11 de febrer: Continua sent necessari?

A mesura que s’acosta l’11 de febrer, veiem aparèixer activitats, moltes d’elles dirigides a les i els més menuts, que ens diuen estar dirigides a fomentar les vocacions científiques. Per alguna cosa l’11 de febrer és el Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència des de l’any 2016, quan així ho va proclamar l’Assemblea General de les Nacions Unides.

És curiós que, si aparentment a Espanya i a Europa totes les persones podem elegir lliurement a què ens dediquem, persistisquen aquestes iniciatives. «Ací hi ha igualtat, no?». És una frase molt comuna davant d’aquesta mena d’iniciatives.

L’explicació és clara, no tenim llibertat real, sinó que totes les persones ens trobem limitades pel nostre context sociocultural. L’educació que rebem, tant dins com fora de les aules (especialment fora), té un impacte molt important en la nostra forma de comportar-nos i en les decisions que prenem.

Amb aquestes iniciatives no es pretén dir que siga necessari definir una ciència «rosa», de menor dificultat, perquè les xiquetes i les dones tinguen menys capacitats per a la ciència. De fet, segons les dades publicades pel Ministeri d’Educació i Formació Professional (2021a i 2021b), les xiques obtenen millors resultats acadèmics i presenten menor abandó escolar primerenc que els xics, tot i que (curiosament?) la seua autoconfiança és pitjor (López Iñesta et al., 2020). Tampoc no es pretén dir-li a les xiquetes allò que han de fer perquè no sàpiguen què els convé.

El problema resideix en què la nostra societat continua educant de manera diferent xiquetes i xiquets. En què, encara que no siguem conscients, persisteixen els estereotips de gènere. Aquests estereotips i idees preconcebudes no només afecten negativament les xiquetes i les dones. També als xiquets i als homes els genera unes expectatives en ocasions molt difícils de complir. I el fet que no tinguem consciència que siga així encara dificulta més fer front al problema. Pensem que hem avançat molt en matèria d’igualtat, i així és, per sort. Però encara ens queda molt de camí a recórrer.

Són poques les dones que trien estudis de les branques de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (el que en el món anglosaxó es coneix com àrees STEM), no arriben al 30% de mitjana. I, encara que en algunes àrees s’ha aconseguit incrementar la seua participació, en altres ocorre el contrari. Així, en Informàtica el nombre de dones matriculades en aquests estudis ha anat descendint des del 30% dels anys vuitanta fins a l’actual 13% (Botella et al., 2019).

Però, per què fa falta que hi haja més dones que es decanten per aquestes professions? En primer lloc, per justícia social. L’estadística ens diu que, sense elements externs modificadors, si totes les persones tinguérem les mateixes oportunitats, el percentatge de dones i homes en qualsevol titulació i professió serien molt similars. Si les dades ens diuen que açò no és així és perquè el camí per a unes és més difícil que per a altres. En segon lloc, perquè els llocs de treball en aquests sectors estan millor remunerats, per la qual cosa excloure les dones significa continuar perpetuant la bretxa salarial. I si açò no ens sembla suficient motiu, perquè a més, els estudis indiquen que les empreses amb major diversitat obtenen majors èxits i beneficis.

Per això, són moltes les iniciatives que, durant tot l’any, no només l’11 de febrer, organitzen activitats per ajudar a revertir aquesta situació. Una cosa que passa per dos elements claus. El primer, visibilitzar referents femenins que acaben animant a augmentar el nombre de persones que s’interessen per les àrees STEM. El segon, que es coneguen aquestes professions i la seua importància per a l’avanç de la societat i per a la cura de les persones.

A la Universitat de València i des de 2019 aquest paper el juga el projecte Girls4STEM (Benavent et al., 2020), sorgit dins de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE-UV) i emmarcat dins dels objectius del nostre III Pla d’Igualtat. El projecte, organitzat a l’empara del Vicerectorat d’Igualtat, Diversitat i Sostenibilitat i la Unitat d’Igualtat, compta amb el suport incondicional del Vicerectora d’Innovació i Transferència i de la Càtedra de Bretxa Digital de Gènere signada entre la Universitat de València i la Generalitat Valenciana. I sí, Girls4STEM també ha organitzat enguany activitats per l’11 de febrer, entre les quals cal destacar una xarrada dirigida a l’alumnat de centres educatius de tota Espanya, la padrina de la qual és l’actual ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant. Però la tasca del projecte no acaba l’11 de febrer. Tampoc el 8 de març. Sinó que organitza activitats que barregen la divulgació i l’oci durant tot l’any, dirigides a tota la societat, des de professorat de centres educatius, el seu alumnat i famílies fins a la societat en general.

El camí de la ciència no és senzill ni per a uns ni per a d’altres. De res serveixen totes aquestes iniciatives si la carrera científica actual és una carrera d’obstacles on prima la competència. On la col·laboració, la transferència i la divulgació (una activitat que curiosament fem més les dones) no es valora.

Així doncs, sí, hem de continuar fent activitats per l’11 de febrer, perquè la data serveix per a recordar-nos anualment que encara no hem aconseguit el nostre objectiu.

I el que és més important, hem de continuar aquesta tasca cada dia de l’any i, sobretot, canviar el model de fer ciència cap a un altre que tinga en compte que qui fem Ciència som persones, també dones.