Botànica estimada

01ETNOBOTANICA

L’etnobotànica, una disciplina situada a cavall entre les ciències naturals i les socials que estudia la relació entre la societat i les plantes que l’envolten, és el tema que ocupa el monogràfic del número d’hivern de la revista Mètode.

Aquest monogràfic, sota el nom de Botànica estimada. Etnobotànica, una ciència de plantes i persones, està coordinat pel Catedràtic de Botànica de la Universitat de Barcelona Joan Vallés Xirau.

La interdisciplinarietat entre ciències naturals i socials és, com explica el propi Joan Vallés, «una transgressió del paradigma de la recerca científica» ja que investigadors de camps diferents, des de la lingüística a la botànica, «treballen en la mateixa línia i en més o menys estreta col·laboració per entendre com els humans percebem, coneixem i gestionem el món vegetal».

En aquest monogràfic, trobem articles sobre la cuina o l’agricultura tradicionals, la biodiversitat i la seua protecció o fins i tot de plantes protagonistes de turisme botànic, com és el cas de les sabatetes de Venus a Aragó. Aquesta gran varietat de temes és una mostra clara dels molts camps que pot arribar a abastar l’etnobotànica. Tot aixó, acompanyat d’una entrevista a l’etnobotànic Lluís Villar, investigador de l’Institut Pirenaic d’Ecologia de Jaca i un dels millors coneixedors de la flora dels Pirineus.

A dalt, veiem com s’asseca un ramell de trencapedra (Herniaria glabra), una herba emprada a l’illa de Mallorca com a diürètic, antiinflamatori renal i analgèsic, entre altres usos.

 

PORT_METODE72_cat

Botànica estimada. Etnobotànica, una ciència de persones i plantes és l’últim número de Mètode. En la imatge, la portada d’aquest número, que ha estat realitzada per l’artista Frederic Amat.

02ETNOBOTANICA
© Teresa Garnatje / © Raphaële Garreta/CBNPMP
Els articles del monogràfic ens descobreixen usos tradicionals de l’agricultura, com és el cas dels horts familiars del Pirineu català, però també joies botàniques com la sabateta de Venus, capaç d’atreure centenars de turistes a la localitat de Sallent de Gallégo (Osca).

Per al monogràfic d’hivern, Mètode ha comptat amb la col·laboració de l’artista Frederic Amat, que presenta una sèrie d’obres exclusives amb inspiració botànica. A més, l’escriptor Gaspar Jaén i Urban ofereix un contrapunt literari a de diverses plantes que van marcar la seua infància junt a les seus pròpies il·lustracions. 

ARTISTAS72

A l’esquerra, Frederic Amat. «Sèrie botànica», 2011. Tinta xinesa sobre paper, 21×28 cm. A la dreta, Gaspar Jaén i Urban. Sis plantes de jardí (detall), 2011. Aquarel·la i tinta xinesa.

 

 

 

El nou número de Mètode també inclou, entre altres, un dossier sobre El planeta dels simis, una entrevista amb la bioquímica Margarita Salas, que acaba de rebre el Premi «Prismas Especial del Jurat», i un document sobre la Comunitat de Pescadors del Palmar, que compleix tretze segles de relació amb la natura i el paisatge de l’Albufera de València. Tot açò, sense oblidar les  seccions de sempre sobre astronomia, història, cuina i ciència o agricultura.

© Mètode, 2012.

© Mètode 2012