2064: predir l’impredictible

bladerunner
Blade Runner
Una escena de la pel·lícula Blade Runner, una mirada interessant a un futur no tan llunyà.

L’any 1964, l’escriptor de ciència-ficció Isaac Asimov (1920-1992) va publicar, amb motiu de la Fira Mundial de Nova York, un interessant text sobre com seria el món en cinquanta anys, és a dir, el 2014. Sorprenentment, el pas del temps ha demostrat que moltes de les prediccions d’Asimov eren encertades, de vegades amb bastant precisió. L’escriptor comptava amb una fórmula guanyadora: uns coneixements científics sòlids i una imaginació desbordant. Inspirats per aquest esdeveniment, hem demanat al president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i a altres personalitats de la ciència, que realitzen un exercici similar per predir com serà el món el 2064, d’ací a cinquanta anys.
 

Quan hom fa prediccions té moltes probabilitats d’equivocar-se… especialment quan pretén predir el futur! No només s’equivoquen els que fan travesses i els astròlegs; també els científics, que se suposa que fan prediccions sobre bases més sòlides, l’espifien sovint. A risc d’espifiar-la, però, m’atreviré a fer algunes prediccions.

Hi ha dues maneres d’enfocar les previsions: 1) mirar pel retrovisor, és a dir, creure’s les tendències i extrapolar-les: si la població mundial ha crescut els darrers decennis d’aquesta manera, si el petroli s’està exhaurint d’aquesta altra, si els morts de gana (o guerra, o malalties, etc.) augmenten anualment així, si l’esperança de vida ha crescut moltíssim, en el futur el que pot passar és més del mateix; 2) acudir al deus ex machina, és a dir, fer intervenir aspectes contingents, aleatoris, amb els que hom no comptava: de la mateixa manera que els ordinadors personals, els mòbils, internet, etc. han obert àrees de comunicació, càlcul, informació, ensenyament, recerca, etc. impensables fa pocs anys, qui sap si la invenció d’un nou giny, la descoberta d’un element (molècula, mineral, etc.) o d’una forma d’energia desconeguts ens obrirà un món nou impensat fins ara.

 

 

«El creixement demogràfic no anirà acompanyat del creixement dels recursos necessaris la qual cosa vol dir més gana, guerres per recursos bàsics, epidèmies i migracions»

És clar que si no podem predir els aspectes del segon apartat només ens queden els del primer. Aquí les prediccions primàries són senzilles (en realitat, ja hi ha qui les ha fet): la població creixerà fins a tants milers de milions, no més (?); la Xina passarà davant dels Estats Units com a potència mundial; la temperatura global augmentarà tants graus, i amb ella el nivell del mar, la desertificació, l’acidificació dels oceans, etc.; tal o qual minerals escassos es faran caríssims, etc. Les prediccions secundàries (conseqüència de les primàries) ja són un pèl més compromeses: el creixement demogràfic no anirà acompanyat del creixement dels recursos (de tota mena) necessaris per mantenir la població, ni amb conreus transgènics ni conreant més àrees naturals, la qual cosa vol dir més gana, guerres per recursos bàsics (com l’aigua), epidèmies, migracions econòmiques, bèl·liques, etc.; els centres industrials d’avui seran demà com avui són les colònies industrials: s’emmirallaran amb Detroit; els millors vins seran els suecs, canadencs  i grenlandesos; les estacions d’esquí dels Pirineus i els Alps es traslladaran a l’Himàlaia i l’Antàrtida, etc.

Les prediccions terciàries, resultat de les secundàries, són encara més difuminades: quins països, regions, ciutats creixeran i quins s’enfonsaran com a conseqüència de les noves situacions. El canal de Suez, la Mediterrània (i Barcelona, Tarragona i València), es quedaran sense el tràfic marítim de mercaderies des d’Àsia a Europa, que serà més ràpid i barat fer per l’oceà Àrtic sense gel? Els actuals litorals turístics del món cediran el seu lloc a les costes de països ara massa freds, o políticament inestables, que s’escalfaran o s’estabilitzaran políticament? Els sistemes polítics i econòmics diferents del capitalista, que han fracassat o estan a punt de fer-ho, dependran cada cop més de dictadures militars i religioses, de multinacionals, d’un sistema financer allunyat de l’economia real? Quin paper tindrà la veritable democràcia en un món que l’està pervertint de manera generalitzada? Chi lo sà!

 

 

 

 

«Quin paper tindrà la veritable democràcia en un món que l’està pervertint de manera generalitzada?»

En canvi, algunes prediccions són més fàcils de fer, ara que ja tenim prou indicacions (sense oblidar, però, la contingència). Els avenços de la medicina potser permetran allargar molt la vida (per a uns pocs poderosos, és clar); el projecte Gilgamesh va més enllà: produirà pràcticament persones immortals. Els viatges interplanetaris, en canvi, no seran tan fàcils com ens els cantaven: la radiació, la ingravidesa, la manca d’exercici deixaran el cos dels astronautes malmès i atuït, incapaç de recuperar-se. Adéu per sempre, Mart, Venus, Europa, Tità…! L’espai Schengen desapareixerà, assetjat per centenars de milers i milions de refugiats de tota mena que arribaran a les costes europees des del sud, l’est i de tot arreu, i que obligarà els governs europeus a «tancar» el continent com els Estats Units ha tancat les seves fronteres.

És convenient recordar que el resultat d’alguns processos de lenta acumulació és un espetec destructiu rapidíssim (i imprevisible); de la mateixa manera que un bosc que ha trigat segles a arribar a un estat de maduresa pot cremar-se de cop en unes hores, un augment lent però uniforme (de la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, del nombre de persones empobrides i desheretades per les desigualtats econòmiques, de l’esfondrament de les pesqueres mundials, etc.) pot acabar amb l’espetec climàtic, social o de biodiversitat corresponent.

