| © USDA | ||
|
La crisi provocada per la troballa de traces de carn de cavall a hamburgueses ha obert les portes a Imegen (Instituto de Medicina Genómica) per ampliar el seu mercat i donar-se a conèixer a l’exterior. Mitjançant el desenvolupament d’una innovadora ferramenta, un kit que permet localitzar ADN de cavall a la carn, aquesta empresa valenciana d’anàlisi genètic i genòmic tracta de fer-se lloc al panorama biotecnològic, tant nacional com internacional, reivindicant així el potencial de la ciència valenciana. A Espanya l’alarma va saltar fa poc més d’un mes quan es van descobrir dues marques (Eroski Basic i Alipende) que comercialitzaven hamburgueses que contenien carn de cavall no identificada en l’etiqueta. Però fins a la data actual la llista de productes càrnis afectats per aquesta irregularitat s’ha ampliat més, com ara el cas de les mandonguilles distribuïdes per la cadena sueca IKEA o els canelons farcits de carn de La Cocinera, articles que ja han sigut retirats del mercat per les autoritats. L’oportunitat sorgí quan la multinacional nord-americana Life Technologies encomanà a Imegen la creació d’aquesta eina tecnològica arran de l’escàndol de la carn que s’orginà a Irlanda i s’ha estés per tota Europa. Però aquesta petició «no va ser qüestió de casualitat» ressalta Manuel Pérez, cofundador i director de la firma valenciana, ja què la companyia americana era ben coneixedora de la trajectòria i capacitat de treball d’Imegen (de fet havien treballat junts desenvolupant tecnologia per detectar materials transgènics en productes agroalimentaris). Gràcies a aquest projecte Imegen ha firmat un conveni de col·laboració amb Life Technologies per als pròxims cinc anys, segons afirmà la seua gerent Ángela Pérez. |
«S’ha aconseguit “empaquetar” el procés íntegre d’anàlisi en una capsa que conté tots els utensilis necessaris per dur-lo a terme» |
|
 © Imegen L’equip humà d’Imegen, l’empresa valenciana que ha desevolupat un test per detectar ADN equí als productes carnis. |
«Si els investigadors desenvolupem allò que la societat necessita, hi ha camí per a la ciència a Espanya» Manuel Pérez |
|
|
En tan sols un mes van completar el repte, això sí: «hem posat la totalitat de l’empresa dedicada a aquesta finalitat. Fèiem torns i no hem tancat cap dia, perquè haviem de donar una resposta ràpida a aquest assumpte, combatre un frau», explica el director. Existeixen dues modalitats de test: un kit de detecció qualitativa (que determina la presència o absència d’ADN de cavall a la mostra) i un altre per a establir la quantitat. El preu del primer ronda els 500 euros i permet fer 44 anàlisi, mentre que el segon ascendeix a uns 600 euros aproximadament, d’acord amb les xifres proporcionades per Ángela Pérez. Però abans de crear el test d’ADN, Imegen ja oferia serveis d’anàlisi que implicaven l’enviament de resultats a l’organisme o empresa que els encomanava. Per això la vertadera novetat jeu en que s’ha aconseguit «empaquetar la totalitat del procés dins d’una capsa que conté tots els utensilis necessaris i un llibret d’instruccions. D’aquesta forma podem estendre la nostra tecnologia a la resta de laboratoris», assenyala Manuel Pérez, qui a banda és professor titular del Departament de Genètica de la Universitat de València. Expansió de la ciència valenciana Tant la gerent com el director d’Imegen es mostren molt satisfets de l’acollida que ha tingut el seu producte, que porta «dies en el mercat» i del qual ja s’han venut cinquanta unitats a països com Regne Unit, França i inclús la Índia. Un exemple de companyia que ha adquirit un kit és Findus, una de les marques afectades per l’escàndol. «A més, tenim 120 més encomanades i en procés de fabricació», conta Ángela Pérez. La investigadora també avança que Imegen ja està treballant en el desenvolupament de nous kits per a detectar ADN oví, boví o porcí, ja que «pot tenir gran utilitat a països que, per motius ideològics o culturals, no aproven el consum de cert tipus de carn, com és el cas d’Aràbia Saudí i el porc». Per a tots dos cienífics, aquest assoliment repercuteix molt favorablement a l’àmbit de la recerca valenciana, encara molt poc desenvolupat i víctima d’una precarietat accentuada per la crisi econòmica. «Hem demostrat que un laboratori valencià és capaç de produïr una bona tecnologia i exportar-la a una multinacional amb reconeixement internacional», opina Manuel Pérez. Per a ell, la clau de l’èxit científic es troba en «desenvolupar allò que la societat necessita. Si ho fem així, hi ha camí per a la ciència en Espanya», conclou. Laura Garsando. Periodista (València). |
||
