Homes com a protagonistes, dones com a recurs

Un estudi revela la manca de la representació de la dona científica en premsa

desigualtat homes i dones

Malgrat els avenços de les últimes dècades, la infrarepresentació de la dona al món científic continua sent una realitat. No obstant això, és possible que la percepció social de les dones científiques siga encara més feble. Un estudi realitzat per l’Observatori de les Dues Cultures de la Universitat de València assenyala la presència desigual de dones i homes en les imatges que il·lustren les informacions científiques publicades en els principals mitjans de la premsa espanyola. Aquesta desigualtat es tradueix no només de forma numèrica, sinó també en qüestió de rellevància: mentre els homes científics solen acompanyar les peces on són protagonistes, la imatge de la dona sovint és utilitzada com a recurs sense relació directa al contingut de la informació.

L’estudi, dirigit pel professor de la Universitat de València Martí Domínguez, ha arribat a aquesta conclusió mitjançant una anàlisi detallada de 1.134 fotografies procedents dels diaris El País, El Mundo, La Vanguardia i ABC. En el procés s’han tingut en compte una sèrie de variables com el tipus de gènere periodístic de la peça, la disciplina científica de què tractava, la quantitat de personal científic present a la imatge, el gènere de cadascú i la connexió entre les persones de la imatge i la informació: és a dir, si eren els protagonistes de la notícia o una imatge de recurs per tal d’emplenar la plana.

De les més de mil fotografies, un 73,9% mostren només homes i un 17,1% només dones; les imatges amb una distribució més o menys igualitària es redueixen al 9%. A aquesta disparitat numèrica s’hi afegeix un altre desnivell: en un 94,7% de les fotografies d’homes, aquests són protagonistes directes de la notícia, per exemple com a entrevistats, o bé membres o líders d’algun grup d’investigació que ha realitzat una aportació rellevant a la seua disciplina. Aquesta xifra davalla fins al 74,1% en el cas de les dones. En canvi, 1 de cada 4 fotografies amb presència femenina són imatges de recurs en què apareixen dones científiques anònimes realitzant alguna tasca habitual en un laboratori científic. En el cas dels homes, però, aquest ús com a recurs visual es redueix a 1 de cada 20 imatges.

Desigualtat d'homes i dones

L’estudi mostra que, en informacions científiques publicades en premsa, la imatge de la dona és utilitzada com a recurs en una de cada quatre fotografies amb presència femenina. En canvi, les imatges d’homes corresponen en gairebé el 95% dels casos als protagonistes de la notícia.

Una visió feta a l’antiga

Segons una de les autores del treball, Anna Mateu, periodista i cap de redacció de Mètode, la hipòtesi de partida de l’estudi «era que la fotografia en premsa infrarepresentava les dones científiques, un fet que ja s’havia comprovat en altres camps com per exemple en els esports, però no s’havia estudiat suficientment en l’àmbit científic. I efectivament, les dades ens van donar la raó. Les científiques apareixien en un percentatge menor al de la seua participació real en ciència».

Martí Domínguez apunta que aquest treball revela la «visió profundament masclista de la ciència» present en molts mitjans. Segons diu, la pèrdua d’espai i rellevància dels continguts culturals i científics n’és en bona part la causa. Mitjans digitals d’esquerres com Eldiario.es o Público han esdevingut fonamentalment polítics, amb poca dedicació a temes científics, que gairebé només troben un espai constant a la premsa convencional. El creixent conservadorisme dels principals mitjans en paper i les «rutines» i inèrcies que encara governen el modus operandi de moltes redaccions potencien «una visió molt antiga» del món científic, en paraules del director de l’estudi.

En el treball dirigit per Martí Domínguez han participat David González, Anna Mateu i Empar Pons, investigadors i investigadores de l’Observatori de les Dues Cultures, grup de recerca de la Universitat de València. L’article Women scientists as decor: The image of scientists in Spanish press pictures ha estat publicat en la prestigiosa revista de comunicació Science Communication.

© Mètode 2017