L’amor fraternal i l’evolució del conflicte sexual

mosques1
Amy Xinyang Hong i Cedric Tan

Les mosques de la fruita (Drosophilia melanogaster) redueixen «l’assetjament» al qual sotmeten a les femelles quan competeixen amb els seus germans, la qual cosa fa que aquestes envellesquen més lentament i deixen més descendència. La noció romàntica de la reproducció sexual com un fenomen cooperatiu s’ha desintegrat, en les últimes dècades, per multitud d’exemples en la natura en què la competència entres mascles per l’accés a una parella acaba danyant-la. Alguns dels exemples més coneguts inclouen insectes amb el penis recobert d’espines que perforen el tracte reproductiu de la femella per tal d’impedir que s’aparelle amb altres mascles en el futur, o la presència de substàncies tòxiques a l’ejaculació d’algunes espècies de mosques que, com la mosca del vinagre, manipulen el sistema nerviós de la femella per a afavorir la seua pròpia descendència (front a la d’altres mascles), però provoquen una mort prematura a les femelles. Més comunament, els mascles de moltes altres espècies cortegen a les femelles amb tal intensitat per aparellar-se amb elles front a altres rivals que acaben per provocar danys irreparables a les femelles.

Des del punt de vista dels mascles, les femelles no són més que un recurs finit més de l’ambient pel qual han de competir front a altres mascles, i en aquest context l’evolució afavorirà qualsevol adaptació que permeta als mascles guanyar aquesta batalla (deixar més descendència que els rivals), independentment de si això produeix danys en les femelles. L’evolució del dany a la femella constitueix un cas paradigmàtic del que en evolució es coneix com «la tragèdia dels comuns», ja que, com a resultat de la lluita egoista entre individus (en aquest cas els mascles), es pot arribar a reduir la productivitat del grup (una població o espècie) fins al punt de dur-la a l’extinció. No obstant, en la natura, el conflicte i la cooperació en les interaccions socials no són més que els extrems d’un continu al llarg del qual es situen totes les espècies, i un dels desafiaments als quals s’enfronta la biologia evolutiva és el d’explicar quines pressions de selecció (quins factors ecològics) són els que empenten una determinada espècie o població en una o altra direcció al llarg d’aquest continu. En altres paraules, desentranyar els processos que expliquen l’evolució del conflicte i la cooperació en la reproducció.

 

 

«Des del punt de vista dels mascles, les femelles no són més que un recurs finit més de l’ambient pel qual han de competir front a altres mascles»

mosques2Amy Xinyang Hong i Cedric Tan 

 

 

«En la natura, el conflicte i la cooperació en les interaccions socials no són més que els extrems d’un continu al llarg del qual es situen totes les espècies»

En un article publicat aquesta setmana en Nature per investigadors de la Universitat d’Oxford es demostra que un dels factors que afavoreixen la transició del conflicte a la cooperació en la reproducció és la selecció per parentiu. El primer signant d’aquest article, Pau Carazo, col·laborador habitual de Mètode, es va llicenciar en la Universitat de València, va cursar els seus estudis de doctorat a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la pròpia Universitat i actualment és investigador Marie Curie a Oxford, on ha desenvolupat el present treball. La selecció per parentiu es refereix a tots aquells comportaments que són afavorits per l’evolució perquè incrementen no sols l’èxit reproductiu d’un individu a través de la seua pròpia descendència (els seus gens són transmesos directament a la següent generació), sinó indirectament a través de la descendència de familiars amb qui comparteix material genètic (els seus gens són transmesos indirectament).

Segons els resultats d’aquest treball, quan els mascles de la mosca del vinagre competeixen front a germans per l’accés a una femella, aquests redueixen la competència entre ells i la intensitat amb la qual cortegen a les femelles, la qual cosa dóna lloc a femelles que envelleixen més lentament i produeixen més descendència que en el cas de mascles que competeixen front a individus no emparentats. La raó és que, en el primer context, qualsevol dany col·lateral que els mascles produesquen a les femelles acabarà per perjudicar als seus germans i, per tant, indirectament a la transferència dels seus propis gens a la següent generació. Aquest treball demostra que els mascles han evolucionat per a comportar-se de manera flexible segons la composició del grup en què viuen, mostrant-se menys agressius i per tant afavorint la productivitat del grup quan competeixen contra individus emparentats. En el passat, la selecció per parentiu ha servit per a explicar l’evolució de comportaments socials aparentment altruistes en els animals. Aquest últim estudi demostra que també pot ser molt important per a entendre l’evolució del conflicte i la cooperació en la reproducció.

© Mètode 2014.

 

 

 

«Aquest treball demostra que els mascles han evolucionat per a comportar-se de manera flexible segons la composició del grup en el que viuen»

© Mètode 2014