Sempre ens quedarà, però, l’esperança que es produeixi un esdeveniment casual, imprevist, que resoldrà tots aquests i altres problemes (o gairebé) d’una manera serendípica que ningú no haurà previst. Un científic no hauria de creure en miracles, però haver arribat com a espècie fins el 2014, després de moltes extincions, colls d’ampolla genètics, guerres i epidèmies globals o gairebé, és un dels miracles més grans i inexplicables (i impredictibles) que s’han produït en aquest món.

Joandomènec Ros. Professor del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i president de l’Institut d’Estudis Catalans

 

 

«Els viatges interplanetaris no seran tan fàcils com ens els cantaven: la radiació, la ingravidesa, la manca d’exercici deixaran el cos dels astronautes malmès i atuït»

Altres mirades al futur  
Fernando Ballesteros (Observatori Astronòmic de la Universitat de València)

En el lapse de cinquanta anys, l’home haurà visitat Mart, i molt abans haurà tornat a xafar la Lluna. En cinquanta anys tindrem a la Lluna una xicoteta estació lunar d’investigació, a la cara visible del satèl·lit. Per la seua banda, a Mart trobarem que hi ha vida unicel·lular, posant fi al debat de si estem sols o no en l’univers. En competència amb això últim, en el lapse de cinquanta anys trobarem també senyals de ràdio provinents d’una civilització extraterrestre, encara que distarà de nosaltres desenes de milers d’anys llum. Però, malgrat la distància, aquest fet tindrà importants repercussions filosòfiques i religioses.

 

«En el lapse de cinquanta anys trobarem senyals de ràdio provinents d’una civilització extraterrestre, encara que distarà de nosaltres desenes de milers d’anys llum»

Valeriano Iranzo (Departament de Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat de València)

Assumint, tal com  va fer Asimov, que no desapareixerem com a conseqüència d’una conflagració mundial, crec que algunes de les tendències identificades per ell poden extrapolar-se per als pròxims cinquanta anys. En primer lloc, la sofisticació creixent de l’entorn en el qual vivim, gràcies a una tecnologia més potent quant a la seua capacitat d’aïllar-nos del medi natural. Això serà compatible amb la possibilitat de recrear aquest mitjà –generant una realitat virtual– fins i tot en els seus aspectes més nimis. En segon lloc, malgrat que la mitjana general de benestar material augmente (em referesc a indicadors com la disponibilitat d’aigua potable o l’accés a les tecnologies de la informació), continuaran existint desigualtats importants en les condicions de vida, de manera que no podem descartar un empobriment, en termes relatius, a certs llocs del món.

També coincidesc amb Asimov en el seu pronòstic respecte a l’augment de les malalties mentals, encara que no per la raó que ell assenyala, és a dir, l’avorriment com a conseqüència d’activitats rutinàries on l’humà està al servei d’una màquina o un ordinador. El contacte interpersonal amb qualitat emocional continuarà sent un factor determinant per a l’equilibri mental dels humans en els pròxims cinquanta anys. Si l’estil de vida en societats desenvolupades ens porta a reduir aquesta parcel·la per baix de certs mínims, no ens ha d’estranyar que el malestar mental augmente. Un repte pendent, en qual assistirem a certs progressos, és l’emprament de les tecnologies de la comunicació per a l’educació emocional. No obstant, durant molt de temps, bastant més enllà dels pròxims cinquanta anys, crec que continuarem entenent la natura millor del que ens entenem a nosaltres mateixos.

No compartesc, en canvi, la preocupació malthusiana d’Asimov. És veritat que la població mundial continua creixent avui dia, i que ho seguirà fent en els pròxims decennis, però la taxa de creixement global haurà minvat significativament l’any 2064 respecte al valor actual. És previsible que les teràpies mèdiques personalitzades i el  recurs a òrgans artificials ens mantinguen vius i vigorosos per més temps, i conseguesquen augmentar un poc més la nostra esperança de vida. Malgrat tot, no crec que això siga suficient per contrarestar els efectes de l’envelliment de la població. Aquest fenomen plantejarà problemes a molts països, fins i tot aquells que avui dia encara mantenen taxes de creixement demogràfic raonables. Consegüentment, la investigació al voltant del control de la natalitat cedirà el pas a aquella focalitzada en tecnologies per a facilitar/incrementar la reproducció.

 

 

 

 

«Malgrat que la mitjana general de benestar material augmente, continuaran existint desigualtats importants en les condicions de vida, de manera que no podem descartar un empobriment a certs llocs del món»

Andrés Moya (Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, Universitat de València)

En primer lloc he de fer un vaticini: hi haurà coses en l’any 2064 que no podem ni tan sols imaginar ara mateix. Justifique això basant-me en el que ha ocorregut amb internet recentment. Ningú, que jo sàpiga, havia fet cap referència a internet, el seu abast, aplicacions, assoliments i usos, quan va aparèixer. Però evidentment crec que per a aquell moment haurem fet els passos fonamentals per a la fabricació artificial de vida elemental i les aplicacions que això comportarà en noves fonts de bioenergia i bioremediació. La medicina regenerativa permetrà la reparació de teixits i òrgans. Moltes de les malalties actuals estaran eradicades o seran simplement cròniques, però sense menyscabar la qualitat de vida.

Crec que haurem fet passos fonamentals per a una control efectiu, ben fundat en teoria, del canvi global, i haurem resolt el problema de la fam en el món i la superpoblació.

 

«Moltes de les malalties actuals estaran eradicades o seran simplement cròniques, però sense menyscabar la qualitat de vida»

© Mètode 2014.  
© Mètode 2014