Art i ciència per trobar els perquès del cervell

L’artista Lidó Rico s’endinsa en els misteris del cervell humà amb l’ajuda de la neurociènci

CEREBRO

«Hi ha coses que les paraules no poden explicar, hi ha coses que els científics no poden descobrir». Aquesta és una afirmació de l’artista Lidó Rico. Potser per això va nàixer el projecte «Genoarquitectures», una combinació d’art i neurociència. Dos neurocientífics, Kuei Y. Tseng –neurofisiòleg de la Chicago Medical School– i José Luis Ferran –neurobiòleg i professor de la Universitat de Múrcia–, es van trobar amb Lidó Rico en una de les seues exposicions. La conversa va donar per a molt. Tots plegats se n’adonaren que la recerca que portaven a terme a l’estudi d’art i al laboratori tenia el mateix objectiu: buscar els perquès.

Va ser aleshores quan l’exploració dels comportaments profunds humans que mostrava l’artista en les seues obres, d’una banda, i l’estructura de la ment estudiada pels experts, de l’altra, pogueren connectar i encetar una relació que, sembla, durarà molt de temps. Segons dóna a entendre Lidó Rico, el coneixement plasmat en una obra permet superar les dificultats comunicatives i fer que la societat empatitze amb una cosa tan complexa com és el funcionament del cervell a través d’una eina que és més propera, perquè apel·la a les emocions i als instints més bàsics de l’ésser humà.

cervell-portada-catPròximament es faran exposicions de «Genoarquitectures» seguint un ordre preestablert: de més senzill a més complex. Les qüestions tractades, entre d’altres, seran les addiccions i l’Alzheimer. A Mètode ja hem tingut el plaer de comptar amb la participació de Lidó Rico: al número 89 de la revista, Els secrets del cervell, es pot conéixer i gaudir la seua obra.

Abans, Lidó Rico utilitzava el seu propi cos com a motlle per a fer les seues creacions artístiques. Afirma que li agrada «la versemblança, allò real», mentre que detesta la cosmètica i els maquillatges, perquè «una obra d’art no és perquè quede bonica», sinó per a fer «treballar les neurones». No ha canviat aquesta percepció de l’art, però sí que ho ha fet la tècnica. Ara, amb la col·laboració dels dos neurocientífics, ha aconseguit l’autorització de la Universitat de Múrcia per a gastar en les obres d’art els materials que no compleixen els cànons per a ser utilitzats en les investigacions. Així, l’artista fa un motlle amb un cervell humà.

Aquesta eina d’exploració científico-artística permet que el coneixement traspasse les barreres dels laboratoris per arribar també a la gent comú. Ho fa mitjançant l’art per una raó de pes: «Quan les coses naixen d’una emoció pura és quan aporten i ajuden a qüestionar-nos com funciona el nostre entorn, i com funcionem nosaltres, els perquès, per què som tan quadriculats», afirma Lidó Rico. L’artista fa un crida a la reflexió i reivindica la llibertat. «Genoarquitectures» és el seu projecte per arribar fins a ella.

Marta Navarro. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2016.

© Mètode 2016

Graduada en Periodisme per la Universitat de València.