Reduir la bretxa de gènere, també en salut
Unes jornades reivindiquen la igualtat en l'atenció sanitària
El concepte de bretxa de gènere en la salut es refereix a la desigual posició de la dona en l’accés a l’atenció sanitària i els tractaments mèdics així com a la qualitat d’aquests. Amb aquesta premissa i la intenció de superar-la se celebren les jornades «Equitat de gènere pel dret a la salut», organitzades per la Càtedra UNESCO d’Estudis sobre el Desenvolupament i la Facultat d’Infermeria i Podologia i que es van inaugurar amb una taula redona el passat 17 d’octubre. José Miguel Soriano, delegat del Rector per a la Cooperació i director de la Càtedra UNESCO d’Estudis sobre el Desenvolupament, Amparo Mañés, directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València i Carmen Luisa Trullenque, delegada de Farmamundi en la Comunitat Valenciana, van inaugurar la sessió amb la presentació del projecte.
Dins de la nostra realitat més pròxima, tant Amparo Mañés com Serena Brigidi, doctora en Antropologia Mèdica, van apuntar alguns aspectes qualitatius en els quals la dona queda desatesa però que passen desapercebuts en un sistema en què es dóna per suposada l’assistència sanitària. Entre aquests aspectes mencionaren la inexistència de medicaments i de l’esforç per crear-los per a malalties pròpiament femenines, com l’endometriosi. També van parlar del desconeixement de la diferent simptomatologia de certes malalties en les dones respecte als homes, com és el cas dels infarts de miocardi. Igualment, van citar com de vegades el diagnòstic de la depressió es fa en una dona sense tenir en compte que el malestar podria estar lligat a una carència de ferro en sang o desajustaments hormonals. Finalment, Serena Brigidi destacà que en molts centres d’atenció primària i d’urgències falten l’instrumental i els procediments necessaris per a assistir i detectar els casos en què les dones han sigut maltractades.
Andrea Luque, experta en comunicació social i membre de Farmamundi en Andalusia, va remarcar el paper dels mitjans de comunicació en la creació d’imaginaris relacionats amb la vida, la sexualitat, les malalties i la figura de la dona. Luqu defensa la importància d’una comunicació transformadora, en la informació i en l’entreteniment, que produisca un canvi social.
El pitjor lloc del món per a nàixer dona
Les jornades van analitzar també la situació de la salut de la dona a l’Àfrica. Amanda Martínez, ex cooperant de Farmamundi, va examinar el perfil sanitari de República del Congo, caracteritzat per la manca de medicaments i d’accès a aquests, la dificultat en les comunicacions –aguditzada pels conflictes que assolen la zona– i una estructura familiar que, acompanyada per una alta taxa de natalitat, agrupa molts membres en una mateixa unitat, amb les implicacions que això comporta d’augment en les possibilitats de contagi.
En aquest context, les dones queden relegades a les tasques de partera i de cuidadora de la llar. Una situació de vulnerabilitat accentuada en un context en el qual elles són víctimes del 98% de violacions, segons dades de Farmamundi. Això dóna com a resultat una realitat en la qual les malalties de transmissió sexual com el VIH estan a l’ordre del dia en una cultura en què la dona violada queda estigmatitzada i pot arribar a ser repudiada pel seu propi espòs i la seua comunitat.
La urgència de la situació de la dona «és més greu si tenim en compte que moltes vegades l’home oculta patir aquesta infecció a la seua esposa i família, condemnant-los també a aquesta» remarca Amanda Martínez. Això quan l’home decideix sotmetre’s a les proves de diagnòstic ja que només el 30% són realitzades als homes: «Els rols de gènere també els afecten a ells ja que han de mostrar-se forts i, per tant, parlar de la malaltia els suposa reconéixer una debilitat» conclou Amanda Martínez.
L’acte va finalitzar amb la projecció del documental Temps d’Ècoute sobre les accions de Farmamundi amb les dones de República del Congo. Les jornades van continuar dijous 19 d’octubre amb una obra de teatre i amb l’exposició fotogràfica «Wanawake» que pot visitar-se fins al dia 31 d’octubre a l’entrada principal de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València.