Si 2020 va ser un any marcat per la pandèmia, 2021 començava amb l’esperança de les vacunes. El tret de sortida es donava ja el desembre de 2020 amb l’estratègia d’immunitzar com més aviat els grups poblacionals de major risc.
Després d’algunes aturades i ajustaments, la progressiva immunització del gruix de la població als països més desenvolupats ha permès recuperar, a poc a poc, determinats àmbits de relacions socials, educatives i laborals. Aquesta recuperació, però, no ha estat progressiva sinó que ha anat fluctuant en les diverses onades i ara mateix Europa, com altres àrees del món, es troba en un procés de retorn a mesures més restrictives per fer front a òmicron, la nova variant del virus.
En un planeta on la salut està connectada, l’escassa disponibilitat de vacunes contra la COVID-19 i d’infraestructures per a administrar-les als països amb ingressos mitjans i baixos contribueix a fer que la pandèmia estiga lluny del seu final. Mentre als països més rics rebem terceres dosis de reforç, gran part del planeta continua sense rebre’n la primera. Aquest és i serà un dels temes destacats del pròxim any: la necessitat de reduir les desigualtats en l’accés a les vacunes i als tractaments contra la COVID-19 si volem tenir un major control sobre la propagació del virus.
L’any que acaba ha estat intens en informacions sobre la crisi sanitària. A continuació, oferim una selecció d’articles que ens han ajudat a reflexionar sobre la pandèmia en els darrers mesos.
Vacunes
L’arribada de les primeres vacunes i la immunització massiva no va acabar amb els dubtes i incògnites que han seguit plantejant-se al llarg de l’any i des de Mètode hem intentat respondre’ls.
Podem contagiar-nos i contagiar la COVID-19 encara que estem vacunats?
Maria Garcés-Sánchez, especialista en Pediatria i investigadora de l’Àrea de Vacunes de FISABIO, ens en donava resposta.
La vacunació confereix una major protecció enfront de la principal via d’entrada del virus, responia María Luísa Gil Herrero, catedràtica del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València.
També hem vist com l’estratègia de vacunació ha anat adaptant-se a la realitat canviant del virus i el seu impacte en els diversos grups d’edat. Així, si a principis d’any no estava prevista la vacunació de la població infantil, l’any ha acabat amb la inclusió dels menors de 5 a 11 anys en la campanya d’immunització contra la COVID-19. I el mateix ha passat amb les dosis de reforç, que s’han començat a administrar recentment a la població general per a incrementar la resposta immunitària davant del pas del temps i l’aparició de les noves variants.
Variants
Tot i que la vacunació ha ajudat especialment a evitar casos greus de la malaltia, la progressiva aparició de diverses variants, algunes molt més transmissibles, com l’òmicron en les darreres setmanes, han posat de nou en una situació delicada els sistemes de salut.
Continuaran apareixent variants o potser s’esgotaran les opcions de millora mutacional del coronavirus? Aquesta era una idea que es plantejava en Tocar sostre. Si apareixen noves variants, es continuaran anomenant amb les lletres de l’alfabet grec. Aquest article ho explicava:
M. Alma Bracho, investigadora de FISABIO, repassava les recomanacions de l’OMS per posar noms a les malalties i evitar aquells que puguen causar efectes estigmatitzants en països, comunitats o sectors econòmics.
La temuda desinformació
Tot i que el periodisme científic de qualitat ha fet un veritable esforç per estar al dia i informar amb rigor de la canviant situació, la desinformació i les teories conspiratives han campat per tot arreu i han trobat gran ressò a les xarxes socials. Aquests articles han analitzat aquest fenomen.
Josep Gifreu, catedràtic emèrit de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, explicava com el periodisme de qualitat ha ajudat a contenir el tsunami de la desinformació.
De Franklin a monsenyor Cañizares
«Sense tota aquesta infodèmia potser s’hauria pogut avançar de manera molt més eficient en el control de la pandèmia i s’haurien pogut salvar moltes més vides humanes» reflexionava Martí Domínguez, director de Mètode.
«Les mentides estan dissenyades per a viralitzar-se»
En aquesta entrevista, la metgessa i comunicadora sanitària Esther Samper també alertava de com ens afecten les informacions falses a l’hora de prendre decisions sobre la nostra salut.
