2020: l’any de la pandèmia

Crònica de la crisi sanitària provocada pel SARS-CoV-2

Foto mural pandèmia

L’any 2020 que és a punt d’acabar ha estat marcat per la pandèmia de coronavirus, una crisi sanitària, social i econòmica, amb moltes incògnites encara per resoldre. El 31 de desembre de 2019 Xina va informar de diversos grupos d’afectats amb un tipus de pneumònia provocada pel que semblava ser un nou coronavirus. Gairebé un any després, hi ha més de 79 milions de casos confirmats i el nombre de morts arreu del món supera el milió i mig de persones, xifres que no paren d’augmentar i que només la perspectiva de les vacunes que tot just han començat a administrar-se permeten mostrar un bri d’esperança de control. L’abast d’aquesta epidèmia ha fet rememorar la darrera gran pandèmia que es recordava, la de grip espanyola de 1918.

El 5 de gener de 2020, l’Organització Mundial de la Salut emitia un primer avís sobre un brot epidèmic de pneumònia d’origen desconegut al país asiàtic. A partir d’aquell moment, els fets es van desencadenar ràpidament a través dels diversos brots als països on anava estenent-se el nou coronavirus. L’11 de març l’OMS declarava que la COVID-19 passava a ser considerada una pandèmia. I dies després, el 14 de març, al context espanyol es declarava l’estat d’alarma que decretava, entre altres mesures, el confinament de la població a les seues cases.

Repassem aquest any a través d’alguns dels articles publicats en Mètode sobre el coronavirus i que ens han ajudat a actualitzar els coneixements sobre la pandèmia.

Entenent el nou coronavirus

L'article mostra, a través de diversos mapes, la distribució geogràfica de la COVID-19 i analitza els factors ambientals que han pogut contribuir a la seua expansió.
Malgrat tots els assoliments aconseguits en tan curt termini de temps, és necessari subratllar que l'obtenció d'un fàrmac capaç d'inhibir alguna de les proteases del SARS-CoV-2, o de qualsevol altre agent patogen, és un procés llarg i complex que exigeix la participació de diferents branques de la ciència.
Ens cal repensar molts aspectes de la nostra vida quotidiana, de les nostres escales de valors, de les nostres pràctiques econòmiques i culturals, en fi, de la nostra coexistència amb la resta de la natura i, especialment, del nostre respecte pels animals no humans.
La història dels coronavirus com a agents patògens en humans es remunta a mitjan anys seixanta, quan es van aïllar per primera vegada a partir de mostres obtingudes del tracte respiratori d'adults amb símptomes de refredat comú. En l'actualitat es coneixen set tipus de coronavirus que infecten humans.

Conèixer els genomes dels virus i les seues filogènies al detall genòmic ens permet entendre l’origen del brot –ha estat una zoonosi des dels rats penats o hi ha altres hostes implicats? On es localitza geogràficament aquesta transició fatal?– i mesurar el ritme de canvi del virus.

Des de Mètode hem volgut comptar també amb l’anàlisi de persones expertes tant de l’ambit nacional com internacional que, des de les seues diverses disciplines, han contribuït a una millor comprenssió de la pandèmia i a reflexionar sobre com ha canviat la nostra forma de vida.

Opinió COVID-19

Els qui ens dediquem a la creació i difusió de coneixement hem de fer ús intel·ligent del seu caràcter contingent i provisional per a promoure la idea que el que poden semblar febleses són, en realitat, els trets que permeten el progrés del coneixement científic i el seu caràcter disruptiu.
Cada període històric ha tingut el seu botxí epidèmic, i gairebé sempre han estat els canvis ecològics entre les comunitats humanes i l’entorn els que han provocat canvis en la patogenicitat i en les malalties epidèmiques.
El problema amb la gestió de la COVID-19 als Estats Units ha estat més polític que sanitari. Quan el president d’un país diu que «no sabia» i pensava que «la majoria de la gent no sabia» que la grip mata, què es pot esperar en la seua gestió d’una pandèmia?
Les primeres crítiques a la retòrica de la COVID-19 adverteixen sobre l’ús de metàfores bèl·liques que poden acostar-nos a un sentiment autoritari i nacionalista, evocant la xenofòbia i el racisme.
A més de l’aïllament protector, l’augment de la capacitat sanitària, una sociabilitat més segura i un estímul econòmic orientat a la salut, haurem de preparar els nostres cors, les nostres mans i les nostres ments per a un esforç per a tornar a filar i reforçar el nostre complex i vital teixit social.

