Aprendre dels errors

Per què no hem fet res per preparar-nos per a aquesta pandèmia?

aprendre dels errors covid19 jove aeroport

Només ens recordem de santa Bàrbara quan trona. La situació actual m’ha fet pensar en aquesta dita popular que repetia la meva àvia. Si sabíem que tard o d’hora hi hauria una nova pandèmia, per què no hem fet res per preparar-nos pel que podia passar? Per què no hi ha un protocol d’actuació consensuat en crisis com aquestes que eviti que cada país hagi de prendre les seves decisions a correcuita? Ja hem vist que això és molt perillós quan es tracta d’un problema de salut global, perquè hi ha governants que no saben com gestionar-lo i ni tan sols tenen a punt un comitè d’assessors adequat que els pugui guiar a través de la incertesa. La conseqüència és un augment innecessari del nombre de víctimes.

«Malgrat ser-ne conscients almenys des del 2009, no hem fet pràcticament res en els darrers deu anys per preparar-nos per la següent crisi»

L’any 2009 va aparèixer un virus nou de la grip que va acabar causant la primera pandèmia d’aquest segle. Ja llavors es va fer evident que no estàvem a punt per a un repte d’aquestes dimensions. Al segle XXI, les pandèmies són diferents de les que s’havien vist. Vivim en un món globalitzat on les distàncies s’han fet molt petites. Un brot en un mercat remot de la Xina, que abans hagués causat només problemes locals, es converteix en una amenaça per a tot el planeta en només qüestió de dies, gràcies a la facilitat de moviments de persones i objectes. I, malgrat ser-ne conscients almenys des del 2009, no hem fet pràcticament res en els darrers deu anys per preparar-nos per la següent crisi.

Des de l’aparició de la SARS a principis de segle i, poc després la MERS, sabem que els coronavirus són un nou tipus de microbi a tenir en compte. Coneguts principalment per causar refredats, de cop i volta van demostrar que eren capaços de causar unes síndromes respiratòries greus i molt contagioses. I així van anar a parar al costat del virus de la grip a la llista de patògens que podien causar una pandèmia de conseqüències imprevisibles. D’això ja en fa uns quants anys i, malgrat tot, a molts la COVID-19 els ha agafat per sorpresa.

El motiu? Que a la humanitat ens costa molt planificar per les incerteses del futur. Als polítics no se’ls acut invertir recursos a dissenyar un pla de resposta ràpida contra una malaltia que encara no existeix i que ni tan sols sabem si tardarà deu, vint o trenta anys a treure el cap. Per vèncer aquestes reticències, el 2018 l’OMS va crear el concepte de malaltia X i la va posar a la llista de reptes sanitaris actuals (al costat de la malària, la sida, etc.). Aquesta malaltia desconeguda, d’origen infecciós, seria causada per un microbi nou i podria aparèixer en qualsevol moment, exactament com ha passat amb la COVID-19. Però així i tot, no ens n’hem preocupat gaire.

«Un cop més, no sabem quin serà el microbi responsable ni quants anys (dècades?) tardarà a treure el cap, però el risc és real»

Hem fet tard, perquè ens trobem en plena crisi, però sí que podem anticipar-nos a la següent. Perquè hi haurà més pandèmies, és clar. Un cop més, no sabem quin serà el microbi responsable ni quants anys (dècades?) tardarà a treure el cap, però el risc és real. I cal tenir en compte que la pròxima vegada podríem enfrontar-nos a un virus encara més mortal que el SARS-CoV-2, que és relativament benigne comparat amb altres microorganismes que coneixem. Ara és el moment perfecte per començar a fer feina, ara que estem conscienciats del perill que representa una pandèmia i que estem veient que posar-nos en mans de líders mal preparats és una insensatesa.

Hem d’aprendre dels errors de la darrera pandèmia, la complaença d’haver superat una crisi i no preveure que en vindran més. No podem pensar a reforçar el sistema sanitari o pensar en la investigació o en els recursos només quan els necessitem. Hem de ser previsors per poder ser capaços de reaccionar amb més rapidesa i contundència la pròxima vegada. Seria important que els polítics en prenguessin nota, perquè el nostre futur és a les seves mans.

© Mètode 2020
Metge i investigador de la Universitat de Leicester i de la Universitat Oberta de Catalunya.