[Avançament editorial] Cròniques de l’ADN: Meduses

Article publicat el 6 d'octubre de 2008 a la columna «L'ADN de la setmana» de Pere Puigdomènech a El Periódico de Catalunya

Meduses - Pere Puigdomènech

Ara que s’acaba l’estiu ja no ens preocupen gaire les meduses, però hi ha diverses raons per a continuar-hi pensant. Una d’elles és l’augment de captures de meduses que es dona any rere any, mentre disminueixen les de peixos dels quals ens alimentem. Una altra és la notícia apareguda la setmana darrera sobre l’origen del sistema que fa que les meduses piquin. Tot això ens fa mantenir l’atenció en uns animals que van adquirint importància.

Les meduses són un grup d’animals d’aparença senzilla emparentats amb els coralls i les anemones de mar. Ens fascinen les seves formes i ens preocupen les seves picades. S’acaba de publicar un article d’un grup francès en què es proposa que fa milions d’anys uns bacteris que infectaven les meduses els hi van traspassar l’ADN dels gens del mecanisme que els permet fer picades. Aquelles espècies que el van conservar adquiriren una propietat que és ben possible que els hagi permès sobreviure milions d’anys.

«L’eliminació de peixos carnívors i de les tortugues marines, víctimes també de la pesca intensiva, fa que les meduses proliferin i això ens molesta»

Darrerament hem vist que l’augment de meduses en les nostres costes és continu. Nosaltres pesquem peixos grossos que són carnívors i que se n’alimenten sovint. L’eliminació d’aquests peixos i de les tortugues marines, víctimes també de la pesca intensiva, fa que les meduses proliferin i això ens molesta. Però no sembla que la tendència disminueixi. El gust pel peix creix arreu del món i els vaixells, cada cop més potents, se n’han d’anar a pescar cada cop més lluny. L’aqüicultura està sent una solució parcial, però els peixos que cultivem són carnívors i depenen de farines d’altres peixos, com la famosa anxoveta peruana.

Més aviat o més tard, haurem de pensar què farem quan disminueixin encara més les captures de peixos i ja hi ha veus que en demanen un control a escala planetària. Però també es podria fer una modesta proposició: menjar-nos les meduses. De fet, els xinesos les consideren un plat delicat i al delta de l’Ebre es mengen les anemones. Potser hauríem de convèncer els nostres xefs d’incloure-les en les seves receptes innovadores. Una cosa semblant va passar amb la patata i ara està en els nostres plats de cada dia. Tal com estan les coses, ens haurem de conformar amb el que hi ha!

© Mètode 2020
Llicenciat en Física i doctor en Biologia. És professor d’investigació del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB-UB) de Cerdanyola (Barcelona, Espanya). Ha treballat en els dominis de la biofísica, la biologia molecular i la genòmica, i actualment la seva recerca se centra en les plantes. La comunicació de la recerca als ciutadans, la política científica i la integritat de la ciència han estat objecte de les seves publicacions. Ha tingut funcions de direcció en centres d’investigació i és membre actiu d’institucions acadèmiques d’àmbit europeu i de parla catalana. Correu: pere.puigdomenech@cragenomica.es