Entrevista a Salvador Giner

salvador-giner

Salvador Giner (Barcelona, 1934) és catedràtic emèrit de sociologia en la Universitat de Barcelona i president de l’Institut d’Estudis Catalans. Doctor per la Universitat de Xicago, ha estat professor en les universitats de Puerto Rico, Reading, Lancaster i Brunel així com catedràtic visitant al King’s College (Cambridge) i a la  Universitat de Yale. Els seus treballs, traduïts a nombroses llengües, el converteixen en referència obligada per a la sociologia. Acaba de publicar el seu darrer llibre, El origen de la moral. Ética y valores en la sociedad actual (Península). Salvador Giner enceta així una sèrie d’entrevistes en què parlarem sobre el paper de las «ciències» i les «lletres» avui en dia i la necessitat de fomentar un enteniment entre ambdúes. A més, a «Un pont de lectures» ens recomanaran llibres, tant científics com literaris, capaces d’estimular-nos la curiositat i l’interés pel coneixement.

«Si més no, n’hi ha tres, de cultures: la de ciències, la de les humanitats i la de la ciència social»

Recentment heu donat suport al manifest «Unes humanitats amb futur» on es defensa una major presència de les humanitats a tot el sistema educatiu. Tan mal està la situació per a «les lletres»?
La situació del que anomenes «les lletres» és greu. El rigor analític i crític, és fonamental, i no s’adquireix satisfactòriament amb l’estudi de la tecnologia: la visió alliberadora, racional i necessàriament solidària amb la resta de la humanitat prové del conreu de la filosofia i del coneixement de la història i de la ètica.

En aquest manifest es demanda una major presència de les humanitats a les carreres  tècniques. C.P. Snow lamentava a finals dels anys 50 l’escassa presència de la ciència en la formació universitària britànica. Actualment, s’han invertit els termes o és necessària també una major presència de la ciència a les carreres d’humanitats?

CP Snow feu una divisió massa simplista, i superada avui, entre dues cultures, la de ciències i la de lletres. Si més no, n’hi ha tres, de cultures: la de ciències, la de les humanitats i la de la ciència social (antropologia, sociologia, economia, etc.). Cal una presència no de les ciències naturals a les humanitats, sinó un coneixement mínim de quina és la tasca de la ciència natural. Un element d’història de la ciència en els cursos d’humanitats és desitjable. I un element d’història de la filosofia moral o del pensament social, als estudis de ciències, també. El perill, que cal evitar a tot cost, és el de que aquest estudi complementari es transformi en una assignatura «tova» o en una «maria».

«Un element d’història de la ciència en els cursos d’humanitats és desitjable. I un element d’història de la filosofia moral o del pensament social, als estudis de ciències, també»

El debat sobre quin tipus d’ensenyament és el més escaient per a una societat és una qüestió recurrent. El ministre d’ensenyament Wert va dir que els alumnes universitaris no han de pensar en estudiar només allò que els agrada sinó que han de triar pensant en la seua possible empleabilitat. En un període de crisi com l’actual, la formació ha d’estar més orientada a una major integració en el mercat laboral?
El mercat laboral fluctua. (Ningú no s’esperava Internet fa uns pocs anys!). L’empleabilitat no es calcula directament: Una preparació generalista rigorosa fomenta l’adaptabilitat dels joves als canvis del mercat de treball i, per tant, permet millor la seva inserció laboral quan escaigui.

L’actual subespecialització en gairebé totes les disciplines ens condueix a un saber més focalitzat. Com es pot adquirir una àmplia cultura, tant en ciència com en humanitats, quan allò que se’ns demana socialment és que ens especialitzem en aspectes determinats de la nostra disciplina?
Llegint, pensant, tornant a llegir, i escrivint resums d’allò que s’ha llegit. I rellegint-los després, críticament. L’«àmplia cultura» de la que vosté parla s’adquireix amb entusiasme intel·lectual i força humilitat.

Un pont de lectures

Quin llibre de ciència recomanaria als lectors de Mètode i per què?
Uneneded Quest, de Karl Popper. Una manera amable d’entrar en la passió pel coneixement objectiu.

I quina novel·la o llibre de filosofia o art convidaria a descobrir i què és allò que destacaria d’aquesta obra?
L’autobiografia filosòfica de Brian McGee. Què destacaria? El conjunt del llibre, el relat mateix. Entre els clàssics d’ahir, els Assajos de Montaigne, sens dubte. Novel·la: L’home sense atributs (o  
«sense propietats» ) de Robert Musil.

 

© Mètode 2013

Observatori de les Dues Cultures, revista Mètode.

Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica per la Universitat de València. És membre de l’Observatori de les dues cultures, grup d’investigació pluridisciplinari de la Universitat de València que analitza les relacions entre periodisme i ciència. Actualment, la seua recerca se centra en la comunicació del càncer, tant en la premsa com en les xarxes socials.