Eulàlia Valldosera

La complexa producció artística d’Eulàlia Valldosera (instal·lacions, accions, fotografies, vídeos…) ha mantingut una interessant tensió entre allò poètic i allò polític des que va emprendre a començament de la dècada dels noranta un procés d’investigació vinculat amb el seu propi cos, amb un dels seus treballs germinals El melic del món. La mostra a la manera de retrospectiva que es va poder veure a començ de 2009 al museu Reina Sofía ha posat de relleu aquest bon equilibri i coherència de la seua trajectòria, fet que li ha brindat el reconeixement com una de les artistes espanyoles més importants de la seua generació.

El seu treball, tot i ser fluid, esmunyedís, d’estar en moviment continu i molt lligat a la seua experiència personal, parteix, però, sempre d’una posició clara: mirar el món com a dona. El cos femení i els seus cicles, les experiències amoroses, la maternitat, l’espai domèstic de la casa i les seues dependències o la relació amb els objectes quotidians són alguns dels temes que ha anat embastant al llarg de la seua trajectòria en una sèrie d’instal·lacions i muntatges que embolcallen l’espectador amb un caràcter gairebé màgic, però darrere d’una mirada reflexiva es fa evident l’esperit crític que els anima.

Ombres, reflexos, projeccions, transparències, líquids, són algunes de les eines que ha emprat amb major encert per abordar aquestes temàtiques i construir la seua innovadora gramàtica formal. Les seues ombres, a diferència de les de la caverna platònica, no són reflexos enganyosos i de segona categoria, sinó que donen llum, serveixen per a desentranyar la impostura dels models fixos dels quals procedeixen (com ocorre amb les ombres-siluetes femenines dels seus envasos de productes de neteja). Al mateix temps, el caràcter fluid i immaterial de moltes de les seues instal·lacions li serveix per a donar forma a unes identitats fluents, que reaccionen contra la rigidesa de l’autoritat dels models i estereotips patriarcals. Els seus evocadors muntatges cinètics, d’acumulacions objectuals i de reflexos i ombres incideixen en el caràcter cosificador i alienant a què es veu sotmesa la dona en les societats de consum.

Jesús Martínez Oliva. Departament de Belles Arts, Àrea escultura, Universidad de Murcia.
© Mètode 2009.