Oxigen

Escriptor i professor emèrit de Química de la Universitat d’Stanford. Autor de més de 1.200 publicacions científiques i set monografies, és un dels pocs científics nord-americans als qui s’ha atorgat la Medalla Nacional de la Ciència (el 1973, per la primera síntesi d’un anticonceptiu a base d’un esteroide oral, la «píndola») i la Medalla Nacional de Tecnologia (el 1991, per la promoció de nous sistemes d’abordar el control de plagues d’insectes). Membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l’Acadèmia Americana de les Arts i de les Ciències, la Royal Society (Londres), la Leopoldina (Alemanya) i de moltes altres acadèmies estrangeres, Djerassi ha estat investit doctor honoris causa per 25 universitats i ha rebut molts altres honors com ara el primer Premi Wolf de Química que atorga la Fundació Wolf a Israel, el primer Premi per a l’Aplicació Industrial de la Ciència de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, la Medalla Priestley –el premi més important de la Societat Americana de Química–, la Medalla Erasmus de l’Acadèmia Europea (2003), la Medalla d’Or de l’Institut Americà de Químics, el premi Serono de Literatura (Roma, 2005), i la Gran Condecoració de Plata pels serveis a la República d’Àustria. El 2005, el servei de correus d’Àustria va emetre un segell en el seu honor. Ha publicat contes, poesia i cinc novel·les que il·lustren, com si fos ficció realista (en el gènere que ell anomena science-in-fiction), la part humana dels científics i dels conflictes personals als quals s’enfronten. També ha publicat una autobiografia (The Pill, Pygmy Chimps and Degas’ Horse) i un recull de memòries (This Man’s Pill, Reflections on the 50th Birthday of the Pill), un docu-drama (Four Jews on Parnassus-a Conversation: Benjamin, Adorno, Scholem, Schönberg) i set obres de teatre, entre elles, Oxigen.

Professor de la càtedra Frank H. T. Rhodes d’Humanitats a la Universitat de Cornell. Considerat com un dels químics més distingits dels Estats Units, va obtenir el premi Nobel de Química el 1981. Membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l’Acadèmia Americana de les Arts i de les Ciències, així com de nombroses acadèmies estrangeres, Hoffmann ha rebut vint-i-sis doctorats honoris causa juntament amb molts altres honors com ara la Medalla Nacional de la Ciència. Hoffmann és l’única persona a qui s’ha atorgat el premi més important de la Societat Americana de Química en tres disciplines: química orgànica, química inorgànica i ensenyament de la química.

A més, Hoffmann ha seguit simultàniament una carrera literària. És autor de tres llibres de poesia: The Metamict State (1987), Gaps and Verges (1990), i Memory Effects (1999). Els seus tres llibres de no-ficció tracten del tema global de l’espurna humanística i creativa de la química: una col·laboració artística, científica i literària amb l’artista Vivian Torrence, Chemistry Imagined (1993); The Same and Not the Same (1995); i Old Wine, New Flasks: Reflections on Science and Jewish Tradition, en col·laboració amb Shira Leibowitz Schmidt. Hoffmann és també presentador d’un curs televisat, The World of Chemistry, que s’ha retransmès en nombroses cadenes públiques dels EUA i de l’estranger.