Pastissos de carn de cavall o mandonguilles amb bacteris fecals?

ikeacake2
Foto: Jemimus (Flickr)
La Tarta Mörck Choklad servida als restaurants d’Ikea, un dels dolços que apareix a la premsa com a portador de bacteris fecals.

De vegades, o potser sovint, a la premsa diària surten notícies relacionades amb el mon de la ciència amb titulars cridaners i una mica sensacionalistes. Corresponen a la realitat? Estan contrastats o simplement són un reclam per al lector? El que està clar és que malauradament la notícia apareix moltes vegades als mitjans de comunicació amb una total falta de rigor. Segons quin mitja es llegeix, els fets, els processos, les conclusions o simplement els fonaments del fet ocorregut poden ser completament diferents. Es barregen, es confonen, i es contradiuen.

Un exemple recent és el cas d’uns pastissos que es vénen a una gran empresa, IKEA, arreu del mon. Dos lots d’aquest producte presentaven contaminació bacteriana, segons el control de duanes xineses. Només revisant articles publicats a Espanya al voltant d’aquest cas, es poden trobar tot tipus de combinacions d’espècies de microorganismes implicades en el cas, xifres de producte destruït que varien en milers de quilograms, etc. Al remat, si un tracta d’informar-se a partir de de vàries fonts, acaba no tenint clar res.

Fem una mica de recordatori. Al desembre del 2012, a la Xina, es varen detectar dos lots de pastissos contaminats per bacteris coliformes. El destí d´aquests dolços eren les tendes de la gran empresa sueca del moble i la decoració.

La notícia va aparèixer als diaris del nostre país al 5 de març de 2013, vora quatre mesos després que es produïra la detecció de la contaminació. Just després que la gran empresa tingués problemes també amb unes mandonguilles. Aquestes mandonguilles, producte estrela del restaurant i de la tenda d´alimentació, tenien a la seva composició carn de cavall de dubtosa procedència i que, pel que sembla, no es mostrava com a ingredient a les etiquetes. Per tant, doble frau: etiqueta incorrecta i origen sospitós d´un dels ingredients no mostrat.

Els titulars de premsa no ajuden a que el lector tingui una opinió ben formada al voltant del que ha passat en realitat. De fet hi ha alguns que escriuen vertaderes barbaritats, amb una distorsió de la realitat que fins i tot hauria d’estar penalitzada per la llei.

Els diaris de major tirada nacional presentaren aquests titulars el 5 de març de 2013:

  • El País: «Ikea retira postres en 23 países por riesgo de contaminación fecal».
  • El Periódico: «China destruye dos toneladas de tartas de chocoloate de Ikea con bacterias fecales».
  • La Vanguardia : «Ikea retira de 23 paises su pastel de chocolate tras detectar bacterias fecales».
  •  El Mundo:  «Ikea retira sus pasteles con almendras por tener bacterias fecales».

I ja, rebuscant a la xarxa, es poden trobar titulars totalment destarifats. Com a exemple, el  Noudiari.es 24 horas de información. Eivissa y Formentera que el 24 de març publicava: «Ikea retira una tarta que contenía heces», encara que després, al cos del text, parla de «bacterias coliformes, que son habituales en las heces humanas». El titular dóna peu a pensar en altres coses que no són precisament bacteris. O a Terra.es, on el 5 de març de 2013 es podia llegir: «Encuentran materia fecal en una partida de tartas de Ikea». «Materia fecal» és sinònim d´excrements i femta.

 

 

«Segons quin mitjà es llegeix, els fets, els processos, les conclusions o simplement els fonaments del fet ocorregut poden ser completament diferents»

vinyetaikea2
Vinyeta apareguda a l’edició digital d’El País el 8 de març. Il·lustra perfectament el grau de confusió al voltant de les dues notícies: les mandonguilles fraudulentes pel tema de la carn de cavall dins d´un vàter que fa referència als «bacteris fecals» que segons els xinesos estaven als pastissos. Com quedem? Mandonguilles amb bacteris fecals o pastissos de carn de cavall polonès? Per cert, a la tenda tornaren a oferir les mandonguilles des del 23 de març, i els dolços estan d´oferta amb un 10% de descompte.
 

