Bacteris que mengen tòxics
Uns microorganismes podrien ser la clau per tal d’eliminar elements tòxics de sòls contaminats
Igual que els bacteris de les depuradores netegen l’aigua abans d’abocar-la de nou a l’ambient, hi ha alguns microorganismes que s’utilitzen per tal d’eliminar alguns productes tòxics dels ambients contaminats. Aquest procés es denomina bioremediació i, encara que pareix un tema de ciència ficció, actualment ja s’utilitzen diversos éssers vius que ens permeten realitzar aquesta feina amb molta eficàcia. Científics com Fernando Cobo, investigador d’Hidrobiologia Encoro do Con de la Universitat Santiago de Compostel·la, estudien aquest tema. En concret, ell treballa amb blooms de cianobacteris que poden ser perjudicials per a l’ambient pel tipus de productes tòxics que hi alliberen.
Un cas més proper va ser tractat per investigadors de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València. En el seu treball analitzaren els bacteris que hi viuen a l’intestí de les larves de dues espècies de papallona (Hyles euphorbiae i Britys crini). Entre la microfauna que trobaren alguns bacteris eren capaços de degradar el làtex i els alcaloides i es podrien utilitzar en la bioremediació.
El grup d’investigació valencià publicà el 28 de juny en la revista Frontiers in microbiology el seu treball, on analitzaren la microbiota intestinal (conjunt d’éssers vius que viuen en un lloc específic denominat microbioma, en aquest cas l’intestí) per descobrir com era possible que algunes espècies de papallona que hi habiten en l’Albufera pogueren alimentar-se quan eren menudes de plantes herbàcies que a priori són tóxiques. «Són plantes com el lliri de mar (Pancratium maritimum) que tenen un alt contingut en alcaloides», recorda Manuel Porcar, un dels investigadors. Aquesta elevada concentració de químics és el utilitza la planta que evitar que se la mengen.
Amb l’anàlisi sobre els microorganismes que hi habiten en l’intestí de les larves (anàlisi metagenómic basat en seqüenciació d’alt rendiment del gen 16S rRNA), arribaren a la conclusió de que en l’intestí d’aquestes espècies hi viuen més d’un gènere de microorganismes que poden desfer els alcaloides (com el gènere Sphingomonas), el làtex o el cautxú (el cas del gènere Streptomyces) o ambdós a la vegada (com per exemple el gènere Pseudomonas). Però, el que més destaca en l’anàlisi és l’elevada proporció del gènere Entroccocus, i específicament de l’espècie E. Casseliflavus, que es va observar que era capaç de formar un biofilm (associació de bacteris d’una mateixa espècie sobre una superfície) que li permet formar una simbiosi amb l’insecte. Gràcies a la similitud en l’estructura química entre els carotens i el làtex, i a casos en els quals aquesta espècie cristal·litza carotens, permet hipotetitzar als investigadors sobre una possible via de degradació d’aquest compost, encara que «no s’ha pogut demostrar que faja el mateix amb el làtex, només que pot viure en elevades concentracions d’aquest compost» puntualitza Manuel Porcar.
Iker Iranzo
Encara així, les aplicacions en el camp de la biotecnologia poden ser molt diverses, ja que es podria utilitzar l’organisme «al natural» o aplicar els seus gens en altres éssers vius per recombinació genètica. Cal recordar que també hi ha altres formes d’aplicar bioremediació, «podem posar algun nutrient o compost en l’ambient que beneficie als bacteris que ens interessen» recorda Cristina Vilanova, una altra de les investigadores d’aquest projecte. Així mateix, és cert que el procés de bioremediació pot afectar a alguns dels organismes de l’ambient, per la qual cosa sempre abans d’aplicar un procediment o un altre, cal preguntar-se: «Beneficiarà l’ambient que tractem o, pel contrari, tindrem més espècies perjudicades que beneficiades?», plantegen ambdós investigadors i és per açò que abans d’aplicar les diferents tècniques caldria realitzar un estudi sobre quina tècnica seria la millor i quina proporcionaria un benefici net o quin ens proporcionarà un de major tenint cura de quines espècies acabarien beneficiades i quines perjudicades. «També cal tindre en la ment la soca que apliquem al medi, ja que algunes són patògenes i, evidentment, cal evitar aplicar-les», destaca Manuel Porcar.
