Quina relació hi ha entre ciència i art?

Clodoaldo Roldan va coordinar junt amb Fernando Sapiña el monogràfic Matèria d’art.

Fa uns anys, una resposta generalitzada, sense reflexionar, hauria estat «cap ni una». Han passat huit anys des de la publicació en Mètode del monogràfic Matèria d’Art, on es van incloure una sèrie de contribucions que reivindicaven el paper de la ciència en l’estudi, la conservació i restauració del patrimoni cultural.

El monogràfic va veure la llum en un moment en què es feia evident una simbiosi multidisciplinària entre diverses àrees de coneixement (història, arqueologia, física, química, biologia, geologia…) que podien aportar informació objectiva sobre el patrimoni cultural en les seues diverses manifestacions. En ell es van plantejar una sèrie d’actuacions i propostes, encara vigents, que posen de manifest la necessitat imperiosa d’abordar la caracterització, conservació i restauració dels béns d’interès cultural mitjançant tècniques analítiques basades en principis fisicoquímics.

«L’estudi del patrimoni cultural abasta un ampli conjunt de disciplines i equips multidisciplinaris que apliquen el mètode científic»

Hui l’estudi del patrimoni cultural abasta un ampli conjunt de disciplines i integra equips multidisciplinaris que apliquen el mètode científic a un objectiu comú: el coneixement global del nostre patrimoni. Es tracta de respondre a qüestions com: qui ho va fer? Quan? Com? Amb quins materials? On? Per què? Les respostes a aquestes preguntes ens permeten situar els béns d’interès cultural en el seu particular context històric, conéixer la matèria primera i el procés tecnològic dut a terme en la seua confecció, determinar la seua procedència i rutes de comercialització, precisar la seua cronologia o comprendre els mecanismes de deteriorament per a dissenyar les estratègies de restauració i conservació més adequades.

D’altra banda, les metodologies analítiques han seguit i segueixen un procés continu d’optimització i adaptació per a ser utilitzades en un ampli espectre d’aplicacions en l’àmbit del patrimoni cultural. En definitiva es pot afirmar que, en aquest àmbit, s’han eliminat les barreres entre el coneixement científic i l’humanístic i que l’associació de les tècniques fisicoquímiques amb la història de l’art, l’arqueologia i el coneixement i preservació del patrimoni en general és un fet consumat que no admet fer-se enrere.