Bestiaris contemporanis i veïns submarins

Imatge d’una bavosa de plomall (Parablennius pilicornis) extreta de la pàgina 136 de Els nostres veïns submarins. Bestiari contemporani de la Mediterrània./Joan J. Soto Àngel

Els nostres veïns submarins. Bestiari contemporani de la Mediterrània és l’obra publicada per Edicions 96 inspirada en l’exposició que du el mateix nom elaborada pel Grup d’estudiants de Biologia Marina Bioblau.

L’obra, escrita per Alicia Borque Espinosa, Romana Capaccioni Azzati, Joan J. Soto Àngel i Laia Fontana i Bria, fa un recull fotogràfic de la fauna submarina més representativa de la mar Mediterrània i altres mars unit a petits fragments explicatius que descriuen els fílums als quals pertanyen els protagonistes dels diferents retrats. Però no només trobem  un caràcter divulgatiu en aquesta misteriosa obra marina. Lletres plenes de poesia inunden aquest catàleg completant l’essència enigmàtica de les seues imatges dins d’una aura mística digna del mateix Posidó. En paraules dels propis autors: «No només trobem una obra divulgadora, sinó també una obra lúdica».

«Lletres plenes de poesia inunden aquest catàleg completant l’essència enigmàtica de les seues imatges dins d’una aura mística digna del mateix Posidó»

Imatge d’una gorgònia roja (Paramuricea clavata) extreta de la pàgina 32 de Els nostres veïns submarins. Bestiari contemporani de la Mediterrània./Javier Gascón

Aquest projecte naix de la necessitat de fer una reinterpretació de les exposicions fotogràfiques d’animals submarins, amb una composició marina de més d’un centenar de captures visuals, d’una desena de textos i d’una altra de poemes inèdits per part dels seus autors.  L’exposició –que va donar lloc al llibre– va ser presentada al vestíbul de la Facultat de Farmàcia del Campus de Burjassot de la Universitat de València durant el mes de novembre de 2014 i actualment, fins el 10 de gener, es troba oberta al públic al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València en una nova versió extensiva fruit de l’original.

«Aquest projecte naix de la necessitat de fer una reinterpretació de les exposicions fotogràfiques d’animals submarins»

«El punt de partida va ser parlar dels nostres veïns submarins» assegura Laia Fontana, que ens va concedir una entrevista al Laboratori d’Entomologia del Campus de Burjassot de la Universitat de València. Laia Fontana és llicenciada en Biologia per la Universitat de València i poetessa. El 2014 va publicar amb l’Editorial Germania el seu primer llibre, Camins recorreguts, guardonat amb el 38é Premi de Poesia Francesc Badenes Dalmau.

Laia Fontana i Bria al Laboratori d’Entomologia del Campus de Burjassot de la Universitat de València./Marcos Morales Peláez

En aquesta obra, Laia Fontana, a més d’encarregar-se de la supervisió dels textos junt amb Romana Capaccioni Azzati –professora titular de Zoologia de la Universitat de València– i Alicia Borque Espinosa –actual presidenta del Grup d’estudiants de Biologia Marina Bioblau–, ha escrit els poemes que hi apareixen, a excepció d’un, L’escull, l’autoria del qual correspon a Joan J. Soto Àngel –antic president del Grup d’estudiants de Biologia Marina Bioblau–, iniciador i coordinador de la idea d’aquest projecte junt amb Laia Fontana i fotògraf d’algunes de les imatges que hi apareixen en el mateix. Segons aquesta jove científica lletraferida «els poemes naixen a partir de les fotografies» en aquesta obra on «l’exposició ha estat la llavor del llibre».

Ordenades evolutivament, les diferents faunes es succeeixen en aquesta voràgine informativa de fotografies i versos, en un viatge submarí des dels porífers fins els esculls coral·lins. Com el Capità Nemo de Jules Verne en un particular Nautilus, els lectors poden gaudir d’aquest catàleg faunístic submergits en les pàgines blaves i fosques d’aquesta mar d’imatges.

«El llibre és més que això», afirma l’autora, «és una mescla d’informació científica i emocional». És aquesta mescla la que al seu parer demostra que la barrera entre poesia i ciència és «una gran fal·làcia» ja que tant una com l’altra poden nodrir-se mútuament, simbiòticament. En definitiva, el que trobem en aquest llibre és una obra marina versada que en el seu fons guarda una intenció divulgadora i reivindicativa, amb un desig ocult d’enriquir el lector en ment i ànima.

Com vaticina un dels seus poemes:

Aprendràs altres llengües d’aigua salada:
la de la llunyania enlluernadora,
la de l’exotisme exuberant,
la de les versions gegantines,
la de les peripècies visuals,
la de les cosquerelles a la imaginació,
la de les cordes vocals arrelades a les goles dels manglars,
la d’escollir la llibertat selvàtica dels esculls de corall.
I sobretot parlaràs
la de l’entesa agermanada de tots els veïnats submarins.

Marcos Morales Peláez. Estudiant del Grau de Biologia de la Universitat de València.
© Mètode 2016.