2020: l’any de la pandèmia
Crònica de la crisi sanitària provocada pel SARS-CoV-2
L’any 2020 que és a punt d’acabar ha estat marcat per la pandèmia de coronavirus, una crisi sanitària, social i econòmica, amb moltes incògnites encara per resoldre. El 31 de desembre de 2019 Xina va informar de diversos grupos d’afectats amb un tipus de pneumònia provocada pel que semblava ser un nou coronavirus. Gairebé un any després, hi ha més de 79 milions de casos confirmats i el nombre de morts arreu del món supera el milió i mig de persones, xifres que no paren d’augmentar i que només la perspectiva de les vacunes que tot just han començat a administrar-se permeten mostrar un bri d’esperança de control. L’abast d’aquesta epidèmia ha fet rememorar la darrera gran pandèmia que es recordava, la de grip espanyola de 1918.
El 5 de gener de 2020, l’Organització Mundial de la Salut emitia un primer avís sobre un brot epidèmic de pneumònia d’origen desconegut al país asiàtic. A partir d’aquell moment, els fets es van desencadenar ràpidament a través dels diversos brots als països on anava estenent-se el nou coronavirus. L’11 de març l’OMS declarava que la COVID-19 passava a ser considerada una pandèmia. I dies després, el 14 de març, al context espanyol es declarava l’estat d’alarma que decretava, entre altres mesures, el confinament de la població a les seues cases.
Repassem aquest any a través d’alguns dels articles publicats en Mètode sobre el coronavirus i que ens han ajudat a actualitzar els coneixements sobre la pandèmia.
Entenent el nou coronavirus
Cartografia de la COVID-19
Les proteases del coronavirus: un objectiu prioritari en la cerca d’antivirals
La COVID-19 i el costat fosc de la promiscuïtat de la vida
Coronavirus: coneixent l’enemic
Genomes per a una pandèmia
Conèixer els genomes dels virus i les seues filogènies al detall genòmic ens permet entendre l’origen del brot –ha estat una zoonosi des dels rats penats o hi ha altres hostes implicats? On es localitza geogràficament aquesta transició fatal?– i mesurar el ritme de canvi del virus.
Des de Mètode hem volgut comptar també amb l’anàlisi de persones expertes tant de l’ambit nacional com internacional que, des de les seues diverses disciplines, han contribuït a una millor comprenssió de la pandèmia i a reflexionar sobre com ha canviat la nostra forma de vida.
Opinió COVID-19
Els mals de la ciència en temps de COVID-19
Temps de pandèmia: una reflexió des de la història
«No sabíem…»
COVID-19: les metàfores de la pandèmia
La resposta comunicativa a la crisi del coronavirus
A més de l’aïllament protector, l’augment de la capacitat sanitària, una sociabilitat més segura i un estímul econòmic orientat a la salut, haurem de preparar els nostres cors, les nostres mans i les nostres ments per a un esforç per a tornar a filar i reforçar el nostre complex i vital teixit social.
Les claus d’una pandèmia evitable
En el cas de la pandèmia de COVID-19, tornen a estar presents molts factors que han marcat el recorregut de les malalties emergents en els darrers cinquanta anys. Un temps en què el control i la prevenció de totes aquestes patologies hauria d'haver estat un dels objectius prioritaris de l’acció sanitària internacional.
Els quatre genets cavalquen de nou
Aprendre dels errors
La pròxima vegada podríem enfrontar-nos a un virus encara més mortal que el SARS-CoV-2. Ara és el moment perfecte per començar a fer feina, ara que estem conscienciats del perill que representa una pandèmia.
Però la crisi actual pel SARS-CoV-2 no és només sanitària, sinó també econòmica, social, ambiental i comunicativa. En el cas de la comunicació, hem vist com s’ha incrementat l’interés pels continguts científics alhora que s’ha produït un context d’infodèmia, caracteritzat per una allau de desinformacions i notícies inexactes o directament falses.
Informació i desinformació en la COVID-19
Oportunitat d’or del periodisme científic
La resposta comunicativa a la crisi del coronavirus
A més de l’aïllament protector, l’augment de la capacitat sanitària, una sociabilitat més segura i un estímul econòmic orientat a la salut, haurem de preparar els nostres cors, les nostres mans i les nostres ments per a un esforç per a tornar a filar i reforçar el nostre complex i vital teixit social.
Com informar sobre el coronavirus?
Des del primer moment s’ha treballat en diverses vacunes que permeteren cert control d’una malaltia molt contagiosa i per a la qual encara no hi ha cura. En un esforç sense precedents que ha permès disposar d’una vacuna en pocs mesos, el 27 de desembre es donava inici a la inoculació a Espanya i a la resta d’Europa. Els primers grups a rebre les dosis són les persones majors de les residències i els professionals sanitaris. S’intenta protegir així les poblacions més vulnerables i que més han patit la COVID-19. A Espanya s’estima que més del 70 % de la mortalitat relacionada amb la COVID-19 ha afectat els majors de 65 anys. Les diverses campanyes de vacunació no han fet més que començar pel què serà un tema recurrent al llarg de 2021. A Mètode també hem mirat d’explicar els diferents tipus de vacunes que s’estaven assajant al llarg d’aquests mesos.
Vacunes COVID-19
Vacunes contra la COVID-19: mantenir la cautela
Vacunes enfront de la COVID-19
Finalment, hem iniciat una sèrie especial COVID-19 dins d’Els perquès de Mètode, una secció oberta a la participació dels usuaris i on, amb la col·laboració de persones expertes en diversos àmbits, intentem donar resposta als dubtes que ens arriben.
Els perquès de Mètode: especial COVID-19
Per què és difícil fer prediccions fiables de l’evolució de la pandèmia?
Per què hi ha tanta discrepància amb les dades sobre la COVID-19?
Hi ha algun suplement alimentari que ajude a prevenir la COVID-19?
Queden moltes incògnites, molts perquès, encara per resoldre: com poden afectar les diverses mutacions del coronavirus a la seua expansió i a l’efectivitat de les vacunes, quant de temps durarà la immunitat de les diverses vacunes, com millorar els tractaments de les persones amb símptomes greus així com de les que presenten símptomes de COVID-19 persistents, entre altres qüestions… Sense dubte, el 2021 seguirem parlant del coronavirus abastament però ja no ens agafarà de nou i tindrem ja certa experiència en la gestió de la pandèmia. Haurem aprés la lliçó per tal de controlar la situació amb els menors riscs possibles?