En el cas de la pandèmia de COVID-19, tornen a estar presents molts factors que han marcat el recorregut de les malalties emergents en els darrers cinquanta anys. Un temps en què el control i la prevenció de totes aquestes patologies hauria d'haver estat un dels objectius prioritaris de l’acció sanitària internacional.

L’amenaça de les malalties infeccioses ha estat una constant al llarg de la història de la humanitat. En els últims trenta anys, un 75 % de les emergents tenen origen animal i un 17% són transmeses per un vector.

La pròxima vegada podríem enfrontar-nos a un virus encara més mortal que el SARS-CoV-2. Ara és el moment perfecte per començar a fer feina, ara que estem conscienciats del perill que representa una pandèmia.

Però la crisi actual pel SARS-CoV-2 no és només sanitària, sinó també econòmica, social, ambiental i comunicativa. En el cas de la comunicació, hem vist com s’ha incrementat l’interés pels continguts científics alhora que s’ha produït un context d’infodèmia, caracteritzat per una allau de desinformacions i notícies inexactes o directament falses.

Informació i desinformació en la COVID-19

La paraula ciència mai havia estat tan present en els mitjans de comunicació com durant la pandèmia de COVID-19 i, si durant els pròxims mesos continua sent així, és molt probable que alguna cosa en quedi fins i tot quan desaparegui el coronavirus.
A més de l’aïllament protector, l’augment de la capacitat sanitària, una sociabilitat més segura i un estímul econòmic orientat a la salut, haurem de preparar els nostres cors, les nostres mans i les nostres ments per a un esforç per a tornar a filar i reforçar el nostre complex i vital teixit social.
Gema Revuelta, Ángela Bernardo, Margarita del Val i Salvador Macip donen la seua opinió sobre la cobertura informativa de la pandèmia.

Des del primer moment s’ha treballat en diverses vacunes que permeteren cert control d’una malaltia molt contagiosa i per a la qual encara no hi ha cura. En un esforç sense precedents que ha permès disposar d’una vacuna en pocs mesos, el 27 de desembre es donava inici a la inoculació a Espanya i a la resta d’Europa. Els primers grups a rebre les dosis són les persones majors de les residències i els professionals sanitaris. S’intenta protegir així les poblacions més vulnerables i que més han patit la COVID-19. A Espanya s’estima que més del 70 % de la mortalitat  relacionada amb la COVID-19 ha afectat els majors de 65 anys. Les diverses campanyes de vacunació no han fet més que començar pel què serà un tema recurrent al llarg de 2021. A Mètode també hem mirat d’explicar els diferents tipus de vacunes que s’estaven assajant al llarg d’aquests mesos.

Vacunes COVID-19

Dilluns passat Pfizer anunciava en un comunicat de premsa que la candidata a vacuna que desenvolupa contra la COVID-19 mostra una eficàcia del 90 %. Analitzem amb diverses veus expertes com interpretar informacions com aquesta.
El desenvolupament de vacunes comporta molt de temps, sovint més de quinze anys. La pandèmia de SARS-CoV-2 ha accelerat el procés en un temps rècord. Aquesta cursa, però, no ha fet més que començar. Són moltes les incògnites que ens ofereix el futur pròxim.

Finalment, hem iniciat una sèrie especial COVID-19 dins d’Els perquès de Mètode, una secció oberta a la participació dels usuaris i on, amb la col·laboració de persones expertes en diversos àmbits, intentem donar resposta als dubtes que ens arriben.

Els perquès de Mètode: especial COVID-19

Anabel Forte, professora d'Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València, explica per què és difícil fer bones prediccions de la pandèmia.
Anabel Forte, professora d'Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València, analitza la discrepància en les dades sobre la COVID-19 a Espanya.
José Miguel Soriano, catedràtic de Nutrició i Bromatologia (UV), explica que no hi ha cap suplement per a prevenir el coronavirus tot i que s'haja vist que hi ha pacients que presenten dèficit de vitamina D.
Fernando González-Candelas, catedràtic de Genètica de la Universitat de València i investigador de l’I2SysBio (UV-CSIC) i de FISABIO, considera que hem rebaixat les mesures de protecció massa aviat.

Queden moltes incògnites, molts perquès, encara per resoldre: com poden afectar les diverses mutacions del coronavirus a la seua expansió i a l’efectivitat de les vacunes, quant de temps durarà la immunitat de les diverses vacunes, com millorar els tractaments de les persones amb símptomes greus així com de les que presenten símptomes de COVID-19 persistents, entre altres qüestions… Sense dubte, el 2021 seguirem parlant del coronavirus abastament però ja no ens agafarà de nou i tindrem ja certa experiència en la gestió de la pandèmia. Haurem aprés la lliçó per tal de controlar la situació amb els menors riscs possibles?

© Mètode 2020