Barreres invisibles per a les dones científiques

Maria Josep Picó | D’esquerra a dreta, Lucía Hipólito, Ana Cidad, Eva Álvarez i Dolors Corella, totes elles participants del diàleg Dones i Ciència.

«El talent ja no ens està prohibit», va asseverar la catedràtica Amelia Valcárcel en el seu discurs d’investidura com a doctora honoris causa a la Universitat de València el passat 8 de març. Les dones han conquerit el saber i la llibertat, alhora que «han guanyat els seus drets naturals a tindre ambició i expectatives», continuava. Tot i això, «demanaria als qui governen el saber, que ajuden a acabar amb les barreres invisibles», argumentava la catedràtica de Filosofia Moral i Política a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) durant la seua lectio.

Precisament sobre el saber, el diàleg Dones i Ciència, organitzat per l’Ajuntament de València i celebrat a Las Naves el passat 9 de març, va convidar a reflexionar, des d’experiències d’èxit i inspiradores, davant aquest sostre de vidre en les carreres científiques femenines. Perquè encara que hi ha una aparença d’igualtat d’oportunitats, les dones «trobem moltes dificultats en la ciència d’alt nivell, que limiten el nostre creixement i consecució de poder per liderar els nostres propis projectes, equips i pressupostos de recerca», apuntava Dolors Corella, catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València i investigadora del CIBERobn.

Manca de referents

Reprenent les barreres invisibles a les quals al·ludia la teòrica del feminisme crític Valcárcel, s’hi va debatre sobre l’existència d’una veritable elecció de carreres. De fet, «la mancança de referents de dones científiques, arquitectes, tecnòlogues i, especialment, enginyeres, és un factor limitant i, a nosaltres mateixes, ens fa falta més consciència sobre la perspectiva de gènere», en opinió d’Ana Cidad, enginyera en Telecomunicacions i Gestora de R+D al Centre d’Investigació en Mètodes de Producció de Programari de la Universitat Politècnica de València.

En aquest sentit, durant la sessió es va evidenciar «la necessitat de mirar al futur per canviar aquests referents, tot incrementant el nostre propi compromís en visualitzar-nos», segons Lucía Hipólito, professora del Departament de Farmàcia i Tecnologia farmacèutica de la Universitat de València i investigadora en l’àmbit de la neurociència. Així, s’hi va insistir en la recomanació que les dones citen altres dones científiques i lluiten contra les xarxes de confiança basades en bibliografia masculina perquè «sembla que el treball important el fan els homes, encara que no és una lluita contra ells, sinó de millorar tots junts», afegia Eva Álvarez, arquitecta i professora del departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de València. Álvarez, des de la seua disciplina i la Xarxa GDUS (Gender, Diversity and Urban Sustainability), també va advocar per «una arquitectura inclusiva, per exemple, amb el model de perspectiva de gènere desenvolupat a Viena».

Per la seua banda, la regidora d’Igualtat i Polítiques Inclusives de l’Ajuntament de València, Isabel Lozano, insistia en la prioritat que des de les administracions «s’actue per a actualitzar aquests referents, com ara amb la revisió de llibres de text o tractant d’arribar a un gran acord amb els mitjans de comunicació, responsables en la creació d’opinió pública i de l’imaginari col·lectiu». En aquest sentit, Neus Campillo, catedràtica de Filosofia de la Universitat de València, havia argumentat en la seua laudatio a Valcárcel com és d’urgent que els mitjans «mostren els èxits de les dones, no solament els seus estereotips i problemes», com ara la violència masclista i el seu paper com a víctimes.

Coque González | D’esquerra a dreta, en un moment de la conversa, s’hi troben Eva Álvarez, Dolors Corella, Maria Josep Picó, qui va moderar l’acte, Lucía Hipólito i Ana Cidad.

Conciliació i microfísiques del poder

Quan a l’àmbit estatal només hi ha una rectora d’universitat i les dones ocupen el 21% de les càtedres o només lideren el 16% de grups d’excel·lència, «des dels governs hem de posar en marxa mesures de discriminació positiva per fomentar la carrera científica de les joves investigadores», va afirmar la directora general d’Universitat, Investigació i Ciència, Josefina Bueno, professora de Filologia Francesa de la Universitat d’Alacant.

Bueno indicava, a més, l’existència de «dificultats multidimensionals» per al desenvolupament de les carreres científiques, on una de les peces clau és abordar amb responsabilitat, seriositat i mesures concretes la conciliació familiar. Perquè encara hi ha que «evidenciar les microfísiques del poder del patriarcat», com concloïa Amelia Valcárcel –investida honoris causa a petició de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València–. De fet, com lamentava la professora impulsora del feminisme com a teoria política, encara avui, al segle xxi, «que la paritat es mantinga en l’agenda global requereix d’un permanent esforç».

Maria Josep Picó. Periodista ambiental i divulgadora científica, València.
© Mètode 2016.