Christa Sommerer: «Crec que fins i tot les arts estan tornant-se més científiques»

Christa Sommerer és una artista de reconegut prestigi internacional, pionera en la creació d’instal·lacions interactives, així com en la investigació i desenvolupament de sistemes de vida artificial aplicats a l’art. La transversalitat en les seues obres ve marcada per la seua pròpia trajectòria, des de la seua formació com a biòloga i botànica fins a l’educació artística i l’escultura moderna.

«La inspiració per a les meues obres ve de camps científics, com la nanotecnologia, la vida artificial o els aspectes generatius de la ciència»

És coeditora de llibres on apropa ambdues disciplines, art i ciència; ha estat guardonada amb diversos premis, i és professora a la Universitat d’Art i Disseny de Linz a Àustria. Exposicions per tot el món amb obres «que fan època» avalen una vocació que té l’objectiu d’establir ponts de caràcter interdisciplinari.

Amb motiu del segon congrés internacional «ACC: Art, Ciència, Ciutat», que va tindre lloc a València els passats 22 i 23 d’octubre, hem entrevistat Christa Sommerer, que hi participava com a ponent. Amb ella parlem d’aquesta confluència de disciplines i del particular enfocament de l’artista que queda plasmat en cadascuna de les seues obres.

Com es relacionen art, biologia i ciències computacionals?
Trobe que és una connexió molt personal, però podria dir-se que hi ha una relació entre l’interès per les estructures subjacents i l’estudi dels processos.

On troba la inspiració per a les seues obres?
Recentment m’influeixen temes relacionats amb la història de l’art, els dadaistes, els artistes del moviment Fluxus o del grup Gutai, així com diferents desenvolupaments artístics interessats a implicar l’audiència en el seu art. La inspiració, però, ve de camps més científics, com la nanotecnologia, la vida artificial o els aspectes generatius de la ciència. Mostrem interès en àrees àmplies, però el nostre objectiu final sempre és comprimir-lo en una obra d’art, traduir uns principis propis d’altres camps a una obra d’art.

Què hem d’entendre per «art interactiu»?
L’art interactiu va començar a popularitzar-se als anys noranta, quan els artistes van començar a utilitzar ordinadors per a processar la producció d’imatges. No obstant això, ja tenia una llarga història gràcies a l’art cibernètic. El cinema expandit és un camp en què ja s’ha experimentat amb molts conceptes relacionats, però també hi ha hagut contribucions d’altres moviments, com l’art cinètic o l’art lluminocinètic. En definitiva, existeixen molts moviments que ens ajuden a treballar en el camp de l’art interactiu.

«Crec que avui dia la gent s’està independitzant més de la tecnologia i està tornant a missatges més artístics»

Considera que el boom tecnològic de les xarxes socials ha canviat l’essència de l’art interactiu?
Crec que avui dia la gent s’està independitzant més de la tecnologia i està tornant a missatges més artístics. La tecnologia ja està disponible a tot arreu i no s’ha de desenvolupar per compte propi, així que resulta més fàcil d’utilitzar. A més, gràcies a les xarxes socials hi ha molta comunicació a les plataformes online i això pot resultar molt útil, especialment en l’art comunicatiu, com l’art a Internet o les obres que impliquen cert grau de participació. Crec que hi ha molt de potencial i en tenim molts exemples.

Les seues obres han estat descrites com «sistemes vius», cercant una interacció natural amb el món virtual.
L’obra d’art és com un procés obert en què l’usuari o els participants aporten la seua participació. El nostre sistema captura, en certa mesura, aquesta interacció i la tradueix a un resultat artístic, i la traducció es porta a terme mitjançant els algoritmes interns que desenvolupem prèviament, de manera que l’obra d’art sempre està canviant.

Foto: Laura Sanantonio

I si haguera de destacar una de les seues obres, quina triaria?
Possiblement l’última, que vaig acabar fa un parell de mesos, anomenada «Portrait on the Fly». És una pantalla i un es queda parat davant. Hi ha 10.000 mosques. Si et pares, les mosques intenten posicionar-se en els trets de la cara. Tot i que és una interacció molt senzilla, crec que és fascinant perquè a la gent li agrada veure’s a sí mateixa. En aquesta instal·lació crec que la gent es queda amb aquesta idea que tot és molt fràgil i la vida desapareix ràpid. Et veus a tu mateix en un moment, però ràpidament la imatge desapareix. Tracta d’aquest aspecte de l’efímer.

«Pense que l’art és una nova forma de conscienciació sobre temes socials»

Com aconsegueix que el públic s’implique en les obres?
És molt interessant veure com podem captar l’atenció de l’audiència, no només fent-los moure davant de la pantalla, sinó incitant-los a ser part de l’obra d’art i a pensar sobre el seu propi paper en l’obra.

Com creu que evolucionarà la intersecció entre ciència, art i tecnologia?
Molta gent està estudiant com combinar camps com l’art, la ciència i la tecnologia. En termes generals, crec que fins i tot les arts estan tornant-se més científiques. Per exemple, a la universitat els estudiants d’art no només realitzen la seua obra, també han d’investigar i redactar una presentació per escrit. Em sembla que és un bon procés, perquè significa que pots fer els teus propis conceptes, però també el teu mètode resulta més transparent i la gent ho entén millor. Hem d’incorporar la part acadèmica però també part de llibertat.

En una entrevista anterior va dir que «els científics sovint tenen fantàstiques ments, però no sempre veuen la rellevància social del que fan».
El que volia dir amb això és que, quan vaig treballar en un laboratori d’investigació, envoltada, sobretot, d’enginyers informàtics, vaig observar que alguns científics investiguen un tema sense pensar massa en les conseqüències que tindran els seus resultats. Quan es tracta d’inventar una tecnologia nova, ho fan amb l’únic objectiu d’inventar-la, no tant per les implicacions que pugui tenir; mentre que els artistes són molt més conscients del que desenvolupen i de com hauria d’afectar a la societat.

«És molt interessant veure com podem captar l’atenció de l’audiència, incitant-la a ser part de l’obra d’art i a pensar sobre el seu propi paper en l’obra»

Podria dir-se que l’art pot dur a la gent a conèixer el desenvolupament de la investigació científica?
L’art no és només un instrument per a explicar la investigació científica. Crec que el gran benefici de l’art és que busca el nivell emocional; que la gent pot, si és bon art, entendre de forma intuïtiva els missatges que hi ha darrere. I això no solament genera nou coneixement, sinó també nova experimentació emocional, que és el que aconsegueixen els bons artistes. Pense que és més una nova forma de conscienciació sobre temes social.