bala travessa una fruita, el ball incessant

Pregunta enviada per LAURA RUBINAT (Tàrrega). ALBERT MASÓ respon: Bé, per donar una bona resposta caldria concretar el que entenem per «orinar». Evidentment, si ho circumscrivim a l’acció que fem nosaltres –i