Respon JAVIER ARMENTIA:
Realment no hi ha superllunes. El terme no és astronòmic, sinó d’astrologia popular. Cada 27,32 dies la Lluna completa la seua òrbita entorn del nostre planeta. Aquesta òrbita és una mica excèntrica i per això té un moment, anomenat perigeu, en què està més prop de la Terra. És el cas del 30 de gener del 2018, en què estarà a menys de 360.000 km. Per contra, el dia 11 de gener va estar en el punt més allunyat, l’apogeu, a 405.700 km.
D’altra banda, la posició relativa de la Lluna i el Sol vistos des de la Terra marquen el mes sinòdic lunar, el de les fases, i cada 29,53 dies repetim una lluna plena. Aquest gener en tenim dos; la segona, el 31 de gener. Els dos cicles se superposen i a voltes tenim el pleniluni prop del perigeu. En aquests casos la lluna plena es veu amb més lluentor i major grandària, gens espectacular, perquè l’ull humà és incapaç de reconéixer-ho excepte si es comparen fotos de diversos plenilunis. Però tampoc és un fenomen rar: almenys dues vegades a l’any es produeixen aquestes coincidències que els antics astrònoms anomenaven sizígies. Per descomptat, els astròlegs que van predir que les mal denominades superllunes provocarien catàstrofes i terratrémols mentien. Com sempre fan.
Javier Armentia és astrofísic, divulgador de ciència i director del Planetari de Pamplona.
