Café, bacteris i xarxes socials

Com un estudi científic assoleix una gran repercussió mediàtica

Bacteris i màquines de café

L’article ‘Els bacteris de les màquines de café: biodiversitat i colonització de la safata de residus (The coffee-machine bacteriome: Biodiversity and colonisation of the wasted coffee tray leach) de Manel Porcar, Cristina Vilanova i Alba Iglesias, ha estat durant mesos un dels més difosos de la revista Scientific Reports, del grup Nature. L’originalitat lligada a la quotidianitat d’un element que tothom té a casa –una cafetera– ha fet que l’estudi tinga un ressò merescut. Aquesta investigació ens ensenya que a la nostra rutina diària hi ha ciència, i que darrere de la senzillesa hi ha encara moltes coses per aprendre.

El descobriment d’aquests investigadors de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, publicat al novembre del 2015, concloïa que hi ha microbis que sobreviuen a la cafeïna. L’estudi se centrava en les màquines Nespresso i destacava que, malgrat que el café està en perfecte estat, al recipient on s’acumulen les càpsules de Nespresso buides i una xicoteta part de l’aigua emprada per a fer el café poden créixer bacteris, així que cal mantenir la higiene diària.

La investigació també ha tingut repercussió per ser promotora d’un descobriment amb potencial industrial: la «descafeneïtzació», és a dir, el procés pel qual s’elimina la cafeïna. Pot ser útil per a l’elaboració de productes descafeïnats, però també per a la descontaminació del medi ambient, ja que la cafeïna és un dels majors contaminants que l’ésser humà llança a l’atmosfera.

«L’article ocupa està entre els 100 amb més influència dels publicats a la revista Scientific Reports»

L’article que ens porta aquestes conclusions, segons dades d’Altmetric –empresa que es dedica a l’anàlisi de la repercussió mediàtica dels articles–, ocupa el lloc 87 entre els 200.000 més llegits de tots els periòdics. A més, està entre els 100 amb més influència publicats a la revista Scientific Reports. S’han publicat fins a 37 notícies en 31 mitjans distints de varis països al voltant d’aquesta història. Entre d’altres, Espanya, EUA, Canadà, Regne Unit, França, Holanda, Austràlia i Alemanya. El descobriment ha recorregut el globus en forma de notícia. Entre els mitjans més remarcables que li han donat cobertura destaquen a Espanya El País i El Mundo, a França 20 minutes i Le Parisien, als EUA The New York Times, i al Regne Unit Daily Mail.

En la web de la revista Scientific Reports al text ha arribat a tindre fins a 41.714 visites. Ja fa més de quatre mesos que va ser publicat l’informe (el 23 de novembre del 2015), però segueixen pujant les lectures. El 4 de desembre és el dia que més repercussió va tindre –3361 visites–, coincidint amb la publicació de dotze notícies sobre el tema, que suposaven quasi un terç de les publicacions que s’han fet en total.

Pel que fa a les xarxes socials, on ha tingut una major ressò és a Twitter. Ha pogut arribar fins a dos milions d’usuaris gràcies als 608 que van parlar dels bacteris que s’amaguen als residus del café. Fins a setze pàgines de Facebook se n’han fet ressò, i vuit blogs especialitzats en ciència han publicat també sobre el misteri amagat darrere del lixiviat del café. L’espontaneïtat d’Internet ens ha permés veure de la mà la ciència i l’humor gràcies a tuits com aquest:

Entre broma i broma sobre George Clooney, es trobaven comentaris molt interessants d’experts i ciutadans que s’involucraven a la conversa:

El gran abast de la notícia s’evidencia amb el moviment que ha tingut a les xarxes socials. Pel que fa al tractament informatiu que ha rebut als mitjans generalistes, Manel Porcar considera que ha sigut bastant adequat, segons ha contat en una entrevista a Mètode TV. Els autors de l’article pensen que, llevat d’alguna excepció que s’ha produït sobretot a mitjans estrangers i poc rellevants, la informació sobre els residus del café ha sigut ben transmesa.

© Mètode 2016

Graduada en Periodisme per la Universitat de València.