 

 

«Els titulars de premsa no ajuden a que el lector tingui una opinió ben formada al voltant del que ha passat en realitat»

Segons les autoritats de duanes xineses, sí es varen trobar un alt nombre de bacteris intestinals als pastissos. Aquestes autoritats no expliquen la metodologia de detecció, ni els nivells que a aquell país es consideren inacceptables segons criteris establerts de qualitat. Sembla que l´origen de la contaminació estava a una empresa sueca (Almondy) que fabrica els pastissos per a les tendes de 23 països on és present IKEA. Algunes fonts apunten que, potser, la contaminació estigués a la xocolata dels pastissos que Almondy compra a una tercera empresa. Segons els responsables d’Almondy es tracta d’una empresa «de gran qualitat als seus productes»: Nestlé, que per cert no ha donat cap informació. Altres fonts apunten a la higiene dels operaris, a la cadena de producció, al possible trencament de la cadena de fred, a la qualitat de l´aigua… El cas és que es varen destruir els lots presumptament contaminats. Quina quantitat representen els dos lots? Alguns articles de premsa afirmen que es varen destruir dos tones de dolços, segons altres 1.800 kg, en altres 1.800 pastissos (un pastís pesa 350 g segons marca la seva caixa, si multipliquem 350/400 g per els 1.800 pastissos surten 630/720 kg destruïts…).

A la Xina no hi hagueren persones afectades perquè els lots es varen destruir abans d’entrar al país. Segons fonts d´IKEA, els bacteris coliformes no són Escherichia coli (no especifiquen quin bacteri és) ni els lots han arribat a les tendes espanyoles, però sí a altres països europeus. Es sospita que a Suïssa sí es varen vendre. Arribaren lots a Espanya? No es pot seguir la traçabilitat del producte ja que es va destruir el material contaminat a Xangai. Per aquesta raó és molt difícil conèixer l´origen del bacteri i demostrar el seu efecte sobre la salut. Els bacteris coliformes són un tipus de microorganismes que poden ser de diferents gèneres i no tots són fecals. Alguns tenen una ecologia diferent, i es troben al sòl i a l´aigua.

El dolç en qüestió és ven al públic tant als restaurants com a postres, com a la tenda sueca en format congelat. Sorprenentment, a la premsa apareixen dos noms de pastís diferents, amb les seves fotos incloses: la Tarta Mörk Choklad que conté ametlles, crema de xocolata negra i cacau per damunt; i la Tarta Chokladkrokant amb ametlla, xocolata, crema de mantega i caramel. Aquest producte pertany al grup «2.2 Llet i derivats lactis». Concretament el producte està dins l´apartat «2.2.8. Gelats i postres lactis congelats» del Reglament (CE) nº 144/2007 de la Comissió del 5 de desembre de 2007 que modifica el Reglament (CE) nº 2073/2005 relatiu als criteris microbiològics aplicables als productes alimentaris. Segons aquesta normativa europea, aquests productes són sotmesos a una analítica d´enterobacteris (ISO 21528-2): Escherichia, Salmonella, Shigella, Enterobacter, etc. Per detectar enterobacteris es prenen cinc mostres de producte. En 24 hores es pot conèixer si hi ha coliformes a la mostra, i en 24 hores més si són fecals o no.

En resum, podríem arribar a tres conclusions. En primer lloc, que és molt complicat trobar un article de periòdic amb rigor científic: hi ha molta barreja de termes i sensacionalisme, queden moltes coses en l’aire i sense resposta. Per exemple, la notícia surt just després de la de les mandonguilles amb traces de carn de cavall, mesos després que es produïren els fets (quan en 24 hores es tenen els resultats de les analítiques del control de qualitat). Casualitat? En segon lloc, ara per ara, no se sap quin bacteri es va detectar ni el seu origen. I, per últim, la més important: cal confiar en el nostre sistema immunitari i en els controls de sanitat dels productes. Si no… estem perduts.

Carmen López Valiente. Doctora en Ciències Biològiques i professora a l’IES Ausiàs March de Manises.
© Mètode 2013.

 

 

«No es pot seguir la traçabilitat del producte ja que es va destruir el material contaminat a Xangai. Per aquesta raó és molt difícil conèixer l´origen del bacteri i demostrar el seu efecte sobre la salut»

© Mètode 2013

Doctora en Ciències Biològiques i professora de Biologia i Geologia a l’IES Benicalap (València).