Aigua líquida sota el gel de Mart

L’existència d’aigua líquida al planeta roig ha deixat de ser ciència-ficció. L’Agència Espacial Italiana (ASI) ha anunciat la presència d’una massa d’aigua salada en estat líquid sota el gel del batejat com Planum Australe, el pol sud de Mart. El descobriment, que acaba de ser publicat en la revista Science, s’ha dut a terme gràcies a l’activitat de la sonda europea Mars Express, nau guarnida amb un radar de baixa freqüència que entre el 2012 i el 2015 ha recopilat informació d’aquest casquet polar. Ara, l’anàlisi quantitatiu d’aquestes dades ha servit per a confirmar l’existència d’una massa d’aigua líquida de vora 20 kilòmetres de llargària situada a 1,5 kilòmetres sota el gel de la regió.

Sobre la presència d’aigua líquida a les zones polars marcianes s’ha especulat des de fa més de trenta anys. Durant els anys setanta, les sondes de la NASA Viking i Mariner captaren les primeres imatges d’una mena de torrenteres molt semblants a les erosions que el curs de l’aigua produeix al nostre planeta, i observaren també aigua gelada al pol nord de Mart. Durant els primers anys del nou mil·lenni es detectaren noves reserves d’aigua gelada al subsòl marcià, així com evidències d’emanacions d’un fluid líquid que es succeeixen any rere any de manera estacional. Donades les condicions climàtiques del planeta roig, era molt probable que aquest fluid no fora sinó aigua, específicament salada, una hipòtesi que guanya molta força amb aquest últim descobriment de la Mars Express.

Que les recerques al voltant de l’aigua marciana reforcen les especulacions sobre la possibilitat de vida a Mart és un fet habitual. D’aquesta tendència en parla Fernando Ballesteros al seu article Aigua a Mart i el màrqueting de la vida del número 71 de la revista, La cara del dolor, en el qual assenyala l’aprofitament per part dels equips de premsa de la NASA «i en menor grau, de l’ESA, l’Agència Espacial Europea», de l’atracció que produeix sobre l’opinió pública el tema de la vida extraterrestre, una pràctica que es veu reflectida en el sensacionalisme amb què alguns mitjans de comunicació tracten l’assumpte. Aquest estudi, però, no relaciona en cap moment la nova troballa amb hipotètiques formes de vida marciana. El que sí que conclou és que no han trobat cap raó per a pensar que la presència d’aigua subterrània a Mart es limite a una sola regió.